La hiperlaxitud vaginal és un trastorn més freqüent del que es creu. Consisteix en una pèrdua de tensió de les parets vaginals. Els símptomes més habituals són sensació d’ampliació i incomoditat.
Encara que no és un problema important, té un impacte en la qualitat de vida, perquè pot fer que les relacions sexuals resultin menys placenteres i reduir la sensibilitat. També pot crear dificultats a l’hora d’utilitzar tampons o la copa menstrual –se surten més fàcilment–, augmentar els gasos vaginal, l’entrada d’aigua al realitzar esports aquàtics i afavorir les pèrdues d’orina en fer esforços (riure, tossir, aixecar pes, córrer…). Sovint està associada a un to muscular disminuït, per la qual cosa requereix treballar també la musculatura del sòl pèlvic.
Pot ser provocada per diverses causes, però la majoria dels casos solen ser conseqüència d’embarassos i parts, que estiren i debiliten les parets de la vagina. Altres factors que poden afavorir la seva aparició són l’envelliment dels teixits, l’excés de pes i la pràctica d’alguns esports d’impacte, com el running.
En general és un problema que no sempre es pot prevenir, però si et trobes en aquesta situació pot ser útil demanar una valoració a un fisioterapeuta experta en sòl pèlvic. No obstant això, el més efectiu és recórrer a algun tractament de ginecologia regenerativa.
Tractaments per a la hiperlaxitud vaginal
Existeixen diversos tractaments per tractar la hiperlaxitud vaginal. Però per avaluar quin pot ser el més adequat en cada cas el millor és realitzar una visita amb una experta en ginecologia regenerativa i funcional.
Preguntes freqüents
Aquest problema, pot augmentar el risc de prolapso?
Els prolapsos tenen el seu origen en les mateixes causes. Per tant, si la hiperlaxitud es manté en el temps i no es tracta, pot donar lloc a un prolapso.
Quins tractaments per tractar la hiperlaxitud són els menys invasius?
Els tractaments regeneratius associats amb la fisioteràpia són els tractaments menys invasius que tenim disponibles per tractar aquests símptomes.
Són dolorosos?
Cap tractament és dolorós. En la nostra web pots consultar informació sobre cadascun d’ells.
Quins casos es poden tractar només amb fisioteràpia?
Els casos on hi ha una hipotònia (baix to) de la musculatura, encara que la hiperlaxitud vaginal sol presentar dos components: la laxitud del teixit, que en estar més tens produeix aquesta sensació d’amplitud, i la falta de to muscular.
Quant duren els efectes d'aquests tractaments?
El tractament amb làser requereix sessions de reforç, que seran avaluades en els controls posteriors. Generalment les pacients presenten millora de la simptomatologia, sense necessitat de realitzar un nou tractament fins als 6 a 18 mesos posteriors. En el cas d’utilitzar la cadira d’electromagnetisme, cal realitzar sessions de reforç o fisioteràpia per no perdre el treball realitzat.
Quins factors poden produir hiperlaxitud vaginal?
El part és de les causes més comuns, principalment si n’hi ha hagut diversos, o si han estat nadons grans o parts difícils o instrumentals. L’envelliment, alguns factors genètics, fluctuacions importants de pes (principalment augment), ser fumadora, tenir tos crònica o estrenyiment també.
Per què el làser millora la hiperlaxitud?
El làser produeix una calor controlada en el teixit vaginal que estimula la producció de col·lagen, que reforça les parets vaginales.
Després del làser, quant de temps es triga a notar els resultats?
Generalment després de la segona sessió es poden començar a notar els efectes, encara que el recomanable és esperar fins a 6 setmanes després d’haver finalitzat les sessions. En aquest moment és quan realitzem un control per avaluar la resposta al tractament.
