Si esteu pensant a ser mares, el mètode de Recepció d’Ovòcits de la Parella (ROPA) és una bona elecció: permet compartir la maternitat des del primer moment, potencia la complicitat en la parella i suposa un esforç fisiològic repartit. A més, legalment us concedeix els mateixos drets i deures respecte al vostre nadó. I sí, resulta una mica més car que fer una Fecundació in vitro convencional o una inseminació, però les que ho trien ho tenen clar, perquè és una experiència molt especial. Amb motiu del Dia Internacional LGTBIQ, dediquem el post d’aquesta setmana a oferir alguns consells sobre aquesta tècnica amb l’ajuda de la Dra. Roser Solernou, especialista en Reproducció del nostre centre.
Abans de prendre qualsevol decisió, demaneu una valoració de la reserva ovàrica per a les dues. Potser teniu molt clar qui vol donar els òvuls i qui vol quedar-se embarassada. En general, si les dues sou menors 35 anys és indiferent quant a les probabilitats d’èxit. Però si us acosteu als 40 anys, és fonamental conèixer la reserva ovàrica, ja que els òvuls perden qualitat amb els anys. La que presenti una millor reserva és en principi la millor candidata per donar l’òvul. Per esbrinar-ho, només haureu de fer una anàlisi de sang i una ecografia transvaginal.
Proves mèdiques. A més de tenir en compte l’edat i la reserva ovàrica, és important que es valori si hi ha malalties ginecològiques (miomes, endometriosi) i no ginecològiques que puguin fer que resulti més difícil o estigui contraindicat un embaràs, així com malalties hereditàries. Per això, a més de fer una ecografia ginecològica és fonamental que les dues us feu una analítica general completa i un cariotip (un estudi per confirmar que el nombre de cromosomes és l’adequat). també cal una citologia i, en funció de l’edat és possible que sigui necessari fer una mamografia.
Val la pena fer un estudi cromosòmic més ampli? S’ha de valorar en cada cas. Hi ha un tipus de malalties genètiques que poden passar desapercebudes. Es diuen malalties hereditàries de caràcter recessiu perquè només es desenvolupen quan el bebè hereta la mutació genètica que s’associa a aquesta malaltia per part dels dos progenitors. És a dir, si l’embrió rep una còpia alterada per part de l’òvul, però la còpia que li arriba de l’espermatozoide és normal, o a l’inrevés, podem estar tranquil·les, perquè no desenvoluparà la malaltia. En el nostre centre recomanem i duem a terme un test específic (qCarrier test) per detectar aquest tipus de malalties, tant en la pacient que donarà l’òvul com en el donant d’esperma, amb la finalitat de garantir que no existeixen problemes de compatibilitat genètica entre tots dos.
Si una de les dues té fòbia a les agulles. És important que ho tingueu en compte, perquè per a donar els òvuls cal fer un tractament d’estimulació ovàrica que requereix administrar la medicació a través d’una injecció durant uns 12 dies. És molt fàcil, i en la consulta us expliquem com fer-ho. De totes maneres, si us supera, podeu venir al centre perquè us administrin la medicació fins que tingueu la confiança per fer-ho vosaltres.
A Catalunya no és necessari estar casada. A Espanya, aquesta tècnica només es practica en centres privats i sempre que les dones estiguin legalment casades. Però Catalunya és una excepció, ja que el Codi Civil Català permet l’ovodonació intraparella sense estar casades, encara que haureu d’acreditar el veïnatge civil català.
Si us frena el cost del tractament: el ROPA és una mica més car i acostuma a ser més llarg que altres tractaments perquè requereix realitzar proves mèdiques i una revisió ginecològica completa a les dues, així com altres revisions mèdiques per a comprovar l’estat de salut. A més, cal seguir un procés d’estimulació ovàrica (a la que dona l’òvul), i un altre de preparació de l’endometri per a la receptora, per poder realitzar la transferència de l’embrió fecundat. Però la taxa d’embaràs és més alta respecte a la de la inseminació.
Si no descarteu un germanet: és important obtenir el major nombre possible d’òvuls en el tractament d’estimulació per incrementar les possibilitats de disposar de més embrions. A més, estalvia haver de realitzar un nou tractament d’aquí a uns anys si voleu un germà pel vostre fill/filla. Però tot i que amb l’estudi de la reserva ovàrica es pot fer una estimació, fins que no feu el procés no es pot saber quants embrions extra es pot disposar.
Si us preocupa que el vostre fill o filla s’assembli més a una que a l’altra: el bebè heretarà la càrrega genètica i el fenotip de la donant de l’òvul (característiques físiques, alçada, complexió). Però el donant de semen es tria a partir dels trets fenotípics de la que durà a terme l’embaràs, perquè així el futur nadó pugui presentar trets fenotípics d’ambdues.
Vida sana compartida: com les dues esteu directament implicades en tot el procés, és necessari que ambdues mantingueu també uns hàbits de vida saludable: menjar bé, dormir almenys 7-8 hores diàries, fer exercici de manera regular… Això farà que us animeu mútuament i arribeu al procés en les millors condicions.
És possible realitzar un embaràs simultani?, i gemel·lar? L’embaràs gemel·lar està sempre desaconsellat perquè presenta un risc major de complicacions, per la qual cosa els metges sempre recomanem transferir un únic embrió. D’altra banda, l’embaràs simultani no està contraindicat, però no s’aconsella, ja que en el cas que sorgeixin complicacions no podreu prestar-vos la mateixa atenció i cures si les dues esteu embarassades al mateix temps.
Si us interessa ampliar la informació, podeu demanar una primera visita per consultar tots els dubtes. Va molt bé, perquè també permet valorar millor si aquesta tècnica pot ser la més adequada per a vosaltres i quines són les possibilitats d’èxit en cada cas.
