Des de fa uns mesos, especialment en xarxes, circulen missatges de rebuig contra l’ús d’anticonceptius hormonals. El motiu? Els seus possibles efectes secundaris indesitjables i també perquè es considera que l’administració d’hormones no és natural o saludable. A més, es critica que no hi hagi més alternatives i que sovint es prescriguin de manera sistemàtica en cas de dolor de regla intens –que no tingui una causa patològica– o per tractar problemes associats a irregularitats o trastorns en el cicle menstrual.

A TikTok, hi ha molts vídeos que ofereixen testimoniatges personals i missatges de denúncia, ja que el tema ha impactat especialment entre les joves. Els mitjans li han donat visibilitat i ja es parla d’“hormonofòbia”. Però el rebuig a les “hormones” no és res nou. De fet, hi ha moltes dones que en general prefereixen no utilitzar-los. Fins i tot entre les més grans. En aquest sentit, és important aclarir que aquesta “por” en general es basa en la manca d’informació, per la qual cosa en cas de dubtes el que cal fer és demanar informació de primera mà a un professional especialitzat, en aquest cas a un ginecòleg/òloga.

En aquest post la Dra. Jesica L. Obercie, ginecòloga de Dexeus Dona, aclareix alguns dubtes freqüents.

Per què creus que existeix aquest rebuig cap als anticonceptius hormonals?

El rebuig es deu a la desinformació. Per això és important demanar informació a un expert. És fonamental conèixer bé els seus beneficis i riscos a partir de la història clínica de cada pacient. A més, cal valorar quin pot ser el més adequat per a cadascuna i això només ho pot determinar un professional. D’altra banda, cap metge pot obligar a realitzar un tractament a una pacient. La seva funció és fer un diagnòstic i oferir informació. A partir d’aquí, cada persona pot triar si desitja fer el tractament o no.

Quines hormones contenen exactament, en quina dosi i com actuen sobre l’organisme?

Hi ha de diferents tipus. N’hi ha alguns que contenen estrògens i progesterona i altres que només contenen progesterona. Tots actuen de la mateixa forma: inhibeixen l’ovulació. Això permet prevenir l’embaràs no desitjat. Els dispositius intrauterins utilitzen altres mecanismes, però en principi l’objectiu és el mateix. Actualment, tant per les dosis que contenen com per la seva composició, les hormones que se subministren són molt similars a les naturals.

Què és important tenir en compte si iniciem un tractament i quin seguiment mèdic s’ha de fer en aquests casos, habitualment.

El més important és rebre un bon assessorament i comptar amb un professional que faci el seguiment. És veritat que poden provocar alguns efectes adversos, com qualsevol altre medicament. Per això cal estar atenta a qualsevol canvi, sobretot en el període inicial, ja que habitualment si es produeix algun efecte sol ser en els primers tres mesos, que és el temps en el qual el cos triga a adaptar-se al mètode.

Quins efectes secundaris són els més freqüents i per què es produeixen? És veritat que pot provocar retenció de líquids, sequedat, falta de desig, augment de pes?

Els efectes secundaris dels anticonceptius hormonals poden variar en funció del tipus d’anticonceptiu. Els que combinen estrògens i progesterona o els que contenen només progesterona. En línies generals el que succeeix més que res a l’inici en aquest període d’adaptació és que pot haver-hi canvis en el patró de sagnat, pot ser que notis una mica de retenció de líquids. L’augment de pes, en general, és conseqüència d’aquesta retenció de líquids. Pot haver-hi alteracions a vegades en l’estat anímic, tensió mamària -que és bastant freqüent- o mal de cap. Cal dir que aquests efectes varien molt en funció del tipus d’anticonceptiu i de cada persona.

El seu ús s’associa a canvis d’humor i alts i baixos en l’estat anímic. Quina és la causa?

La causa és l’acció hormonal. Però és una cosa que també es produeix durant el cicle menstrual de manera natural en les dones, encara que no siguin usuàries d’anticonceptius hormonals. El que fan els anticonceptius és modificar aquests efectes i pot ser que tal vegada són diferents dels habituals. Per això hi ha dones que els acusen més i altres menys. De fet, en alguns casos poden aportar millores, perquè en tenir menys dolor s’experimenta una millora en l’estat anímic.

És veritat que els anticonceptius hormonals poden provocar trombes?

Sí, perquè els anticonceptius hormonals que inclouen estrògens augmenten la concentració dels factors implicats en la coagulació. Però el risc vascular ha disminuït molt, ja que els anticonceptius actuals contenen estrògens similars als que fabrica el nostre propi cos. A més, abans de prescriure’ls es fa un estudi de l’historial clínic de la pacient. En aquest post pots ampliar la informació.

És més recomanable utilitzar anticonceptius hormonals que actuen a nivell local –com l’anell– o que només continguin progesterona que els combinats que s’administren a través de la pell o per via oral, com els pegats o les pastilles?

No és que n’hi hagi un que sigui més recomanable o millor que un altre. Això depèn molt de cada pacient. Per això algunes poden beneficiar-se més d’una determinada via d’absorció que unes altres. És fonamental estudiar cada cas i fer el seguiment. D’aquesta manera si no resulta còmode o no funciona bé, es poden provar altres opcions.

També preocupa que afecti la fertilitat, pot passar?

La seva funció és inhibir l’ovulació, però de manera temporal. S’han fet molts estudis i cap estudi ha demostrat que afectin la fertilitat futura. Són mètodes que es consideren completament reversibles. En el moment en el qual se suspenen es recupera la fertilitat. Hi ha un anticonceptiu específic de només progesterona injectable que pot retardar alguna cosa més la recuperació de la fertilitat. Però la gran majoria de tots els anticonceptius hormonals són completament reversibles.

En alguns casos després de deixar-los costa que la menstruació es regularitzi, per què?

És cert que quan una suspèn un anticonceptiu hormonal sempre diem a les pacients que el cos pot trigar a regularitzar la regla. Per què?, perquè per la mateixa raó en la qual quan s’inicia un tractament hormonal el cos ha d’adaptar-se a la nova situació. Això depèn molt de cada dona. Però el fet que trigui alguns mesos a regularitzar-se la regla no vol dir que afecti la fertilitat de la dona. L’edat pot influir i també els motius pels quals es va indicar el tractament. Si la dona tenia cicles irregulars és probable que torni a tenir-los.