L’atròfia vulvovaginal afecta la majoria de les dones en la menopausa, ja que és un procés associat al descens en la producció d’estrògens que comporta aquesta etapa. Els principals símptomes són: sequedat vaginal, reducció de la lubricació, picor, irritació, sensació d’ardor, aprimament de les parets vaginals, pèrdua d’elasticitat de la vagina, canvis en l’equilibri de la flora i el pH, escurçament i enduriment de la cavitat vaginal.
Aquest problema també es pot produir després del part i la lactància (pel descens hormonal), així com en pacients que han rebut un tractament de quimioteràpia o radioteràpia per tractar un càncer, després d’una cirurgia per extirpar els ovaris o a causa d’una insuficiència ovàrica precoç.
Hi ha diversos graus i no afecta totes les dones de la mateixa manera, però és important actuar davant dels primers símptomes, ja que algunes d’aquestes alteracions poden ocasionar problemes que disminueixen la qualitat de vida, com ara incontinència urinària, laxitud vaginal o relacions sexuals doloroses, així com afavorir la predisposició a tenir infeccions urinàries. A més, es tracta d’un procés evolutiu, que empitjora amb el pas del temps.
Per referir-se a aquest procés i als símptomes que l’acompanyen, els metges utilitzen el terme “síndrome genitourinària en la menopausa (GSM)”.
Tractaments per a l'atròfia vulvovaginal
L’atròfia vulvovaginal es pot tractar tant des del punt de vista funcional com físic. Hi ha múltiples opcions: des de cremes i gels hidratants a fàrmacs d’aplicació local que contenen dosis molt baixes d’hormones. En cas que no resultin efectius o estiguin contraindicats, es pot optar per tractaments de ginecologia regenerativa.
Tots els tractaments s’han de prescriure sempre de forma personalitzada i amb indicació mèdica.
Preguntes freqüents
És possible tenir atròfia vaginal i no notar cap símptoma?
Sí, hi ha un percentatge de dones que tenen la menopausa que mai no experimenten símptomes, o aquests canvis són tan lleugers que no afecten la qualitat de vida.
Com es detecta el problema d'atròfia vaginal?
El més important és que la pacient que té símptomes o en comença a presentar ho comenti amb el seu ginecòleg o ginecòloga. En les revisions ginecològiques de control anual, l’atròfia es pot observar fàcilment durant l’exploració i també en fer la citologia. Els símptomes poden variar d’una dona a una altra, encara que els més habituals són aprimament de la pell i les mucoses, pal·lidesa dels teixits, dolor en examinar la zona vulvovaginal, falta d’hidratació i sensació de sequedat o dolor al contacte i en el moment de la penetració sexual.
Tenir petites pèrdues o escapaments d'orina pot ser un símptoma d'atròfia vulvovaginal?
Si estàs en l’etapa de la menopausa, sí que pot ser conseqüència de l’atròfia.
Aquest tipus de tractaments s'ha d'aplicar tota la vida?
Depèn dels símptomes, però la gran majoria de les vegades requerirà un control constant, perquè l’atròfia vaginal no és un problema reversible. El descens d’estrògens no es recupera. Tanmateix, hi ha diferents mesures de salut vulvovaginal que són segures i eficaces. Cada cas s’ha de valorar individualment per establir la dosificació i el manteniment de qualsevol indicació terapèutica.
Des del punt de vista d'higiene i cures personals, què es recomana?
En general, s’aconsella utilitzar roba interior de cotó i evitar les peces molt ajustades, no estar asseguda de manera continuada gaire temps ni passar moltes hores amb bicicleta o en moto. Pel que fa a la higiene, és recomanable utilitzar sabons suaus amb pH adequat i evitar el contacte prolongat de la zona vulvogenital amb roba mullada o superfícies humides, que poden afavorir l’aparició d’infeccions vaginals o urinàries.
