Els canvis hormonals que es produeixen en la menopausa provoquen un conjunt de símptomes que són àmpliament coneguts per la majoria de la població. Tanmateix, hi ha un desconeixement sobre l’anomenada síndrome musculoesquelètica de la menopausa, un trastorn que afecta la salut osteoarticular i la musculatura.
Aquest concepte engloba diverses malalties, entre les quals s’inclouen: artràlgia, debilitat muscular, pèrdua de densitat òssia i augment del risc de patir fractures i lesions en lligaments i tendons, com capsulitis, tendinitis, espatlla congelada i la síndrome del túnel carpià, entre d’altres. També poden afavorir la progressió de l’artritis.
Són problemes que no sempre es consulten i que s’atribueixen a l’edat, però que és important tenir en compte per reforçar la prevenció, ja que en un 40% dels casos no tenen un origen estructural. Per això, cal fer revisions de control i proves específiques, com la densitometria –que avalua la densitat òssia–, i fer un seguiment de les pacients durant aquesta etapa per identificar la susceptibilitat de patir algun tipus d’aquestes malalties, oferir recomanacions d’estil de vida per reforçar la salut dels ossos i les articulacions i, si és necessari, aplicar algun tractament.
Tractaments per al dolor articular
Preguntes freqüents
Quin paper tenen les hormones femenines en la salut osteoarticular i muscular?
Els estrògens compleixen funcions osteoprotectores i antiinflamatòries, però ara sabem que també actuen directament en l’estructura i funció d’altres teixits musculoesquelètics, com ara músculs, tendons i lligaments. Milloren la massa i la força muscular i augmenten el contingut de col·lagen dels teixits connectius.
En quins casos pot ser útil l'ús de teràpia hormonal per endarrerir o prevenir aquestes malalties?
Encara que no hi ha gaires estudis científics respecte a la síndrome osteomuscular (que és un terme d’ús recent per referir-se als canvis osteomusculars), sí que s’ha observat una millora de la simptomatologia en pacients que fan teràpia hormonal, especialment si s’afegeix testosterona. D’altra banda, sabem que la teràpia hormonal en menopausa és una de les estratègies terapèutiques i preventives de l’osteoporosi.
Hi ha factors genètics que n'augmentin la predisposició?
Encara que se sap que hi ha una correlació entre el desenvolupament de l’osteoporosi i els antecedents familiars, en avaluar directament la simptomatologia de la síndrome osteomuscular, encara desconeixem si hi ha una predisposició genètica, però sabem que l’etiologia és específicament la disminució estrogènica.
Quines mesures preventives es recomanen?
El moviment és essencial tant per millorar la simptomatologia com la qualitat de vida en general en aquest moment. Tenir les articulacions en moviment millora la rigidesa. A més, l’exercici de força afavoreix la massa muscular i prevé el desenvolupament d’osteoporosi. La fisioteràpia també pot ser d’ajuda. D’altra banda, el consum d’aliments rics en calci (o en cas de no consumir-ne suficient una bona suplementació), acompanyat de vitamina D i magnesi ens ajudarà a tenir els ossos forts. El magnesi també pot ser útil per millorar la recuperació muscular.
Fins a quin punt són eficaços els suplements de col·lagen o l'ús de nutricèutics per contrarestar el desgast de les articulacions i els cartílags?
Fins a la data l’evidència és controvertida: alguns estudis indiquen que el col·lagen hidrolitzat podria millorar l’osteoartritis i d’altres conclouen que hi ha poca evidència.
El risc de patir dolor lumbar o ciàtica té alguna relació amb el descens hormonal que es produeix en la menopausa?
Primer cal descartar-ne altres causes, encara que alguns estudis correlacionen l’aparició del dolor lumbar baix amb aquesta etapa de transició. Tanmateix, en la majoria dels casos hi ha una superior correlació de dolor lumbar associat a un índex de massa corporal (IMC) elevat, en relacionar-se amb una qüestió mecànica.
