Cada vegada hi ha més dones que donen a llum sense tenir un esquinçament perineal ni necessitar una episiotomia. Tanmateix, de vegades està indicat practicar aquesta intervenció per facilitar l’expulsió del nadó. En aquests casos, igual que passa amb la cesària, és inevitable que quedi una cicatriu. Aquestes cicatrius poden generar adherències en els teixits subcutanis i dificultar el moviment de les estructures adjacents, tant d’òrgans com a escala muscular i dels lligaments.
En cas que s’hagi practicat una episiotomia, es pot fer una valoració abdominopelviana passada la quarantena. Si el part ha estat per cesària, s’ha d’esperar una mica més, entre 6-8 setmanes, per donar temps que la ferida hagi cicatritzat. Aquesta valoració permet observar si el procés segueix el curs esperat o és convenient aplicar algun tractament per afavorir una bona cicatrització dels teixits i evitar possibles complicacions o disfuncions a la zona abdominal i el sòl pelvià.
D’altra banda, és possible que cicatrius que no et molestaven et provoquin molèsties en la menopausa. Això passa per diversos factors: d’una banda, el dèficit d’estrògens redueix la quantitat de col·lagen i afecta l’elasticitat en els teixits, per la qual cosa la cicatriu pot tendir a estar més tensa. També es produeix una menor vascularització, cosa que dificulta la reparació dels teixits i pot afectar la sensibilitat nerviosa.
A vegades el procés de cicatrització pot donar lloc a cicatrius hipertròfiques o queloides. Així mateix, les cicatrius que han tingut complicacions, com ara infeccions o dehiscències (és a dir, que s’obren), poden curar-se de forma erràtica i provocar defectes estètics i funcionals. Tots aquests problemes s’han de consultar, ja que es poden tractar.
Tractaments per a les cicatrius ginecològiques
Preguntes freqüents
És veritat que hi ha persones que cicatritzen pitjor que altres?, per què?
Sí, la capacitat de cicatritzar varia entre les persones a causa de factors genètics i altres elements. La predisposició genètica influeix en la resposta del cos a les ferides, com la producció de col·lagen i la inflamació. Algunes persones tenen més tendència a formar cicatrius queloides (cicatrius gruixudes i elevades) a causa de variants genètiques que afecten aquests processos. A més, factors com l’edat, la nutrició, la salut general i la cura de la ferida també influeixen en la cicatrització. Per tant, les diferències en la cicatrització són una combinació de genètica i condicions ambientals.
Quines mesures d'higiene s'aconsellen per afavorir una cicatrització correcta?
Cal procurar que la zona estigui sempre neta i seca i no carregar pes ni fer exercicis d’impacte (córrer, saltar), així com evitar les piscines i jacuzzis (estan completament contraindicats). També s’aconsella utilitzar roba folgada i llenceria 100% de cotó i transpirable.
Quant temps cal esperar per iniciar algun tractament?
Generalment, es recomana esperar almenys 6 setmanes després del part o la cesària abans de considerar qualsevol tractament per a la cicatriu, ja que aquest és el temps aproximat en què la ferida està prou curada per avaluar-ne l’evolució. Durant les primeres setmanes, la cicatrització segueix un procés de formació de col·lagen i la pell encara està vulnerable.
Per què es formen els queloides?
Els queloides es formen quan el cos produeix massa col·lagen durant la cicatrització d’una ferida. El col·lagen és una proteïna que ajuda a reparar la pell, però quan la producció és excessiva, es forma un bony o protuberància que sobresurt de la pell i crea una cicatriu gruixuda i elevada. Això sol passar perquè el procés de cura es desregula. En lloc de detenir-se una vegada la ferida està tancada, la producció de col·lagen continua de manera descontrolada. Encara que la causa exacta no es coneix, els factors genètics tenen un paper important: algunes persones tenen una predisposició hereditària a formar queloides.
Es poden prevenir?
És difícil prevenir els queloides atès que hi ha qüestions genètiques involucrades, però sí que podem reduir el risc que es formin o disminuir-ne la mida amb mesures, com ara cuidar bé la ferida des del principi del procés de cicatrització, utilitzar gels o pegats de silicona, fer massatges suaus una vegada estigui cicatritzada i evitar l’exposició solar. En casos en què ja s’ha format el queloide, es pot optar per tractaments com la infiltració de corticoides intracicatricials o el tractament amb làser
És veritat que el massatge perineal ajuda a augmentar l'elasticitat dels teixits?
Sí. S’ha demostrat que practicar-lo cada dia a partir de la setmana 32 de l’embaràs ajuda a augmentar l’elasticitat i flexibilitat dels teixits del perineu i de la vagina.
És convenient aplicar cremes o olis hidratants localment, com ara rosa mosqueta o oli d'ametlles dolces?
Tot i que alguns olis o cremes poden ajudar a millorar la hidratació i la flexibilitat de la pell, els productes amb més suport científic a l’hora de millorar la cicatrització són els gels de silicona.
Com millorar una cicatriu d'episiorràfia que ha quedat tibant i és dolorosa?
Es pot començar aplicant-hi massatges després de les 6 setmanes postpart. També és important mantenir-la hidratada, es poden fer servir olis com el de rosa mosqueta o altres emol·lients. Si les molèsties persisteixen malgrat aquestes mesures, es poden plantejar tractaments regeneratius per millorar aquest procés cicatricial.
