Els anticonceptius hormonals són un dels mètodes més coneguts i eficaços per a prevenir un embaràs. Moltes dones els utilitzen des de fa anys, i actualment les dosis d’estrògens i progestàgens que contenen són molt baixes, i la seva acció és molt més semblant a la de les hormones naturals que la de les primeres píndoles anticonceptives. Però, com qualsevol altre fàrmac, poden provocar alguns efectes secundaris, entre els quals s’inclou el risc de trombosi.

Tanmateix, s’ha demostrat que aquest risc és molt, molt baix –es calcula que la incidència és de 2 per 10.000 dones a l’any–, a més, cal tenir una certa predisposició perquè això ocorri. No obstant això, els episodis de trombosi associats a la vacuna d’AstraZeneca han reobert el debat sobre els riscos que pot comportar el seu ús. En aquest post, la nostra ginecòloga especialitzada en anticoncepció ofereix informació útil.

És veritat que els anticonceptius hormonals poden provocar trombes? VERITABLE

Sí, perquè els anticonceptius hormonals que inclouen estrògens augmenten la concentració dels factors implicats en la coagulació. Però el risc vascular ha disminuït molt, ja que els anticonceptius actuals contenen estrògens similars als que fabrica el nostre propi cos i també hi ha opcions anticonceptives sense estrògens.

És veritat que fumar o tenir més de 35 anys són factors de risc? VERITABLE

L’edat, un índex de massa corporal molt alt, ser fumadora o tenir antecedents en la família són factors que incrementen el risc. La raó és que l’obesitat, en si mateixa, és un factor de risc de trombosi, i el tabac també, perquè augmenta el risc de tenir problemes cardiovasculars que, a més, augmenten amb l’edat. De fet, a partir dels 35 anys està contraindicat l’ús dels anticonceptius combinats -que contenen estrògens i progestàgens- si ets fumadora.

És cert que el risc de trombosi també augmenta en l’embaràs? VERITABLE

Sí, i és encara una mica més alt que el d’una dona que prengui anticonceptius amb estrògens. Però és una cosa que ningú es planteja i que rarament succeeix, com veiem per l’experiència.

Si tens varius o problemes de circulació, estan contraindicats? FALS

Tenir varius o problemes de circulació, com que se t’inflin una mica les cames (totes dues) a l’estiu per la calor, no és una contraindicació per a prendre anticonceptius. En canvi, tenir tensió arterial alta o un historial personal i/o familiar (parents pròxims: pares o germans) de trombosi sí que és una contraindicació.

I en el cas de tenir antecedents familiars hi ha una causa genètica? NO SEMPRE

Els antecedents familiars poden indicar l’existència d’una predisposició genètica, encara que no sempre. Sabem que la mutació coneguda com a factor V Leiden augmenta un 30% el risc de trombosi i la mutació de la protrombina també incrementa el risc de sofrir una trombosi venosa cerebral. A més, existeixen altres trombofílies que s’associen a dèficit de factors de la coagulació o, per exemple, malalties autoimmunes, com el lupus, i altres, com la síndrome antifosfolipídic, que també s’associen a un major risc de trombosi venosa.

Per a saber si tinc predisposició genètica, haig de fer-me proves específiques? VERITABLE

Es podria fer un estudi de la coagulació. Encara que el no trobar un diagnòstic no sempre suposa que no tinguis una alteració genètica associada a aquest problema, ja que cada dia es descobreixen marcadors nous. El més important a l’hora de receptar un anticonceptiu, per tant, és la història clínica familiar i personal, com hem comentat. Per això han d’utilitzar-se sempre sota prescripció mèdica.

És cert que el risc de trombosi és més alt si s’utilitzen anticonceptius combinats que si et vacunes contra la COVID-19? FALS No. Perquè el risc no es pot comparar. Els anticonceptius hormonals són medicaments que han passat per totes les etapes d’estudi i assajos clínics exigits i que compleixen totes les normatives de sanitat. En canvi, encara que les vacunes contra la COVID-19 han estat validades per organismes internacionals, com l’Agència Europea de Medicaments, i tant els assajos clínics com els estudis realitzats han demostrat la seva efectivitat i seguretat, es disposa de poques dades i experiència sobre la seva acció o els seus efectes a llarg termini, per la qual cosa no es poden equiparar. El que sí que s’ha comprovat que la infecció pel SARS-CoV-2 que provoca la COVID-19 té un risc de complicacions trombòtiques molt elevat i perillós, i

desencadena fenòmens d’immunotrombosi, que en pacients greus són més intensos, la qual cosa augmenta el risc de complicacions i la mortalitat.

És cert que de produir-se algun trombe sol ocórrer durant el primer any de l’ús de l’anticonceptiu? VERITABLE

Normalment, sol donar-se en els primers tres mesos d’inici de tractament, i després aquest risc va baixant. Per això ara els ginecòlegs i ginecòlogues desaconsellen aquest mite antic que recomanava descansar de l’ús d’anticonceptius cada cert temps. No sols no és necessari, sinó que és millor no interrompre-ho tret que estigui indicat canviar de mètode per diferents causes, o vulguis deixar-ho per a quedar-te embarassada. En aquest cas també has d’informar el teu ginecòleg perquè et digui quins passos has de seguir.

Els anticonceptius que només contenen progestàgens, com el DIU Mirena, Slinda o Implanon (vareta que s’implanta sota la pell) comporten un menor risc de trombosi? VERITABLE

Els que només contenen progestàgens no incrementen el risc de trombosi, no obstant això, aquest tipus d’anticonceptius no controlen tan bé el cicle menstrual -per la qual cosa és possible tenir sagnats de manera irregular o més freqüents- i tampoc tenen els efectes beneficiosos que ofereixen els que inclouen estrògens, com la reducció de l’acne i de l’excés de borrissol. A més, si hi ha oblits -en el cas del Slinda– la seva eficàcia anticonceptiva pot veure’s reduïda de forma més significativa.

Esperem que aquest post t’hagi ajudat, si tens dubtes, consulta amb el teu ginecòleg o la teva ginecòloga.