El 14 de febrer, a més de Sant Valentí, és el Dia Europeu de la salut sexual, encara que poques persones són conscients. No obstant això, val la pena recordar-ho, perquè les infeccions de transmissió sexual (ITS) continuen creixent, i molt, al nostre país. Especialment, entre les menors de 25 anys, però també han augmentat en les de 30, 40 i 50 anys. La raó? S’infravalora el risc i no es prenen mesures de protecció.

No obstant això, contreure una ITS i no tractar-la i diagnosticar-la a temps implica riscos per a la salut. Pot provocar alteracions menstruals, dolors pelvians i afectar el sistema reproductor i causar avortaments o problemes d’infertilitat. En el cas del Virus del Papil·loma Humà (VPH) pot generar lesions que afavoreixin el desenvolupament d’un càncer. “Però la majoria de dones creuen que aquest tema no els concerneix, ja que no coneixen casos en el seu entorn o creuen que les seves amigues no s’han infectat, explica la Dra. Antonella de Ponte, ginecòloga de Dexeus Dona. “No obstant això, desconeixen que les ITS no sempre provoquen símptomes, i quan existeixen no sempre són visibles. A més, les persones infectades no ho saben, o no solen explicar-ho i no sempre informen les seves parelles, sobretot si es tracta de relacions esporàdiques, la qual cosa facilita la seva transmissió”, afegeix.

Per aquest motiu és important prendre mesures preventives i realitzar revisions mèdiques de control específiques, especialment si mantenim relacions de risc o no sabem si la nostra parella pot estar infectada. Si vols informar-te, consulta al teu ginecòleg/a, i si has tingut una relació de risc recentment i no saps si pots haver-te contagiat d’una ITS, en el nostre centre oferim un Servei de Visita en un màxim de 24 hores.

Aquestes són les més freqüents, víriques i no víriques:

ITS no víriques

Clamídia

La causa un bacteri. És més freqüent entre les menors de 25 anys. Afecta els òrgans genitals, al recte i a la gola. Sovint és asimptomàtica. Per això en el nostre centre oferim fer una prova específica a totes les joves que ja tinguin relacions sexuals quan venen a visitar-se. Si no es tracta, pot ocasionar problemes de salut i afectar el sistema reproductor.

Símptomes. Alguns dels seus símptomes, si es presenten, són: necessitat d’orinar amb major freqüència i sensació de cremor en fer-ho, alteració del fluix vaginal, sagnat vaginal entre els cicles menstruals o després de la penetració vaginal, molèsties o dolor durant les relacions sexuals, dolor abdominal, dolor lumbar i febre.

Com es pot prevenir i tractar? L’ús correcte del preservatiu és l’únic mètode que pot ajudar a reduir la seva transmissió. Per a diagnosticar-la cal fer una prova específica. Es pot tractar fàcilment amb antibiòtics per via oral. Si t’has infectat, has d’informar la teva parella/es perquè també realitzi el tractament.

Gonorrea

La causa un bacteri. Es transmet durant les relacions sexuals (vaginals, anals, orals) sense protecció, per contacte amb les secrecions genitals, faríngies i rectals de persones infectades. Si no es diagnostica i es tracta a temps pot provocar problemes de salut, ja que els bacteris poden disseminar-se per l’aparell reproductor i, en alguns casos, causar la malaltia inflamatòria pelviana en la dona, lesions cutànies i dolor a les articulacions.

Símptomes: Si apareixen, són similars als que provoca la infecció per Clamídia. Per fer el diagnòstic és necessari fer una prova específica i prendre mostres de les secrecions uretral, vaginal, anal o faríngia de la persona infectada.

Com es pot prevenir i tractar? Es tracta amb antibiòtics, per via oral o amb injeccions. Sovint coincideix amb la infecció per clamídies, així que en alguns casos es prescriu tractament per a ambdues.

Sífilis

La causa un bacteri. Es transmet a través de pràctiques sexuals per via vaginal, oral o anal. Si no es tracta, pot provocar problemes de salut greus, com alteracions en el sistema cardiovascular i nerviós. Una simple anàlisi de sang permet saber si una persona està o no infectada.

Símptomes. Provoca lesions a la pell i les mucoses no sempre visibles. Des d’allí, el bacteri es difon per l’organisme per mitjà de la sang i el sistema limfàtic.

Com es pot prevenir i tractar? L’ús correcte del preservatiu en les pràctiques sexuals amb penetració (vaginal, anal i oral) ajuda a prevenir la seva transmissió. També és important evitar el contacte amb lesions de la pell o de les mucoses durant les relacions sexuals. Es pot curar amb tractament antibiòtic. Per a les persones al·lèrgiques a la penicil·lina existeixen altres antibiòtics disponibles.

Tricomoniasis

La causa un paràsit. Afecta principalment a la dona. Es transmet durant les relacions sexuals vaginals sense protecció amb una persona infectada, i per contacte amb les secrecions genitals del penis o la vagina. També pot contagiar-se en compartir joguines sexuals.

Símptomes: Més del 50% de les persones infectades són asimptomàtiques i, per tant, no saben que estan infectades, tret que es facin la prova diagnòstica. Quan existeixen símptomes, des del contagi fins a la seva aparició poden passar de quatre dies a cinc setmanes en el cas de les dones, i al voltant de cinc dies en el cas dels homes. Generalment, és necessari prendre una mostra de les secrecions vaginals per a confirmar el diagnòstic.

Com es pot tractar? Es cura fàcilment amb antibiòtic oral. Si t’has infectat, has d’informar la teva parella perquè també es faci la prova i rebi tractament.

ITS víriques

Herpes genital

La causa el virus de l’herpes simple o VHS. Existeixen diversos tipus de virus de l’herpes simple, però només dos, el VHS-1 i el VHS-2, causen herpes genital. El VSH-2 és el principal causant de l’herpes en l’àrea genital, encara que també pot infectar a altres parts del cos —per exemple, la boca— durant les pràctiques de sexe oral.

Símptomes: En la majoria de casos no provoca símptomes. Quan existeixen, es presenten en forma de múltiples lesions, com a vesícules o úlceres doloroses.

Com es pot prevenir i tractar? Actualment, no existeix un tractament curatiu per a la infecció de l’herpes genital, però existeixen fàrmacs que poden disminuir els símptomes, el número i la durada dels brots repetits. El preservatiu ajuda a reduir el risc de transmissió.

Virus del Papil·loma Humà (VPH)

Es contagia durant les relacions sexuals amb penetració o sense (vaginal, anal); a través del contacte directe per la pell. Existeixen aproximadament 120 varietats diferents, dels quals només al voltant de 14 es consideren de risc alt. Durant la vida, encara que haguérem passat alguna de les varietats, podem tornar a infectar-nos per alguna de les altres. Per això requereix una revisió constant.

Símptomes: La infecció pot passar desapercebuda perquè a vegades no provoca símptomes o les lesions que produeix (berrugues o condilomes) no s’aprecien a simple vista per la seva grandària o localització (coll de l’úter, uretra, etc.). A més, poden passar diversos mesos entre el moment del contagi pel virus i l’aparició de les berrugues genitals. Les berrugues també poden aparèixer en la boca, els llavis o la gola. Les lesions berrugoses es consideren de baix risc, però les lesions causades per les varietats o serotips d’alt risc, precursores de càncer cervical, només es pot detectar per citologia. Algunes pacients poden experimentar alguns símptomes com sagnat postcoital o intermenstrual, dolor amb les relacions sexuals o dolor pelvià.

Com es pot prevenir i tractar? Per a protegir-te, si no saps si la teva parella pot estar infectada, és important usar el preservatiu o altres mètodes de barrera en les pràctiques sexuals (vaginals, orals o anals). No obstant això, tingues present que les zones que no es poden cobrir amb el preservatiu queden desprotegides (per exemple, l’escrot o la vulva), així que és important estar atent a possibles símptomes i fer-se controls regulars. La citologia pot detectar si hi ha alguna alteració, però per al diagnòstic cal fer una prova específica. Les berrugues es poden tractar perquè desapareguin, però no hi ha un tractament per a eliminar el virus. És el nostre sistema immunitari el que ha de vèncer-lo.

Virus de la Immunodeficiència humà (VIH)

És un virus que ataca el sistema immunitari, afeblint les defenses i fent-nos susceptibles a moltes infeccions. El VIH es contagia a través de l’intercanvi de líquids corporals de la persona infectada, com la sang, la llet materna, el semen o les secrecions vaginals, i també es pot transmetre de la mare al fill durant l’embaràs i el part. No és possible infectar-se mitjançant contactes com els petons, les abraçades i les encaixades o pel fet de compartir objectes personals, aigua o aliments. Pot transmetre’s sempre que arribi una quantitat suficient de sang, semen o fluix vaginal. El risc de contagi depèn de la pràctica sexual. Si es produeix penetració anal o vaginal sense preservatiu el risc és alt, mentre que en les relacions que comporten contacte oral amb els òrgans genitals el risc de contagi és menor. Si es té la menstruació o lesions en les mucoses, el risc augmenta. Durant un temps les persones no presenten infecció, la qual cosa facilita la seva transmissió.

Símptomes: La infecció per VIH no és el mateix que tenir la síndrome de la immunodeficiència adquirida o SIDA. La SIDA és una malaltia que destrueix el sistema immunitari. La produeix el virus VIH. La SIDA afavoreix l’aparició d’infeccions oportunistes i d’altres problemes més greus de salut, com el càncer.

Com es pot prevenir i tractar? Utilitzar mètodes de barrera com el preservatiu redueixen el risc de transmissió. Actualment, la infecció per VIH no es pot curar, perola teràpia antiretroviral, que combina diversos fàrmacs, redueix la presència del VIH en la sang i impedeix que es repliqui en l’organisme. També ajuda al fet que el sistema immunitari es recuperi. Aquests tractaments han de seguir-se durant tota la vida.