Com parlar de sexualitat als nens

Si ja tens 40 anys o més, és probable que la teva educació sexual durant la infància i l’adolescència hagi estat molt bàsica o pràcticament nul·la. Pel que fa a parlar amb els pares de sexe, és probable que ni tan sols s’abordés el tema a casa. O sí. Potser vas tenir uns pares que et van explicar tot amb molta naturalitat o alguna persona de confiança que et va donar informació de qualitat. I segurament en ambdós casos aquest fet ha influït en les teves relacions amb altres persones i la teva manera de veure i gaudir de la sexualitat. Per això, l’educació sexual és un tema fonamental.

En l’àmbit escolar, i des de fa uns anys, la sexualitat és un tema que s’aborda a classe amb els alumnes. Però sovint es redueix a uns principis d’anatomia i de com funciona la reproducció des del punt de vista biològic, sense donar peu a la diversitat sexual, al tema de la masturbació, la prevenció d’infeccions sexuals, l’ús d’anticonceptius, el plaer o el consentiment informat. Aquests temes sí que es parlen més obertament ara en els instituts, però de vegades ja és una mica tard, perquè amb l’accés a internet molts nens d’entre 8 i 13 anys es creuen que “ja ho saben tot”, perquè han pogut accedir a tota mena d’imatges, vídeos i continguts. El problema està en el fet que no hi ha control i les imatges de porno els hi surten sovint en els seus mòbils sense haver fet una cerca o es comparteixen en xats. El resultat: un concepte del sexe i de la sexualitat completament erroni, irreal, sovint masclista, violent, esbiaixat i irrespectuós amb les dones.

Si tens fills, segur que t’has plantejat alguna vegada com parlar de tots aquests temes amb ells. Sobretot si t’han fet alguna pregunta o estàs preocupada per la informació que circula per internet, així com pel progressiu augment d’agressions sexuals entre menors. La conclusió és clara: encara falta molta educació sexual i també informació de qualitat perquè els nens descobreixin la sexualitat de manera sana i respectuosa, tant en relació amb el seu propi cos com amb el dels altres o les altres.

Els pares tenim molta responsabilitat en aconseguir aquest objectiu, i la millor manera de fer-ho és començar a parlar amb ells de qüestions relacionades amb la sexualitat des de petits (3-6 anys), amb naturalitat i informant progressivament, en funció de la seva maduresa, les seves necessitats i consultes. No es tracta de dir: “avui toca”, sinó de facilitar-los recursos de qualitat (hi ha molts llibres per acompanyar-los en el descobriment de la seva sexualitat) i estar atent per si sorgeix l’oportunitat. Per exemple, si veiem alguna escena en una pel·lícula, escolten un comentari o un acudit no hem de mostrar-nos cohibits ni eludir el tema sinó al contrari, aprofitar per comentar-lo i expressar la nostra opinió de manera oberta, perquè vegin que estem disposats a parlar d’aquests temes. A més, això fa que guanyin confiança de cara a futures converses o dubtes.

“Al voltant dels 8 anys els pares han d’haver tingut ja converses anteriors sobre sexualitat amb els seus fills”, explica Sandra García Lumbreras, responsable de la Unitat de Psicologia de Dexeus Dona. “En primer lloc, perquè està demostrat que a aquesta edat ja han sentit parlar de sexualitat per alguna via, i també per crear un clima de confiança que s’allargui fins a l’adolescència, moment en què si no s’ha parlat abans és difícil d’establir. A més, no es tracta de parlar només de l’anatomia o de la reproducció, com a l’escola, sinó també del plaer i de la comunicació i interacció que aconseguim amb altres persones a través de la sexualitat, partint sempre d’una base de respecte mutu. D’aquí la importància de parlar del desig i del consentiment, i progressivament anar adaptant el discurs a la seva edat“, afegeix Sandra García.

També és important la forma en què ens comportem en el dia a dia. Cal tenir en compte que, de manera directa o indirecta, totes les persones rebem educació sexual, en positiu o negatiu. I totes oferim educació sexual, conscient o inconscientment: canviant un canal de TV davant una escena incòmoda, amb els petons que donem a casa, les converses que tenim amb altres persones, si actuem amb naturalitat quan ens canviem de roba o ens dutxem en el bany, per exemple.

Recomanacions:

–Compra llibres per llegir junts. Informa’t de llibres de qualitat sobre sexualitat dirigits als nens i dedica un temps a fullejar-los a la botiga física per poder triar i escollir els que vegis que li poden agradar més o pot entendre millor Avança’t i així els tindrà a casa per llegir-los junts quan sorgeixi el moment.

– Atenció i dedicació. Parlar amb els nostres fills sobre sexualitat requereix un temps, i temps de qualitat, que permeti reflexionar sobre el tema, contestar preguntes i buscar informació de manera conjunta si cal.

– Fes-ho fàcil. És important utilitzar un llenguatge que ens faci sentir còmodes a tots, encara que no sigui molt tècnic, perquè la conversa sigui fàcil i agradable.

– Consulta el que no sàpigues respondre. Si et fan alguna pregunta que no saps molt bé com respondre, no et sentis malament. Cal dir-los que t’informaràs per poder donar-los una bona resposta en breu. Així veuran que complim amb la nostra paraula i que ens interessa parlar-ne amb ells.

– És un tema que requereix continuïtat. No es tracta de tenir una conversa ni dues, el més important és que s’estableixi una bona comunicació, per poder anar ampliant els seus coneixements a mesura que vagin creixent, i sempre amb la confiança que pugui preguntar i explicar.

– Continguts sensibles. A partir d’una certa edat és important advertir-los i parlar específicament sobre el contingut porno que pot arribar-los a través del mòbil, perquè no l’acabin interioritzant com una cosa normal. Moltes vegades aquesta pornografia mostra agressivitat i falta de respecte. Cal aclarir-los que no és real i que no han de compartir-ho.

– El valor de la part afectiva i emocional. És fonamental parlar de les emocions en la sexualitat, insistint en la importància de gaudir i de compartir el plaer, no sols en aconseguir l’orgasme o en la penetració.

– Cal ensenyar-los a cuidar, descobrir i estimar el seu propi cos. És important que aprenguin a conèixer el seu propi cos i que tinguin clar que és seu, i que ells han de triar amb qui volen compartir-lo, quan i com, i mai sentir-se forçats a fer res que no desitgin.

– Protecció enfront de malalties. És important parlar-los de les infeccions de transmissió sexual. Igual que hi ha malalties que afecten el sistema respiratori o al digestiu, hi ha infeccions que afecten el sistema reproductiu i als òrgans genitals, i que per això han de tenir cura de la higiene i protegir-se a partir del moment en què comencin a tenir relacions sexuals. La vacuna del virus del papil·loma humà (VPH) – que ara es posa a l’escola de manera sistemàtica a nens i nenes- és una bona “porta d’entrada” per parlar i què comencin a familiaritzar-se amb aquest tema.

– Majoria d’edat sanitària. Si tens filles, recorda que a partir dels 16 anys poden anar soles a la consulta de la ginecòloga o ginecòleg per preguntar-li qualsevol dubte. Facilita-li contactes de metges i centres de confiança on puguin orientar-les. A Dexeus Dona comptem amb una Unitat específica de Ginecologia de la Infància i l’Adolescència i una altra dirigida a dones d’entre 16 i 25 anys anomenada DXS Life, integrada per un equip de ginecòlogues joves, perquè se sentin més còmodes.

Llibres que poden ser útils