Les sufocacions són sensacions sobtades de calor associades a una vasodilatació cutània i sudoració, seguides d’un descens de la temperatura corporal i una acceleració transitòria de la freqüència cardíaca.
La sensació s’inicia al pit i s’estén al coll i la cara. Poden durar de pocs segons a diversos minuts, i són més freqüents a la nit i en situacions d’estrès.
S’inclouen dins els anomenats símptomes vasomotors provocats pel descens del nivell d’estrògens en aquesta etapa. Entre els símptomes vasomotors també s’inclouen les suors, palpitacions, l’insomni, la sensació d’entumiment o canvis en la sensibilitat, cefalea i vertígens. La causa no s’ha determinat per complet, encara que es creu que els canvis hormonals provoquen desajustos en el centre regulador de la temperatura corporal, el sistema vascular perifèric i en la transmissió de missatges neuroquímics, que n’afavoreixen l’aparició.
En general la durada mitjana és de 4,5 anys després de l’última menstruació, encara que en alguns casos es poden prolongar uns anys més. Per sort, la majoria d’aquests episodis són lleus o moderats i només un 20-30% requereixen atenció mèdica.
Factors desencadenants de les sufocacions
Les sufocacions lleus es poden controlar amb modificacions en l’estil de vida, com seguir una dieta saludable, mantenir-se fresc, fer exercici regularment, controlar el pes, deixar de fumar i evitar-ne els desencadenants.
- Ingesta d'alcohol o àpats copiosos.
- Aliments calents i picants.
- Begudes amb cafeïna.
- Augment de la temperatura ambiental.
- Espais tancats.
- Tabac.
- Situacions d'estrès.
- Excés de treball.
- Alteracions del son.
Així mateix, entre els factors que augmenten el risc s’inclouen l’obesitat, la falta d’exercici, la menopausa provocada per una intervenció quirúrgica, l’ètnia (són més freqüents en població d’origen africà i caucàsic, i menys en la d’origen oriental), la predisposició genètica o tenir antecedents de síndrome premenstrual.
Tractaments per a les sufocacions
En cas que les sufocacions siguin greus o tinguin un impacte important en la qualitat de vida, es pot recórrer a diferents alternatives terapèutiques, naturals o hormonals. El metge valorarà si està indicat en cada cas.
Preguntes freqüents
Quant temps poden durar les sufocacions?
En general un 60% remeten o desapareixen del tot passats els primers 4-7 anys des de la darrera regla. Però en alguns casos es poden allargar fins a 10 anys.
Quan s'aconsella anar al metge?
Sempre que tinguin un impacte negatiu en la nostra qualitat de vida: si ens impedeixen fer les nostres activitats diàries, afecten el son i el descans o la feina han de ser motiu de consulta. Si són molt freqüents o greus també.
Per què les sufocacions afecten més unes dones que altres?
No se’n coneix la causa, és cert que els hàbits alimentaris, esport i l’estrès hi poden influir. També hi ha factors que en poden allargar la durada, com la menopausa precoç, un baix nivell educatiu, obesitat, depressió o ansietat. Però no és possible predir quines dones tindran més o menys sufocacions, la seva intensitat o la durada.
Quins tractaments naturals es recomanen per a les sufocacions i quins resultats ofereixen?
Els tractaments naturals són substàncies actives d’origen vegetal o animal que, perquè siguin efectius, s’han d’administrar de forma personalitzada, no serveix qualsevol quantitat o presentació. Tenen un temps de latència per valorar la seva efectivitat d’uns 3 mesos. Entre els productes naturals estudiats hi ha la Cimicifuga racemosa, les isoflavones, l’extracte de pol·len, el llúpol i la sàlvia. Però sempre s’han d’utilitzar en les dosis adequades i amb prescripció facultativa.
En cas que necessiti teràpia hormonal per a les sufocacions, fins a quina edat es pot prendre?
Depèn de cada cas. En general, el marge és ampli, i si es comença a prendre en el termini dels 10 anys des de l’últim període menstrual o abans de complir 60 anys, els beneficis són més grans que els riscos.
