Azoospèrmia
Causes d’esterilitat en homes
Les causes d’esterilitat en l’home són múltiples i una d’elles és la azoospèrmia, que és l’absència de producció d’espermatozoides. Es divideixen en quatre grups:
- Pretesticulars.
- Testiculars.
- Posttesticulars.
- Problemes d’ejaculació.
Pretesticulars
Entre les causes pretesticulars es troben els problemes del sistema de regulació hormonal, que són responsables aproximadament del 10% dels casos d’esterilitat masculina.
Les malalties que afecten l’hipotàlem o la hipòfisi comporten un dèficit d’hormones gonadotropines que condicionen una escassa producció d’espermatozous (oligozoospèrmia) o una absència de producció (azoospèrmia).
Aquesta condició hormonal es coneix com a hipogonadisme hipogonadotròpic, i es pot solucionar mitjançant l’administració d’un tractament hormonal substitutiu amb gonadotropines.
Testiculars
El mal funcionament del mateix testicle en la producció d’espermatozous és la més freqüent, i representa un 55% dels problemes d’esterilitat de l’home.
Per poder respondre adequadament a l’estímul hormonal, el testicle ha de ser capaç de generar espermatozous; si per alguna raó l’espermatogènesi es veu afectada o danyada, la resposta serà disminuïda.
Aquest problema es pot deure a una gran varietat de causes entre les quals trobem:
- Síndrome de Klinefelter (malaltia hereditària).
- Falta de descens d’un o tots dos testicles en néixer (congènita), sobretot si no es va diagnosticar i corregir el problema durant els primers anys de vida.
- Varius de les venes del testicle (varicocele).
- Infecció del testicle (orquitis) per galteres (parotiditis) o per bacteris en infeccions de vies urinàries.
- Cops i ferides que lesionin greument els testicles (traumatisme).
- Exposició a calor excessiva.
- Ús de drogues que danyen les delicades cèl·lules que formen els espermatozous (alcohol, drogues).
- Exposició a radiació o a agents quimioterapèutics per al tractament de problemes oncològics (càncer).
- Malalties sistemàtiques com insuficiència renal o hepàtica.
*Per tant, el tractament i les probabilitats de curació són molt variables, d’acord amb l’origen del problema.
Posttesticulars
Les causes posttesticulars representen el segon grup més freqüent de causes. Es refereixen principalment als problemes d’obstrucció dels conductes per on els espermatozous són dirigits fins a les vesícules seminals, on s’uneixen al líquid seminal i d’allà passen a la uretra a través de la pròstata, per donar lloc al semen.
Aquestes obstruccions es poden deure a:
- Malformacions congènites.
- Infeccions.
- Cirurgia (postvasectomia).
- Traumatismes.
Altres causes posttesticulars són els desordres de la mobilitat o funció de l’espermatozou, que es classifiquen en:
- Congènits, com els de la cua de l’espermatozou, que ocasionen poca o nul·la mobilitat d’aquest (per exemple, a la síndrome dels filaments immòbils o síndrome de Kartagener).
- Adquirits, com quan després de la reversió de la vasectomia, es presenta una disfunció de l’epidídim i no s’activa la mobilitat dels espermatozous o no se’n completa la maduració, o quan per infecció, cirurgia o traumatisme es trenca la barrera hematotesticular (sang) i es produeixen anticossos contra els espermatozous, que n’afecten la funció i en disminueixen la capacitat de fertilitzar.
Problemes d’ejaculació
