Els problemes de tiroide són molt freqüents. Afecten més les dones que els homes, especialment a partir dels 40 o 50 anys. No obstant això, malgrat ser bastant comuns, són poc coneguts per la majoria de la població, i moltes de les persones afectades ni tan sols són conscients que els tenen. La raó és que alguns dels símptomes que poden provocar són bastant inespecífics: cansament, pell seca, falta d’apetit, apatia, nerviosisme, caiguda del cabell, irregularitats menstruals, sensibilitat al fred, canvis de pes, restrenyiment… Per això és important estar atenta, ja que si aquests desajustos no es detecten i es tracten poden causar altres problemes més greus, com, per exemple, trastorns cardiovasculars o infertilitat.
I quina relació té la tiroide amb el sistema reproductor femení?, et preguntaràs. La resposta és senzilla: la tiroide és una glàndula situada en la part davantera del coll. La seva funció és produir dues hormones: la triyodotironina (T3) i la tiroxina (T4). Aquestes hormones són essencials per al bon funcionament de diferents òrgans i sistemes del nostre cos, ja que regulen el ritme amb el qual es duen a terme diversos processos i reaccions corporals. Però, a més, interactuen amb les hormones sexuals femenines, per la qual cosa un desajust en la tiroide afecta a l’equilibri hormonal i pot interferir en l’ovulació i provocar irregularitats en el cicle menstrual, per la qual cosa pot resultar més difícil quedar-se embarassada.
També poden afectar la qualitat dels òvuls i augmentar el risc d’avortament espontani o que apareguin complicacions en l’embaràs, com preeclàmpsia, part prematur, hemorràgia postpart, baix pes en néixer, mort intrauterina, destret respiratori neonatal, i alteracions en el desenvolupament neurològic dels fills (baix coeficient intel·lectual). Per això, si tens algun dels símptomes que hem comentat abans o estàs pensant a quedar-te embarassada és molt important que et facis una anàlisi de sang per observar els nivells d’aquestes hormones, i en el cas que existeixi algun problema, tractar-lo.
Cuida la teva dieta. L’aportació de iode en la dieta és essencial pel bon funcionament de la glàndula tiroide, ja que a partir del iodur la tiroide elabora les hormones tiroidals (T3 yT4). La principal font de iode s’obté a partir de la sal iodada, i altres fonts provenen de la llet i el peix. Per a una ingesta adequada de iode s’haurien de consumir 3 racions de llet o productes derivats i 2 g de sal iodada al dia. A més, la ingesta ha de fer-se de manera continuada, no n’hi ha prou amb iniciar el consum de sal iodada a l’embaràs, sinó que han d’assegurar-se uns nivells previs, cosa que significa un consum durant almenys 2 anys abans de la cerca de l’embaràs.
Quins tractaments hi ha? Els desajustos de tiroide més freqüents són l’hipotiroïdisme i l’hipertiroïdisme. En el primer cas, la glàndula tiroide no produeix suficient hormona tiroidal (hipoactivitat). En el segon, produeix més de l’habitual (glàndula hiperactiva).El tractament de l’hipotiroïdisme consisteix a administrar tiroxina sintètica (T4) a través de la presa d’una dosi diària. D’aquesta manera s’aconsegueixen regular els nivells hormonals i el metabolisme torna a la normalitat. En el cas de l’hipertiroïdisme, el tractament depèn del tipus d’hipertiroïdisme i altres variables, com l’edat i les condicions físiques i de salut de la pacient. Es pot realitzar un tractament farmacològic, que consisteix en l’administració de medicaments antitiroidals per reduir la quantitat de T3 i T4 i alleujar els símptomes. En alguns casos, pot ser necessari aplicar iode radioactiu o recórrer a la cirurgia.
Què has de saber si vols quedar-te embarassada: en dones amb un hipotiroïdisme tractat i desig d’embaràs, ha de realitzar-se un control d’analítica preconcepcional, posposar la gestació fins a aconseguir el control ideal de les hormones i una vegada aconseguit l’embaràs, es recomana control analític i si fos necessari ajust de la dosi, explica la Dra. Laura Perdomo, ginecòloga de Dexeus Dona, especialitzada en Alt Risc Obstètric.
Igualment, l’hipertiroïdisme no tractat o tractat de manera incorrecta s’associa a nombroses complicacions tant en dones embarassades, com fora de l’embaràs. És completament necessari identificar i tractar de manera correcta l’hipertiroïdisme en l’edat fèrtil. En les dones amb hipertiroïdisme conegut és necessària una planificació de l’embaràs, consensuada amb endocrinòleg i ginecòleg, seleccionant el moment de major estabilitat de la malaltia.
Amb el tractament, existeixen les mateixes possibilitats de quedar-se embarassada i aconseguir ser mare que qualsevol altra dona? En principi sí, però cal fer un seguiment, ja que durant l’embaràs augmenta de manera natural la concentració de les hormones tiroidals en sang, que són crucials per al desenvolupament del cervell i del sistema nerviós del bebè. De fet, en dones sanes també poden produir-se desajustos de tiroide durant la gestació, encara que solen ser temporals.
Si iniciaràs un tractament de reproducció assistida, també és molt important fer un seguiment i comprovar si els nivells d’hormones tiroidals són els correctes, perquè amb els tractaments d’estimulació ovàrica es produeix un augment en la producció d’estradiol (produït pels fol·licles ovàrics en creixement) i de tiroxina (T4: hormona tiroidal), la qual cosa podria provocar un hipotiroïdisme més marcat si existeix un hipotiroïdisme subclínic (es denomina així a un estadi previ).
En cas de trobar alteració de les hormones tiroidals (TSH, T3 i/o T4) serà recomanable fer altres proves per valorar si existeix algun trastorn autoimmunitari, que causi el problema. Aquest tipus de trastorns són més freqüents en dones que tenen problemes de fertilitat i en aquests casos la taxa d’embaràs pot ser menor i el risc d’avortament major. A més, les hormones tiroidals intervenen a nivell uterí en la implantació embrionària i el desenvolupament precoç de la futura placenta, per la qual cosa és fonamental comprovar si tot va bé, amb la finalitat d’augmentar les possibilitats d’aconseguir un embaràs, reduir possibles riscos i aconseguir que aquest arribi a terme amb èxit.
