La teràpia hormonal substitutiva (THS) o de reemplaçament hormonal en la menopausa es va començar a utilitzar fa dècades. Però un estudi nord-americà publicat fa 20 anys va associar el seu ús a un major risc de sofrir càncer de mama i a problemes de salut cardiovascular. Aquestes dades van fer saltar totes les alarmes i la teràpia hormonal va caure en desús. No obstant això, aquest estudi es va dur a terme en dones amb una mitjana d’edat de 63 anys, sense tenir en compte si tenien altres problemes de salut, i no es va dissenyar per a avaluar l’impacte risc-benefici de la teràpia hormonal per a tractar els símptomes de la menopausa, sinó que el seu objectiu era determinar l’efecte preventiu de la teràpia hormonal en malalties cròniques.
Posteriorment, les dades de l’estudi van ser analitzades de nou pels mateixos autors, que van aportar canvis importants en les seves conclusions finals. A més, totes les guies nacionals i internacionals publicades després, així com els comunicats de les societats científiques relacionades amb la menopausa indiquen que els seus beneficis superen clarament els riscos. Per això, els experts volen normalitzar el seu ús.
Aquest mes, un total de 21 societats mèdiques i científiques nacionals i internacionals, coordinades per l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa (AEEM), han presentat un document de consens que defensa la seguretat i eficàcia de la THS, ja que només està contraindicada en alguns casos. Per aquest motiu, el document també estableix una sèrie de criteris per a determinar quins pacients poden beneficiar-se i quins no, ja que el seu ús no es pot generalitzar.
Entre les societats que han elaborat aquest informe s’inclouen la Secció de Ginecologia Oncològica de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), la Societat Espanyola de Sinologia i Patologia Mamària (SESPM), la European Menopause and Andropause Society (EMAS), la European Society of Gynecology (ESG) i la International Menopause Society (IMS), totes elles de reconegut prestigi.
En aquest post, el responsable de la Unitat de Menopausa del nostre centre, Dr. Pascual García Alfaro, amplia la informació.
És cert que la THS aporta més beneficis que riscos per a tractar la menopausa? Sí, sempre que la pacient presenti una simptomatologia que deteriori la seva qualitat de vida, ja que és un remei excel·lent per a alleujar els símptomes que s’associen a aquesta etapa. No obstant això, el tractament ha d’iniciar-se abans dels 60 anys i és fonamental que no hagin passat més de 10 anys des de l’inici de la menopausa, ja que és quan aporta major benefici que risc.
Per què els experts han elaborat aquest document ara? Perquè es disposa d’estudis que avalen els seus beneficis. A més, en aquestes últimes dècades s’ha registrat un augment de problemes com a insomni, fogots, baix estat d’ànim, deterioració cognitiva o alteració de la vida sexual associats a la menopausa que podrien alleujar-se amb l’ús de la THS. Aquests problemes disminueixen la qualitat de vida de les dones i afecten la seva activitat en l’entorn social, laboral, personal i afectiu.
Per què no es recomana la THS de manera general? Perquè la menopausa és un període normal en la vida de la dona que es manifesta de manera diferent en cadascuna. Moltes passen aquesta etapa sense símptomes o molt lleus. En canvi, unes altres presenten una simptomatologia que els condiciona la seva vida. Pel que cal estudiar cada cas i conèixer molt bé quin és l’historial clínic, els antecedents familiars i les circumstàncies personals de les pacients per a decidir si pot ser útil, quan començar, quina dosi hormonal és la correcta a cada moment i quan és convenient modificar-la o abandonar la teràpia.
En quins casos està clarament contraindicada i per què? En cas de tumors hormonodependents, com el càncer de mama o el d’endometri, perquè pot augmentar el risc de recidives; en dones amb migranyes amb aurea, ja que també pot augmentar el risc de malaltia cerebrovascular. Si hi ha problemes hepàtics actius, perquè podrien agreujar-se al metabolitzar-se les hormones en el fetge, i en dones amb problemes de coagulació, perquè podria augmentar el risc d’una trombosi.
Es diu que és més efectiva si s’aplica en els primers anys de la menopausa és veritat? El moment en el qual ha d’iniciar-se depèn de cada cas. Però sempre ha de fer-se abans que hagin passat 10 anys des de l’última regla. Quan es comença passat aquest temps s’incrementa el risc cardiovascular. El secret de l’èxit de la teràpia hormonal és oferir un tractament individualitzat a qui el necessiti i fer el seguiment per a anar adaptant-lo en funció de la resposta i l’evolució de cada dona durant aquesta etapa.
En dones joves amb menopausa precoç, també es recomana? Sí, precisament en aquests casos, i sempre que no hi hagi contraindicacions, pot resultar de gran ajuda per a retardar la malaltia cardiovascular i l’osteoporosi.
Pel que sembla, els ginecòlegs que treballen en menopausa són els que més ho prescriuen. Per què? Probablement perquè estan més sensibilitzats o coneixen en persona o més de prop els problemes que pot comportar la menopausa i tenen informació sobre els seus beneficis i les seves contraindicacions. A més, cal tenir en compte que les dones de 50 o 55 anys tenen encara al davant molts anys per viure, i el que compta no és continuar allargant l’esperança de vida, com gaudir-los en les millors condicions.
Quin tipus d’hormones s’administren en la THS?, són dosis més baixes o millors que fa anys? Per descomptat. Habitualment la THS combina estrògens i progesterona o derivats amb dosis baixes o molt baixes. Però en algunes dones s’administren només estrògens com és el cas de dones sense úter. El tractament sempre es prescriu de manera individualitzada. En funció dels símptomes predominants, de l’edat de la pacient, els antecedents personals, si desitja tenir regles o no i si té el seu desig gestacional complert o no, a partir d’aquí, es determina la combinació i la dosi que pot ser més beneficiosa en cada cas.
Què creu que és important perquè es perdi la por i les dones no la rebutgin? Aquesta iniciativa va en aquesta direcció, perquè falta més informació entre els mateixos professionals, perquè actualitzin els seus coneixements en aquest àmbit, i també fan falta més especialistes i unitats específiques que ofereixin atenció especialitzada a les dones que travessen aquesta etapa, i més conscienciació i proactivitat per part dels metges de família i els ginecòlegs per a assessorar i acompanyar als seus pacients durant aquest procés. A mesura que més dones la utilitzin i comprovin els seus beneficis, s’anirà normalitzant el seu ús i la por anirà desapareixent.