La sequedat vaginal és un dels símptomes més comuns en la menopausa. La causa és el descens d’estrògens que es produeix en aquesta etapa, que provoca una disminució de la lubricació natural d’aquesta zona.
També pot aparèixer en cas de fallada ovàrica precoç o després d’un tractament oncològic, durant la lactància i en situacions d’estrès. L’ús d’anticonceptius, la presa d’alguns medicaments o infeccions puntuals són altres factors que la poden provocar.
En qualsevol cas, i sigui quina sigui la causa, hi ha solució. Però només un 25% de les dones consulten sobre aquesta problemàtica, i sovint no s’hi dona gaire importància llevat que hi hagi altres molèsties com ara picor, coïssor, canvis en les secrecions de la zona vaginal, dolor o dificultats per mantenir relacions sexuals, ja que la sequedat pot provocar irritació i ardor per la fricció. Tanmateix, és important tractar aquest problema, ja que, a més d’aquestes molèsties, pot afavorir l’aparició d’infeccions urinàries de repetició i sol agreujar-se amb el temps.
Tractaments per a la sequedat vaginal
Es poden utilitzar cremes hidratants o recórrer a l’aplicació local d’estrògens. En casos difícils o si la pacient prefereix una teràpia no hormonal, la medicina regenerativa ofereix altres opcions.
Làser de recuperació funcional
Làser de recuperació funcional
El tractament amb làser indueix una resposta regenerativa cel·lular que afavoreix la síntesi de col·lagen i la vascularització dels teixits,...
Veure mésHidratació vulvovaginal
Hidratació vulvovaginal
El tractament de la zona genital amb àcid hialurònic és una de les tècniques que podem utilitzar per hidratar l'àrea...
Veure mésBio-regeneració amb plasma ric en plaquetes (PRP)
Bio-regeneració amb plasma ric en plaquetes (PRP)
Les plaquetes activen de forma natural la capacitat de regeneració dels teixits. Per això s'utilitzen amb finalitats terapèutiques en la...
Veure mésCarboxiteràpia
Carboxiteràpia
Consisteix en la infiltració de diòxid de carboni (CO2) als teixits per fomentar un augment de la circulació sanguínia i...
Veure mésEmpelt de teixit gras
Empelt de teixit gras
S'aplica en l'àrea urogenital per estimular la regeneració del teixit. Millora la hidratació, la tonicitat i la lubricació de la...
Veure mésMesoteràpia regenerativa
Mesoteràpia regenerativa
És una tècnica mèdica que permet introduir vitamines i substàncies actives a través de microinjeccions superficials en la pell i...
Veure mésRadiofreqüència
Radiofreqüència
És una teràpia d'activació cel·lular que estimula la formació de col·lagen i elastina i augmenta el flux sanguini, per la...
Veure mésPreguntes freqüents
Sovint, la sequedat vaginal és un problema derivat de l'atròfia vaginal, però no totes les dones que tenen atròfia noten sequedat. Per què?
Perquè depèn del grau d’atròfia. L’atròfia vaginal afecta la pell, que es torna més prima i fina, però no sempre provoca coentor o coïssor. Tanmateix, amb el pas dels anys va a més, per això és important fer-ne un seguiment.
És convenient utilitzar algun producte d'higiene íntima específic per a la sequedat vaginal?
No, llevat que t’ho indiqui la teva ginecòloga o ginecòleg. El que sí que es recomana és evitar els banys i les rentades freqüents i utilitzar sabons de pH neutre.
Puc utilitzar lubricants comercials per millorar les relacions sexuals?
Depèn del grau de sequedat. Si no et provoquen molèsties, sí. Però el millor és consultar sempre un expert.
Quins tractaments naturals, si n'hi ha, poden ajudar a combatre la sequedat vaginal?
Sí que n’hi ha. Hi ha productes tòpics que poden ajudar a alleujar la incomoditat, com les cremes hidratants que contenen àcid hialurònic, olis naturals, calèndula i àloe. També es recomana seguir un estil de vida saludable i consumir aliments rics en bacteris que cuiden la microbiota intestinal i vaginal.
Una vegada apareix, cal seguir un tractament tota la vida?
Sí, encara que hi ha múltiples opcions de tractaments i també es poden combinar entre si. Passats els primers 10 anys després de la menopausa, no estan indicats els tractaments hormonals, perquè els riscos superen els beneficis potencials. Si el tractament hormonal és aplicable localment, gairebé no té efectes sistèmics, per la qual cosa es pot allargar en el temps.