Aparició de cel·lulitis i retenció de líquids per la menopausa

La menopausa comporta canvis hormonals que afecten la pell i el cos de la dona, els quals desencadenen l'aparició de cel·lulitis i la retenció de líquids. Aquests símptomes es poden reduir mitjançant una adequada nutrició, exercici i tractaments estètics professionals.
Aparició de cel·lulitis i retenció de líquids per la menopausa
La menopausa comporta canvis hormonals que afecten la pell i el cos de la dona, els quals desencadenen l'aparició de cel·lulitis i la retenció de líquids. Aquests símptomes es poden reduir mitjançant una adequada nutrició, exercici i tractaments estètics professionals.

La menopausa és un moment en el cicle reproductiu de la dona definida com dotze mesos consecutius sense menstruació. Es produeix de forma gradual i natural quan l’organisme deixa de produir hormones femenines i els ovaris posen fi a la seva funció.

Durant els anys previs a aquest punt, coneguts com a perimenopausa, es produeixen fluctuacions i desequilibris hormonals que contribueixen a l’aparició de la cel·lulitis i a una tendència més gran a la retenció de líquids, cosa que fins i tot es pot aguditzar durant els primers anys després de la menopausa.

Causes de l'aparició de cel·lulitis i retenció de líquids durant la menopausa

La menopausa afecta les dones de moltes formes, i l’aparició o empitjorament de la cel·lulitis n’és només una. La caiguda de les hormones, especialment de l’estrogen, pot alterar els mecanismes que regulen l’equilibri dels fluids i la seva eliminació.

Una gran afectada per la falta d’hormones és la síntesi del col·lagen, cosa que es tradueix en una menor elasticitat dels teixits i una flacciditat més gran, i això permet que els adipòcits subcutanis esdevinguin més pronunciats. A més, aquesta falta d’elasticitat també afecta els vasos sanguinis i limfàtics, i una mala circulació pot contribuir decisivament a la retenció de líquids i al desenvolupament de la temuda cel·lulitis.

D’altra banda, la composició de l’organisme també canvia, ja que en aquesta etapa de la vida el percentatge de teixit adipós sol augmentar en relació amb la massa magra i provoca que la cel·lulitis sigui fins i tot més visible.

Símptomes principals

Inflor

El símptoma més prominent de la retenció de líquids és la inflor, que pot ser generalitzada o localitzada a zones del cos com la cara, l'abdomen, els braços, les cames, els peus i els turmells. Aquesta inflor és provocada per l'acumulació d'aigua als teixits.

Augment de pes

L'acumulació de fluids sol anar acompanyada d'un augment de pes, per la qual cosa la retenció de líquids no només s'observa en la figura, sinó també en la bàscula.

Pell de taronja

Una de les causes de l'aparició de cel·lulitis és la retenció de líquids, així que ambdós fenòmens van sovint de bracet. Entre els símptomes més visibles de la cel·lulitis hi ha l'antiestètica pell de taronja, especialment a les cames i els glutis, encara que també pot aparèixer en altres parts del cos, com els braços.

Tractaments per a la cel·lulitis i la retenció de líquids

Preguntes freqüents

Una dieta saludable i variada que no abusi de la brioixeria, els aliments ultraprocessats i els plats precuinats sempre és una bona opció. Incorporar a la dieta fruites i verdures diürètiques com pinya natural, meló, enciam, espàrrecs, carxofes o cogombre poden ajudar a perdre líquid i pes. Si hi afegim, a més, proteïnes animals o vegetals de bona qualitat i reduïm la nostra ingesta de sal i alcohol, obtindrem una nutrició ideal no només per combatre la retenció de líquids i la cel·lulitis, sinó per perdre greix en general i millorar la nostra salut.

Finalment, un punt important que cal tenir en compte és que la retenció de líquids no implica que n’estiguem prenent massa. Al contrari, és molt possible que la deshidratació porti l’organisme a reaccionar acumulant líquid. Per tant, beure la quantitat d’aigua suficient és realment important i cal fer-ho sense por.

L’exercici és molt beneficiós durant la menopausa, especialment si combinem exercicis de força i càrdio, però la resposta de la cel·lulitis a aquest depèn del tipus de cel·lulitis al qual ens enfrontem. La cel·lulitis més rebel i dura pot ser que romangui sense canvis malgrat l’exercici, i fins i tot que, paradoxalment, sigui més visible en perdre greix i líquid, però la cel·lulitis tova i l’edematosa solen respondre força bé.

Són especialment recomanables els esquats i la tisora, sobretot si afegim una mica de pes, i també l’exercici amb bandes elàstiques per tonificar i endurir els músculs. Les planxes i les abdominals són excel·lents per tonificar els braços i enfortir la faixa abdominal, respectivament.

El mercat està ple de productes que prometen millorar l’aparença de la cel·lulitis, però la majoria no donen els resultats esperats perquè, encara que les cremes i els gels poden millorar l’aparença de la pell de forma notable, realment no penetren més enllà de l’epidermis i no arriben al teixit adipós. Per tant, és millor que l’aplicació tòpica d’aquests productes cosmètics es faci de forma professional mitjançant el massatge i les maniobres adequades. D’aquesta manera, aconseguirem mobilitzar el sistema limfàtic per eliminar greix i fluids, i aconseguirem uns resultats òptims.

Dos tractaments professionals més àmpliament utilitzats per combatre la cel·lulitis són la radiofreqüència, que aconsegueix arribar al teixit adipós mitjançant ones electromagnètiques, i la mesoteràpia, que amb les seves microinjeccions travessa la barrera cutània per portar els principis actius directament a les capes més profundes de la pell.