A partir dels 45 anys és habitual oblidar-se de cites, noms o dades que abans recordàvem sense problema, i pot ser que ens costi concentrar-nos o fer diverses tasques alhora. Aquests canvis es poden detectar molt abans d’arribar a la menopausa, o ser els primers que apareixen. I és que abans es creia que els canvis d’aquesta etapa només implicaven la fi de la salut reproductiva, però avui sabem que les alteracions hormonals generen canvis a escala neurològica.
Els estrògens compleixen funcions de neuroprotecció, creixement i reparació cel·lular en l’àmbit del sistema nerviós central, estimulen la plasticitat cerebral, intervenen en l’estat d’ànim i asseguren l’adequat consum de glucosa, que és la principal font d’energia del cervell. Hi ha cinc regions cerebrals que són essencials en aquesta interacció amb els estrògens: el sistema límbic, que s’encarrega dels impulsos i respostes emocionals; l’hipocamp, que és el centre de la memòria; l’amígdala, que integra el contingut dels records amb emocions; la circumvolució cingular, que intervé en el processament emocional i l’aprenentatge, i l’escorça prefrontal, involucrada en l’atenció, el llenguatge i la coordinació emocional. Per aquest motiu, les alteracions hormonals poden produir modificacions en totes aquestes funcions.
En general, es tracta d’un problema transitori, que sol aparèixer en la perimenopausa i menopausa primerenca, i que desapareix quan s’equilibren les hormones. Però l’envelliment també afecta la memòria i l’activitat cognitiva, per la qual cosa és important fer activitats que contribueixin a estimular l’activitat cerebral i mantenir una bona salut mental. Si aquests canvis són rellevants, s’hauria de fer una adequada avaluació neurològica per descartar altres tipus de dèficits o deteriorament cognitiu.
Tractaments per a la pèrdua de memòria
Respectar els horaris de son i descans, seguir un estil de vida saludable i incloure en la dieta aliments rics en antioxidants i àcids grassos omega-3, mantenir el cervell actiu amb activitats que ens resultin estimulants (llegir, aprendre idiomes, practicar jocs mentals, etc.) i evitar l’estrès són algunes mesures que poden ajudar a combatre aquests símptomes. Al nostre centre comptem amb experts que ofereixen assessorament i diverses tècniques i teràpies que poden ser útils.
Preguntes freqüents
Si tinc llacunes mentals, com es pot saber si és un problema hormonal, d'estrès o es deu al procés natural de l'envelliment?
A través de preguntes específiques, podem avaluar si hi ha presència d’estrès (i a l’analítica també, si hi ha nivells elevats de cortisol), però no sempre en podem identificar la causa. La teràpia hormonal en aquests casos pot resultar diagnòstica i terapèutica, perquè si hi ha millora és perquè les variacions hormonals n’eren la causa.
Quant temps es pot allargar la “boirina mental”?
No es pot determinar el temps amb exactitud, però alguns estudis esmenten una millora al voltant de 4 anys després de la data de l’última regla.
Hi he de treure importància o sempre és millor consultar? I si he de consultar, quin especialista és l'indicat?
L’ideal és fer sempre la consulta a ginecologia per fer-ne una avaluació inicial. Si hi ha múltiples antecedents de demència en la família o simptomatologia greu, farem interconsulta amb neurologia perquè portin a terme avaluacions més extensives.
La teràpia de reemplaçament hormonal hi pot ajudar?
Sí, sabem que la teràpia hormonal és un bon pilar terapèutic en aquests casos.
És veritat que fer exercici en pot reduir l'impacte? per què?
Totalment. Nombrosos estudis, i inclusivament alguns de recents en pacients en aquesta etapa de la vida, han demostrat que aquelles que feien exercici tenien una disminució del 30% del risc de desenvolupar una demència en comparació de dones sedentàries. Això passa perquè l’exercici físic millora la circulació cerebral, disminueix l’atròfia cerebral i inhibeix l’acumulació de plaques de la malaltia d’Alzheimer.
Quines altres teràpies poden ser d'ajuda per a aquests símptomes?
La dieta mediterrània, prioritzant aliments rics en antioxidants (principalment vitamina C, E, seleni i betacarotens).
Prioritzar vegetals de fulla verda i crucíferes, que ajuden a controlar el sistema hormonal i nerviós. Evitar el consum d’alcohol i tabac. La fitoteràpia pot ser beneficiosa, entre ells la Bacopa monnieri, Gingko biloba, el ginseng o la cúrcuma. La vitamina B12 també és essencial per al funcionament cognitiu.
