En general, els tests de fertilitat es realitzen a pacients que tenen problemes per concebre. Però també poden ser útils si tens antecedents d’avortaments o d’altres problemes ginecològics en la família, si decideixes posposar la maternitat o, simplement, no descartes ser mare en un futur. El seu objectiu és comprovar si tot funciona correctament i valorar les possibilitats de tenir descendència.
Els problemes d’infertilitat són més freqüents del que sembla. Afecten un 15% de les parelles i en un 30% dels casos les causes són problemes d’origen masculí i femení. L’avantatge de fer-ho amb antelació és que permet iniciar com més aviat millor un tractament si es detecta algun problema i disposar de més temps per prendre qualsevol decisió.
Quines proves es fan? I és un procés llarg o complicat?
“En general, i si no cal fer una prova especial, el test és senzill i no triga més d’un parell de setmanes”, explica la Dra. Marina Solsona, especialista en reproducció assistida de Dexeus Dona. “Cal fer una primera visita per conèixer l’estat de salut, els hàbits d’alimentació, l’estil de vida, l’historial clínic i els antecedents familiars de la pacient». També es demana una analítica de sang, que inclou un estudi hormonal, una exploració física, una citologia -per descartar possibles infeccions o lesions en les cèl·lules- i una ecografia vaginal. Si la pacient té més de 40 anys, és possible que també s’aconselli fer una mamografia o ecografia mamària. Si tens parella, en el nostre centre oferim la possibilitat de dur a terme un test de fertilitat conjunt.
Però, quines dades són les més importants? I en què es fixen els experts per fer una bona valoració? Cada cas s’estudia de manera individualitzada, per la qual cosa el tipus de proves sempre s’ajusta a les necessitats. No obstant això, hi ha algunes proves que són genèriques i formen part del protocol habitual. En aquest post t’indiquem quines són:
- Valoració de la reserva ovàrica
Requereix realitzar una ecografia transvaginal entre el tercer i cinquè dia del cicle menstrual. L’objectiu és fer un recompte del nombre de fol·licles que conté cada ovari. Els fol·licles són com a “bossetes de líquid” en l’interior de les quals hi ha un òvul sense madurar. Si es detecten més de 10 fol·licles (sumant els 2 ovaris), significa que la reserva ovàrica és correcta. Un recompte igual o inferior a 4 ovòcits per ovari, o de 7 en total (sumant els de tots dos ovaris) es considera una baixa reserva ovàrica. Però això no significa que no sigui possible aconseguir un embaràs o que els òvuls no reuneixin la qualitat necessària. - Nivells hormonals de AMH, LH, FSH, progesterona i estradiol
És fonamental per detectar problemes endocrins que puguin afectar el cicle menstrual i avaluar la reserva ovàrica. Les hormones principals que s’analitzen són:
– Hormona Antimülleriana (AMH): aquesta hormona la produeixen els fol·licles. Si és alta (per sobre de 3,1 ng/ml), significarà que la reserva ovàrica és elevada. Si, per contra, és baixa (menys d’1 ng/ml), indica que la reserva està disminuïda i el temps de vida fèrtil o capacitat reproductiva de la dona serà més curt.
– FSH, LH i estradiol: l’hormona fol·licle estimulant (FSH) s’ocupa d’activar i seleccionar els fol·licles perquè creixin. L’hormona luteinizant (LH) és la que indueix l’ovulació, i l’estradiol és l’hormona que fabriquen els fol·licles segons van madurant. Totes elles aporten informació útil per valorar el teu potencial de fertilitat. En general, valors de FSH per sobre de 10 i/o estradiol basal més gran de 80 pg/ml indiquen una baixa reserva ovàrica, encara que poden fluctuar entre cicles (varien més de cicle a cicle que l’hormona antimülleriana).
– Progesterona: la produeix l’ovari després de l’ovulació. Indica l’alliberament de l’òvul o possibles problemes d’anovulació. Els nivells adequats han de superar els 5-10 ng/ml. - Ecografia vaginal
El seu objectiu és examinar els òrgans reproductors, com els ovaris i l’úter. És necessària per detectar qualsevol possible irregularitat -com miomes, pòlips, quistos, etc. – o problema estructural, com pot ser alguna malformació o disfunció en l’úter o el teu sistema reproductor. També permet realitzar el recompte de fol·licles que hem comentat abans per valorar la reserva ovàrica. - Exploració física
Consisteix a realitzar un examen físic de les mames i un tacte vaginal per detectar si hi ha alguna irregularitat. Es realitza en consulta i és el mateix tipus d’exploració que es practica en les revisions ginecològiques de control anual.
En alguns casos, es necessiten proves addicionals. Aquestes són algunes de les més habituals:
Estudi del cariotip: És una prova genètica que analitza el número i l’estructura dels cromosomes. El seu objectiu és detectar possibles anomalies cromosòmiques que podrien causar infertilitat, avortaments recurrents o problemes en el desenvolupament de l’embaràs.
Histeroscòpia: Es tracta d’una tècnica en la qual s’introdueix una cambra a través de la vagina i el coll de l’úter per aconseguir l’endometri. Permet detectar la presència de miomes, pòlips, malformacions uterines, restes abortives o lesions que poden indicar un procés cancerós o precancerós.
Biòpsia endometrial: està indicada en situacions de fallades d’implantació per determinar la receptivitat de l’endometri. Consisteix en l’extracció d’una petita mostra de teixit del revestiment de l’úter (endometri) per a la seva anàlisi. Permet diagnosticar infeccions, alteracions cel·lulars i irregularitats com la hiperplàsia endometrial.
Histerosalpingografia: és una prova una mica més complexa, semblant a una radiografia i inclou l’aplicació d’un contrast iodat a través de la vagina. El seu objectiu és comprovar si hi ha obstruccions en les trompes de Fal·lopi o un altre problema en l’úter que impedeixen als espermatozoides travessar-les per arribar fins a l’òvul i fecundar-ho. Actualment, hi ha una alternativa: la salpingosonografia, que utilitza ultrasons per obtenir les imatges en comptes de raigs X.
