Liquen vulvar

El liquen vulvar és una dermatosi que sol afectar l'àrea dels genitals externs i, a vegades, també la regió perianal. Pot aparèixer a qualsevol edat, encara que en la menopausa és més freqüent.
Liquen vulvar
El liquen vulvar és una dermatosi que sol afectar l'àrea dels genitals externs i, a vegades, també la regió perianal. Pot aparèixer a qualsevol edat, encara que en la menopausa és més freqüent.

Hi ha tres tipus diferents de liquen que poden afectar la zona vulvar: el liquen simple, el liquen esclerós i el liquen pla. El primer és una dermatosi crònica que apareix en gratar o fregar la pell de manera repetitiva. Els altres dos són dermatosis inflamatòries també cròniques de causa desconeguda.

Fins fa uns anys era una patologia que no es coneixia gaire bé, però actualment sí, i és possible aconseguir un bon control dels símptomes si s’aplica el tractament adequat.

El problema és que, sovint, es triga a fer el diagnòstic perquè els símptomes són força inespecífics. El principal sol ser la picor vulvar, que pot anar acompanyada d’una sensació d’ardor, coïssor o irritació. Si persisteixen els símptomes, poden produir molèsties o dolor en les relacions sexuals i l’aparició de fissures. Amb el temps, també es pot veure alterada la sensibilitat a la zona vulvar i aparèixer canvis cutanis com ara taques irregulars, així com canvis anatòmics de la regió vulvar. La pell esdevé més fina, més fràgil i més prima.

Tractaments per al liquen vulvar

El tractament de primera elecció és l’ús de corticoides d’aplicació tòpica i hidratants vulvars. En algunes ocasions també pot ser necessari un tractament estrogènic local.

Des de fa uns anys, hi ha tractaments enfocats a la regeneració del teixit, que es poden aplicar de manera complementària.

Preguntes freqüents

En realitat, no se’n coneix la causa exacta. Es creu que pot tenir un origen multifactorial: genètic, immunològic, hormonal…. S’han descrit alguns casos que indiquen una predisposició familiar (mares-filles, germanes, etc.), i en algunes dones s’associa a altres malalties autoimmunitàries. Però l’origen no és infecciós, és una dermatosi inflamatòria.

No. La malaltia no s’encomana pel contacte ni per mantenir relacions sexuals o compartir tovalloles.

En general, el diagnòstic és clínic mitjançant l’exploració física, però sempre és important acudir a un centre amb equip mèdic especialitzat en patologia vulvar. En alguns casos pot ser necessari fer una biòpsia.

Encara que no se’n coneix bé la causa, es creu que pot tenir alguna relació amb factors hormonals i que els estrògens podrien exercir un efecte protector, ja que se’n detecten més casos després de la menopausa i en la prepubertat.

No té cura, però sí que és que possible frenar-ne l’evolució i controlar-ne els símptomes. En general, si es controla bé, es pot fer una vida completament normal.