En general, la infecció de les vies urinàries es produeix quan entren bacteris a través de la uretra i es propaguen a la bufeta. La causa d’aquest tipus d’infecció sol ser l’Escherichia coli (E. coli), un tipus de bacteri que freqüentment és al tracte gastrointestinal. Poden afectar la uretra, la bufeta, l’urèter i el ronyó.
En les dones són més freqüents per una qüestió anatòmica, ja que tenen una uretra més curta que els homes. Per això, els bacteris han de recórrer menys distància per arribar a la uretra i la bufeta. La causa d’una infecció de vies urinàries també pot ser una infecció de transmissió sexual per la proximitat de tots dos sistemes.
Quan es tracten manera ràpida i correcta, és poc freqüent que les infeccions de les vies urinàries tinguin complicacions. Tanmateix, si no es tracten, poden causar greus problemes de salut, com ara dany renal o infeccions sistèmiques, per la qual cosa convé actuar de forma ràpida.
Els símptomes depenen de la part que estigui afectada, que pot ser la uretra, la bufeta o els ronyons. Els més habituals són: miccions freqüents i doloroses, ardor, sang a l’orina, pressió a la pelvis o a la part inferior del ventre, dolor a l’esquena o al costat, nàusees, febre o vòmits.
Tractaments per a les infeccions urinàries de repetició
A diferència de les infeccions vaginals, que es poden tractar amb medicaments antifúngics o antibacterians, en les infeccions urinàries el tractament sol requerir l’ús d’antibiòtics. No obstant això, i en cas que estiguin associades a la síndrome genitourinària de la menopausa, hi ha tractaments de ginecologia regenerativa que poden ser útils per prevenir-ne la recurrència.
Preguntes freqüents
Es poden prevenir?
En general, per prevenir les infeccions urinàries, es recomana prendre mesures d’higiene urogenital: neteja perineal correcta, no contenir l’orina molt temps i buidar totalment la bufeta si anem al lavabo, corregir el restrenyiment i evitar banys prolongats i sabonosos. En el cas de la menopausa es recomana l’ús d’estrògens locals quan no estiguin contraindicats, hidratants, lubricants, i en cas d’associar-se a la síndrome genitourinària o recurrències, l’ús d’alguna de les múltiples opcions de ginecologia regenerativa.
Els símptomes poden ser semblants en alguns casos als d'una infecció vaginal?
No sempre, però sí que es poden confondre quan afecten la uretra. Per això convé consultar el ginecòleg com més aviat millor.. En el cas de les infeccions vaginals, poden ocasionar picor, ardor a la vulva o augment o canvis de color o olor del flux vaginal. En infeccions d’orina, els més habituals són: dolor en orinar, sensació de coïssor i necessitat imperativa d’anar al lavabo. Discernir entre unes i altres és molt fàcil, perquè hi ha tests ràpids per descartar la infecció d’orina.
Quins es curen més fàcilment?
En general, no tenen conseqüències si es tracten bé. La majoria es curen bé en qüestió d’uns 7-15 dies. Però encara que notis millora abans, recorda que cal seguir el tractament al peu de la lletra fins a completar-lo.
En aquests casos és convenient rentar la zona íntima amb més o menys freqüència?
És suficient si et dutxes una vegada al dia, preferiblement al matí. No convé excedir-se en els banys. S’aconsella utilitzar un sabó de pH neutre adquirit a la farmàcia, sense perfum i que no produeixi gaire sabó, però no és necessari utilitzar productes específics d’higiene íntima, llevat que el teu ginecòleg o ginecòloga et recomani algun producte en concret.
Quant temps cal esperar per poder tornar a mantenir relacions sexuals?
Ho has de consultar al teu metge. En general, la infecció remet en qüestió de 7-10 o màxim 15 dies. Per reprendre les relacions sexuals, és recomanable esperar que desaparegui o disminueixi la simptomatologia.
