La candidiasi és una infecció causada per un fong anomenat Candida albicans, que es localitza en petites quantitats i a diferents zones del cos, com la pell, la boca o la vagina, sense que, normalment, provoqui cap malaltia. El creixement excessiu i sobtat d’aquest fong comporta un desequilibri en la microbiota vaginal i dona lloc a la infecció.
Es calcula que un 75% de les dones tenen aquesta infecció almenys una vegada a la vida, i d’aquestes, entre un 10-20% dels casos són recurrents. Per evitar-ho, és convenient extremar les mesures preventives i seguir unes pautes d’higiene vaginal adequades.
Els símptomes que pots notar són alteracions en el flux vaginal (més quantitat, blanc o espès), irritació interna o al voltant de la vagina, dolor en la micció o en les relacions sexuals, inflamació i envermelliment de la vulva i la vagina, fissures, ardor i picor als llavis menors i a la vagina.
En la menopausa pot augmentar la predisposició a contreure infeccions vaginals, a causa dels canvis hormonals, que provoquen alteracions en la hidratació i el pH vaginal. Aquest fet està relacionat amb l’anomenada síndrome genitourinària de la menopausa.
Generalment, els símptomes desapareixen per complet si s’aplica el tractament apropiat, que sol ser un antifúngic en forma de comprimits, òvuls vaginals o cremes d’aplicació local. No obstant això, prendre algunes mesures preventives pot ajudar.
Tractaments per a la candidiasi de repetició
El tractament habitual és l’administració de fàrmacs antifúngics en forma de comprimits orals, òvuls vaginals o cremes d’aplicació local. Però mai no t’has d’automedicar. Cuidar la dieta, seguir unes pautes adequades d’higiene i reforçar el sistema immunitari pot ajudar a prevenir-ne el desenvolupament o que esdevinguin recurrents. El làser ajuda a recuperar el pH de la vagina i, amb això, a restablir la presència de lactobacillus vaginals, encarregats de mantenir l’equilibri de la microbiota, a més dels beneficis derivats de la hidratació local.
Preguntes freqüents
Per què poden esdevenir recurrents?
Poden esdevenir recurrents per múltiples factors. En general, apareixen per tractaments antimicrobians de repetició que alteren la microbiota vaginal. En l’etapa de la menopausa, l’atròfia i la sequedat n’augmenten la predisposició.
Quin altre tipus d'infeccions vaginals o urinàries poden ser més freqüents en la menopausa?
Són les mateixes que en la població femenina en general.
Quant temps dura el tractament?
En general, són tractaments de curta durada, que es poden allargar uns dies. Però a vegades pot ser necessari prolongar el tractament i associar-lo a la ingesta de probiòtics.
Quant temps cal esperar per poder tornar a mantenir relacions sexuals?
Ho has de consultar al teu metge. En general, la infecció remet en qüestió de 7-10 o màxim 15 dies, però com hem comentat en el cas de les infeccions vaginals és possible que es mantinguin alguns símptomes, com els canvis en el flux vaginal. El millor és fer un seguiment mèdic de control fins que et donin l’alta i la teva flora vaginal es recuperi.
Què es pot fer per afavorir la recuperació posterior de la microbiota vaginal?
La recuperació posterior de la microbiota pot requerir canvis higiènics i dietètics, la presa de probiòtics i l’aplicació de teràpies regeneratives a escala local.
Quines altres mesures preventives podem adoptar?
Limitar el consum de sucres simples, no aplicar sabó, fragàncies o cosmètics a l’àrea genital, utilitzar roba interior de cotó, eixugar molt bé totes les àrees corporals, mantenir una bona higiene genital i oral, evitar les dutxes vaginals, no utilitzar peces estretes o humides i canviar-les ràpidament després de fer exercici o nedar. També és útil mantenir relacions sexuals amb mètodes de barrera. Així mateix, evitar el tabaquisme i l’estrès.
És cert que els aliments amb probiòtics poden tenir una acció protectora de la microbiota?
Sí, sobretot si has estat prenent antibiòtics, per afavorir-ne la regeneració. I millor els que contenen lactobacils. Convé no abusar dels hidrats de carboni refinats i reduir, en la mesura que sigui possible, la ingesta de greixos, sobretot, saturats.
