En general, les disfuncions sexuals continuen sent un tema tabú. Es parla poc i no sempre es consulten. A més, s’associen a trastorns de salut, canvis fisiològics o problemes d’origen psicològic. No obstant, moltes tenen una causa estructural i muscular associada i es poden tractar amb l’ajuda de la fisioteràpia. De fet, entre les disfuncions en què pot ser útil aquesta teràpia, s’inclouen problemes que són molt freqüents en dones de totes les edats.

En quins casos pot ser útil?

  • Vaginisme. Es produeix a causa d’una contracció involuntària dels músculs vaginals, que dificulta o fa impossible la penetració.
  • Disparèunia. Es caracteritza per un dolor genital persistent que apareix en mantenir relacions sexuals amb penetració o després d’haver-les mantingut.
  • Vulvodínia. És una inflamació de la vulva que pot ser provocada per diferents motius i es caracteritza per dolor, inflamació i molt malestar.
  • Falta de to vaginal. Pot aparèixer després del part, a causa d’intervencions quirúrgiques o associada al pas dels anys per la pèrdua de to i la menopausa.
  • Anorgàsmia. Falta de sensibilitat i dificultat per aconseguir l’orgasme a causa d’intervencions quirúrgiques, antecedents obstètrics, menopausa, histerectomia…
  • Atròfia vaginal. Es deu al descens d’estrògens que es produeix en la menopausa, que fa que disminueixi la hidratació i la lubricació natural d’aquesta àrea i es modifiqui la seva aparença, elasticitat i to. També pot presentar-se a causa d’una fallada ovàrica precoç, una intervenció quirúrgica per extirpar l’úter i els ovaris o després d’un tractament de quimioteràpia o radioteràpia durant un procés oncològic.
  • Dolor pelvià  prolongat. A vegades, quan hi ha molt de dolor en la zona pelviana i aquest dolor es manté de forma prolongada en el temps, pot provocar una sensibilització. Això significa que el problema implica el sistema nerviós central. Aquest sistema té uns mecanismes endògens de gestió del dolor que es poden veure alterats i provocar que estímuls com el tacte o la temperatura es percebin com a sensacions doloroses.

Com es poden tractar?

En general, “els tractaments poden ser a llarg i mitjà termini. Sempre s’adapten a cada persona i la seva simptomatologia, i tenim diferents eines i tècniques amb les quals podem treballar tots aquests teixits i sistemes: reproductor, músculofascial, sistema nerviós”, explica Yolanda Mesa, responsable de la Unitat de Fisioteràpia del Sòl Pelvià de Dexeus Dona. “L’avantatge del nostre centre és que, en estar especialitzats en salut de la dona, tenim una àmplia experiència, coneixem molt bé aquest tipus de trastorns, i tant l’equip mèdic com el de fisioteràpia estem molt sensibilitzats”. De fet, la fisioteràpia també pot aplicar-se amb finalitats preventives i recomanem fer una avaluació prèvia a l’embaràs i al part i en el postpart, així com en la perimenopausa i menopausa, per valorar com està la musculatura del sòl pelvià i l’estat d’aquests teixits”, afegeix.

Per a cada cas i disfunció es poden aplicar diferents tècniques i teràpies. Aquestes són algunes de les més habituals:

  • Teràpia manual. Consisteix a treballar tots aquests teixits a nivell extern i intern. A nivell extern treballant la pelvis i els músculs que estiguin afectats (si hi ha contractures en els glutis o els músculs piramidals) i a nivell intern des de la vagina per accedir a la musculatura pròpia del sòl pelvià o on puguin estar localitzades les contractures.
  • Vibració. L’objectiu és relaxar aquesta musculatura i calmar el sistema nerviós. Per aconseguir-ho es poden utilitzar diferents eines, com la vibració, que exerceix un doble efecte: d’una banda, una acció mecànica que relaxa les fibres musculars, i per un altre una acció sobre el sistema nerviós central, que capta la vibració i no activa els receptors de dolor que estan localitzats en una àrea més profunda.
  • Radiofreqüència. Aquesta teràpia consisteix en l’aplicació d’una mena d’ones que produeixen en la pacient una sensació agradable de calor. Ajuda a canviar el metabolisme dels teixits, disminuint el dolor i la inflamació, i al mateix temps activa la producció de col·lagen. El col·lagen és essencial per “fabricar” els teixits del nostre cos i es troba present en músculs, tendons, lligaments, fàscies…
  • Exercicis hipopressius. Sempre han de ser guiats. Ajuden a treballar la postura i la musculatura abdominal, molt important per al sòl pelvià.
  • Neuromodulació del tibial posterior (un nervi que es localitza darrere del turmell). S’apliquen uns elèctrodes en la superfície que actuen sobre el sistema nerviós central perquè funcioni correctament i no interpreti com a dolor estímuls que no ho són.

Algunes dones, per desconeixement, es resignen pensant que és un problema personal o una conseqüència “normal” dels canvis del nostre cos després del part o el pas dels anys, però no és així. “Per aquest motiu, durant el tractament oferim informació útil a les pacients per millorar el coneixement que tenen del seu propi cos i de la fisiologia i la sexualitat femenina, i en alguns casos, també els indiquem exercicis i pautes de tractament que poden realitzar a casa de manera complementària”, explica Yolanda Mesa.

T’ha resultat útil aquest post? Si vols ampliar la teva informació o t’ha quedat algun dubte, pots posar-te en contacte amb la nostra Unitat de Fisioteràpia.