Com probablement hauràs comprovat, el desig sexual experimenta alts i baixos. Hi ha períodes en els quals està disparat i altres en què baixa la motivació i la predisposició. I no depèn només de si ets més o menys jove ni de si estàs iniciant una nova relació o portes ja uns quants anys amb la teva parella, sinó dels canvis hormonals, les circumstàncies personals i el moment vital.

Per entendre millor aquestes fluctuacions des del punt de vista estrictament fisiològic –la part personal i psicològica depèn de cada persona– és important saber quines hormones intervenen en el desig sexual i com actuen. En la dona són els estrògens i la testosterona. Els estrògens fan de mediadors en canvis fisiològics, com la congestió vaginal i la lubricació. La testosterona, que també produeixen els ovaris femenins, promou el desig i l’excitació.

Les dones joves tenen una major quantitat d’aquestes hormones, per això acostumen a tenir un desig sexual més intens. Encara que l’experiència també augmenta el desig, així que aquest no té per què disminuir amb els anys. Així mateix, durant l’embaràs és habitual que augmenti per l’increment en la producció d’estrògens i progesterona. I en el postpart sol passar el contrari, perquè se segrega prolactina, l’hormona de la lactància, que redueix la libido. A això se suma l’estrès, el cansament, els reajustaments d’horaris i la falta de son que comporta la maternitat en els primers mesos, que no ajuden.

En general, quan es produeix un descens en el nivell d’estrògens el desig sexual pot veure’s alterat. A més, aquest descens provoca canvis fisiològics a nivell genital que poden afectar l’activitat sexual i a les relacions de parella: pèrdua de to, elasticitat i sequedat en la zona vaginal, dificultat per a excitar-se, problemes de lubricació, molèsties vulvars, dolor amb la penetració, etc. Són canvis que també poden notar les dones que experimenten una fallada ovàrica precoç o menopausa precoç a causa d’un càncer i/o el seu tractament. Si estàs travessant alguna d’aquestes etapes, és important que coneguis tots aquests canvis, perquè no t’agafin per sorpresa. A continuació, la Dra. Antonella de Ponte, ginecòloga de Dexeus Dona ofereix algunes recomanacions útils:

En el postpart
En general, la recuperació postpart és una etapa d’alts i baixos, físics i emocionals. Després de l’embaràs, amb nivells elevats d’hormones, passem a una etapa de supressió hormonal i desgast físic, tant per l’esforç que suposa per al cos el part (sigui vaginal o cesària), com per l’inici de la lactància materna, i amb ella la pujada dels nivells de prolactina i oxitocina. “La caiguda dels nivells d’estrògens comporta a més sequedat vaginal, és una etapa de recuperació física i de canvis en la imatge corporal. Les cicatrius de cesària o del part requereixen recuperació i adaptació a elles, i hi ha també un canvi en la concepció de la parella, ara com a pares”, explica la Dra. de Ponte.

Recomanacions: Cal donar-se temps per recuperar-se. No hi ha un límit o una quantitat de mesos en què se suposa que has d’estar ja preparada. Escolta al teu cos, programa una visita postpart on poden valorar la recuperació i l’estat del teu sòl pelvià, l’evolució de les teves cicatrius i l’evolució de la lactància, si dones el pit. També es pot canviar la dinàmica sexual de la parella, explorar altres vies d’erotisme i intimitat i adaptar-se als nous horaris i a la falta de temps: valorar més la qualitat que quantitat. Mantenir una bona comunicació entre tots dos i expressar el que et preocupa també ajuda. I si creus que necessites assessorament o suport, demana ajuda.

Perimenopausa i menopausa
En l’etapa de la menopausa i per contrarestar els efectes del descens d’estrògens i progesterona existeixen moltes opcions terapèutiques. Però és important que t’assessoris bé sobre quines poden ser útils en el teu cas, ja que no totes són vàlides per a tothom. Triar les estratègies individualitzades sol millorar la resposta.

Recomanacions: Introduir alguns canvis en l’estil de vida, bàsicament nutrició i activitat física, acostumen a ser útils. S’aconsella una alimentació antiinflamatòria, baixa en farines i sucres refinats, evitar els aliments processats, embotits, els greixos saturats i la sal en excés, i fer exercici moderat de manera habitual. Cal eliminar tòxics, alcohol i tabac i prioritzar la salut mental i emocional, ja que és freqüent que els canvis hormonals ocasionin estats d’ànim d’ansietat i depressió.
La teràpia hormonal substitutiva pot ajudar a contrarestar aquests efectes, però no està indicada en tots els casos. També es pot aplicar només a nivell vaginal per tractar els problemes de sequedat vaginal. A més, existeixen propostes lliures d’hormones i altres teràpies per al tractament dels símptomes de la menopausa i la incontinència urinària, com són el làser, la cadira d’electromagnetisme, l’aplicació d’àcid hialurònic i el plasma ric en plaquetes”, explica la Dra. Antonella de Ponte.

Després d’un càncer, cirurgia mamària o intervenció quirúrgica que comporti l’extirpació de l’úter o dels ovaris
Si és el teu cas, és important estar preparada pels canvis que sorgiran i que formen part del procés de recuperació i adaptació. Els tractaments per al càncer de mama poden tenir un impacte sobre la imatge i la mateixa autoestima. A més, la malaltia també afecta als mecanismes biològics dels òrgans implicats en la resposta sexual, i a això se suma el desgast físic que comporta la patologia (astènia, cansament, incapacitat per a realitzar algunes postures, etc.). Són efectes molt freqüents que provoquen els medicaments i tractaments utilitzats.

Recomanacions: En aquests casos és important donar-se temps i també informar el ginecòleg perquè ens indiqui quan podem estar preparades físicament i emocionalment. Si tens parella, és important que tingui informació sobre el procés. La comunicació i promoure la intimitat a través del plaer i la unió adaptant-se a les necessitats de l’altre són part de la clau per superar aquesta etapa. En el nostre centre també oferim acompanyament i suport psicològic en aquest àmbit.