Segur que has sentit parlar alguna vegada dels disruptors endocrins. S’anomena així a un conjunt de substàncies químiques que són capaces d’imitar l’acció de les nostres hormones naturals. També poden bloquejar els receptors hormonals de les cèl·lules. Per això, si entren en contacte amb el nostre organisme poden interferir en l’acció del sistema endocrí i afectar algunes funcions corporals que regulen les hormones, com el creixement, el desenvolupament, el metabolisme i la reproducció.
De totes maneres, no t’alarmis, perquè en general el seu impacte és molt baix. No obstant això, fa anys que els experts alerten que cada vegada hi ha més substàncies tòxiques ambientals. L’Oficina Europea de Medi Ambient (OEMA) o European Environmental Bureau (EEB), en les seves sigles en anglès, calcula que a la Unió Europea (UE) s’utilitzen uns 200.000 productes químics. Evidentment, no tots actuen com a disruptors endocrins, però es calcula que hi ha més de mil que poden tenir aquesta capacitat i alguns estan presents en el nostre entorn més pròxim, com en utensilis i envasos que fem servir cada dia i fins i tot en aliments que ingerim.
Però, fins a quin punt suposen un risc per a la salut?, què podem fer per reduir-ne l’exposició? I, en el cas d’estar embarassada o realitzant un tractament de reproducció, cal extremar les precaucions? La Dra. Anelice Popescu, especialitzada en endocrinologia ginecològica, i la Dra. Marina Solsona, experta en reproducció assistida del nostre centre, amplien alguns dubtes sobre aquest tema.
Com entren en contacte amb el nostre cos? Poden entrar en contacte a través de la pell, l’aire que respirem, les begudes i els aliments que ingerim.
És cert que estem exposats diàriament a múltiples substàncies tòxiques? Sí, però la majoria de la població està exposada a dosis baixes o molt baixes.
Com afecten la nostra salut, en general? En realitat, encara no es coneixen prou els efectes de totes aquestes exposicions ni com poden afectar la nostra salut. Diversos estudis epidemiològics han suggerit que podrien ser els responsables d’alguns trastorns que s’han detectat en els últims anys, com la disminució del recompte d’esperma o l’augment d’uns certs tipus de càncer que són sensibles a les hormones, segons indica la European Chemical Agency (ECHA). En l’entorn natural també s’han observat efectes que podrien estar relacionats amb alteracions endocrines en peixos, crustacis, amfibis, ocells i mamífers. En algunes espècies, l’alteració de la reproducció ha provocat un descens de la població.
I al sistema reproductiu? Malgrat que encara no es coneixen prou els seus efectes, l’exposició continuada a algunes d’aquestes substàncies químiques s’ha associat a una disminució de la qualitat, la mobilitat i la viabilitat del semen, problemes d’infertilitat o fins i tot a un major risc d’avortaments.
Hi ha col·lectius de població més vulnerables? En general, aquestes substàncies poden creuar la placenta i ser presents en la llet materna, per això els bebès durant el desenvolupament fetal i els nounats lactants poden estar exposats. Són etapes crucials del desenvolupament, així que cal augmentar les precaucions. Per això es recomana evitar el consum de peixos grassos grans, com el salmó o el peix espasa durant l’embaràs i no incloure’ls en la dieta infantil, ja que solen acumular una major quantitat de metalls pesants. D’altra banda, la UE va prohibir ja fa anys la presència del bisfenol A, un conegut disruptor endocrí, en biberons.
Què podem fer per reduir, el més possible, l’exposició? S’ha de pensar que la salut depèn de múltiples factors. Cal mantenir un estil de vida saludable, cuidar la dieta i evitar en la mesura del possible l’exposició a substàncies tòxiques. En el dia a dia: reduir el consum d’aliments processats i conserves, moderar el consum de productes d’origen animal, optar per fruites i verdures ecològiques i rentar-les molt bé abans del seu consum. Ventilar bé els espais interiors i eliminar la pols, evitar escalfar el menjar en envasos de plàstic i substituir-los pels de vidre o ceràmica; utilitzar ampolles de vidre o acer inoxidable, així com paelles i olles de ceràmica, ferro colat o acer inoxidable que no tinguin recobriment antiadherent. Optar per cosmètics lliures de parabens, benzofenones, triclosan i ftalats.
Tot i que encara queda camí per millorar la regulació, la UE ha posat en marxa diverses mesures per ampliar la informació sobre tots aquests productes i també reduir el seu ús. Si en vols saber més, al final d’aquest post trobaràs alguns enllaços útils.
Quins són els més coneguts i on es troben?
Metalls pesants: mercuri, plom, cadmi, etc. Es troben en el medi ambient i s’acumulen en peixos depredadors, com la tonyina, el peix espasa, el tauró, els mol·luscos i crustacis
Plaguicides, com a herbicides i insecticides. Els podem trobar en productes agrícoles i en l’ecosistema.
Bisfenol A (BPA). Està present en el revestiment de llaunes metàl·liques que contenen productes alimentaris i begudes, ampolles i tuppers de plàstic.
Parabens. Es fan servir en productes cosmètics d’ús diari;
Triclosan. S’utilitza en productes d’higiene, com a antisèptic, gels hidroalcohòlics o desodorants;
Benzofenones s’utilitzen com a filtre de raigs UV en moltes cremes solars i alguns productes cosmètics.
Ftalats. S’utilitzen com a plastificants o per a donar flexibilitat als plàstics. Estan presents en productes de cosmètica, perfums, pintures i envasos de plàstic.
Perflurorats i PFAS: Repel·leixen l’aigua i l’oli, i resisteixen temperatures extremes. Es troben en materials per envasar menjar, en paelles i olles antiadherents, en productes de neteja, i fins i tot en palletes de paper i bambú suposadament biodegradables.
Retardants de flama. Són substanciïs agregades en la fabricació de mobles, plàstics, tèxtils i equips electrònics, perquè resultin menys inflamables. Poden migrar al medi ambient i acumular-se en la pols i l’aire dels espais interiors.
Font: ISGlobal
Més informació:
European Chemicals Agency (ECHA)
EU’s chemicals strategy for sustainability
European Pact for the future
Institut de Salut Global (SGlobal)
