En general, es considera que hi ha hipertrofia quan els llavis interns de la vulva sobresurten per la línia dels llavis majors o externs.
Més enllà del problema estètic i de l’impacte que pot tenir en l’autoestima, la hipertrofia de llavis menors també pot afectar la qualitat de vida, ja que ocasiona molèsties i rossegades, irritació o problemes amb la higiene local, infeccions vaginals de repetició, molèsties durant les relacions sexuals per la fricció i en la pràctica d’alguns esports com l’equitació o el ciclisme, sent aquests els principals motius de consulta.
Si la pacient desitja tractar la hipertrofia, es pot practicar una labioplàstia. Per abordar correctament aquesta intervenció, és fonamental realitzar una exploració física, ja que moltes vegades la hipertrofia de llavis menors es pot associar a l’allargament de teixits en altres sectors de la vulva com el caputxó del clítoris, vestíbul i regió perianal. També és fonamental conèixer l’historial clínic, la sintomatologia i les preocupacions i interessos que té cada pacient, amb la finalitat d’oferir la millor solució en cada cas.
Tractaments per a la hipertròfia de llavis menors
Preguntes freqüents
En què es diferencia una labioplàstia amb làser d'una tradicional?
L’ús del làser ofereix millors resultats i un millor postoperatori. Les pacients operades mitjançant làser també presenten menys dolor. Per això requereixen menys analgèsics i necessiten menor període de repòs.
Quines són les complicacions d'aquest procediment a nivell local?
Tot procediment realitzat pot tenir complicacions, entre elles inflamació, hemàtomes, dolor, infecció, dehiscències, limfedema, hipersensibilitat, cicatrització alterada, retraccions, resultats estètics insatisfactoris o necessitat de reoperar.
Els resultats són immediats?
L’òptim és avaluar els resultats a partir de les 12 setmanes del procediment, donat que a aquesta alçada haurà millorat el procés d’inflamació inicial i tindrem la curació completa. Encara que els resultats finals s’han de considerar als 6 mesos postoperatoris.
Quins cures posteriors es recomanen?
En el postoperatori es pautarà un pla d’analgèsia i fred local. També es pot plantejar un tractament antibiòtic oral i tòpic sobre la ferida. Poden realitzar-se dutxes, però està contraindicat l’ús del bidet i l’aigua calenta, donat que pot augmentar la vascularització de la zona i el risc de sagnat.
Pot disminuir la sensibilitat local?
Aquest és un dels grans temors de les pacients al realitzar el procediment, encara que si es realitza amb persones expertes no afecta la sensibilitat. Pot haver-hi una reacció de hipersensibilitat transitària entre les 2 setmanes i 3 mesos del postoperatori. S’ha demostrat que, després de practicar aquesta intervenció, les pacients augmenten en un 44% la freqüència de relacions sexuals.
Hi ha algun risc que la cirurgia o el làser puguin afectar al clítoris o als orgasmes?
No. De fet: moltes vegades al realitzar una labioplàstia hem de realitzar abordatge del clítoris o del caputxó del mateix, i si no hi ha complicacions, en tots els casos es preserva la sensibilitat amb una bona satisfacció sexual i orgàsmica.
Quan es poden reprendre les relacions sexuals, si es realitza algun tractament?
En funció de la tècnica quirúrgica i el procés de curació, s’aconsella esperar entre 4 a 6 setmanes per reiniciar les relacions sexuals.
Pot produir-se per la masturbació?
No hi ha evidència sòlida que ens digui que la masturbació pugui produir hipertrofia de llavis menors, així que es considera més bé un mite que una realitat, des del punt de vista mèdic.
