La incontinència urinària consisteix en la pèrdua del control de la retenció d’orina. Aquest problema afecta la qualitat de vida i no s’ha de considerar “normal” a cap edat. En la majoria dels casos es tracta d’escapaments o petites pèrdues que es produeixen en fer algun esforç físic, com ara córrer, saltar, agafar pes, ajupir-se, tossir, ballar, riure o esternudar.
La causa és una pèrdua del to muscular del sòl pelvià, una musculatura que exerceix la funció de sosteniment dels òrgans situats a l’àrea pelviana: la bufeta, l’úter i el recte. Per això pot aparèixer tant en dones que han passat per un embaràs i un part, com en les que practiquen esports d’impacte (running, hípica, salt) o han assolit la menopausa. En aquesta etapa, la pèrdua de massa i força muscular que provoca el descens hormonal pot agreujar-ho o afavorir que esdevingui crònic si no es tracta. Per això és fonamental consultar-ho.
Tractaments per a les pèrdues d'orina
La musculatura del sòl pelvià es pot rehabilitar mitjançant exercicis de fisioteràpia i tractaments especialitzats, que també es poden aplicar de forma preventiva per tonificar-la.
Preguntes freqüents sobre la incontinència urinaria
A partir de quan s'ha de consultar?
Sempre s’ha de consultar, encara que les pèrdues siguin mínimes. No cal esperar que s’agreugi.
Com es pot saber si la causa de les pèrdues d'orina és la falta de to del sòl pelvià o una altra patologia?
Hi ha diversos tipus d’incontinència urinària. La que es deu a la falta de to muscular del sòl pelvià es denomina incontinència d’esforç. El metge ho pot determinar a partir dels símptomes, l’historial clínic i les característiques.
Beure menys aigua ajuda a reduir les pèrdues d'orina?
No, beure menys només augmenta la concentració de l’orina. Cal beure de forma normal. Encara que s’aconsella moderar el consum de les begudes que augmenten la formació d’orina, com les que contenen cafeïna, l’alcohol, el te i les infusions, en general.
Quins factors poden empitjorar la incontinència urinària?
L’excés de pes, l’envelliment, l’estrenyiment, la tos crònica…
La menopausa és un factor de risc?
No en si mateixa, però sí que pot afavorir un menor to muscular i agreujar la situació, quan ja està debilitat.
