Amb el pas dels anys, a més de massa muscular, també perdem massa òssia. Però és una cosa que sol passar desapercebuda, perquè ni es veu ni es nota, almenys aparentment. No obstant això, els estudis demostren que un 35% de les dones majors de 50 anys tenen osteoporosis, un percentatge que supera el 50% en el cas de les majors de 70 anys.

Aquesta malaltia es caracteritza per la disminució de la densitat mineral òssia, la qual cosa provoca una major fragilitat dels ossos i una major propensió a patir fractures si carreguem excés de pes o sofrim algun traumatisme. Per desgràcia, se sol diagnosticar quan es produeix la primera fractura -sobretot en nines, maluc, o vèrtebres-, en què ja és massa tarda per a establir un conjunt de pautes que ajudin a prevenir-la.

Per això, els experts recomanen començar a cuidar la salut dels nostres ossos abans fins i tot de complir els 50, i encara que els resultats de la densitometria -una prova que mesura la densitat mineral òssia (DMO)- siguin normals, ja que han comprovat que dones amb valors correctes presenten fractures que denoten una major fragilitat.

En aquest post, el Dr. Pascual García Alfaro, responsable de la Unitat de Menopausa de Dexeus Dona, explica quins són els factors de risc i què podem fer per a prevenir aquesta malaltia i cuidar la salut dels nostres ossos.

Factors de risc

  • Ser dona augmenta el risc, ja que és una malaltia que afecta especialment les dones en la menopausa. Els estrògens juguen un paper molt important en el manteniment de la massa òssia, per la qual cosa en la menopausa i en els anys posteriors, en produir-se una disminució dels estrògens, s’ocasiona una pèrdua progressiva de la densitat mineral òssia.

  • L’edat: amb l’edat augmenta el risc a causa del mateix envelliment de l’organisme, ocasionant pèrdua de la massa òssia quant a la seva quantitat i la seva qualitat. Però també està relacionat amb els anys de menopausa, ja que el descens d’estrògens, com hem comentat abans, accelera la pèrdua de teixit ossi.

  • Menopausa precoç: com més aviat apareix la menopausa, major és el risc, ja que quan la privació hormonal es produeix de manera primerenca, l’impacte en la densitat mineral òssia és més intens.

  • Tenir un baix índex de massa corporal (IMC): les dones de constitució prima i amb un IMC baix (<19 Kg/m2) tenen una menor densitat mineral òssia.

  • Falta de calci: en general, una dona adulta ha de prendre al voltant de 1000 mg calci al dia. A partir dels 50 anys i amb l’inici de la menopausa, la ingesta recomanada de calci ha d’augmentar-se. Un got de llet o un iogurt aporten uns 240 mg. També es pot prendre formatge fresc, iogurts enriquits (els venen precisament per a augmentar l’aportació de calci) i altres aliments rics en calci, com les ametlles (254?mg / 100?g), les verdures de fulla verda, els cigrons i les sardines.
  • Baixos nivells de vitamina D: la vitamina D es produeix en el nostre cos quan exposem la pell a l’exposició solar. Aquesta vitamina és fonamental, ja que ajuda al fet que el calci es fixi en els ossos. Es calcula que exposar la cara i els braços al sol durant 20 minuts cada dia és suficient per a produir la quantitat diària de vitamina D. També es pot prendre en forma de suplements, entorn de 800-1000 O.I. diaris, però sempre sota prescripció mèdica.

  • Fumar: s’ha demostrat que el consum de tabac redueix la DMO i afavoreix les fractures vertebrals i de maluc.

  • Alcohol: l’abús de l’alcohol (3 o més copes al dia) provoca alteracions en el metabolisme mineral ossi de calci, fòsfor, magnesi i de la vitamina D.

  • Sedentarisme: l’exercici físic és beneficiós per a aconseguir una bona quantitat d’ossos i mantenir la qualitat. A més, la seva pràctica regular combat la pèrdua de massa òssia, millora l’estat d’ànim i ajuda a dormir millor. Això sí, cal ser constant i triar un esport que ens agradi. Es recomana fer exercici almenys 30-40 minuts al dia, 3-5 vegades per setmana; un dels millors és caminar, i, en general, els esports que tinguin impacte que no sigui fort. Així mateix, tots els exercicis que millorin la coordinació i el control postural, i els que reforcin la musculatura i la flexibilitat de cames i braços, són útils per a reduir el risc de caigudes i, per tant, el de fractures. Entre aquests s’inclouen el taitxí, el ball o el jòguing.

  • Problemes de tiroides: els trastorns tiroidals mal controlats produeixen alteracions en el metabolisme associant-se per això amb osteoporosi. Aquestes alteracions són bastant comunes a partir dels 50, però es poden controlar fàcilment amb medicació. Per aquest motiu, és important fer-se una analítica que inclogui el perfil tiroidal.

  • Alguns problemes de salut: si tens problemes d’absorció d’aliments o ets celíaca, pateixes una malaltia inflamatòria intestinal, malalties que afecten el fetge o tens antecedents d’artritis reumatoide, el risc d’osteoporosi és major perquè aquests trastorns s’associen a problemes amb l’absorció de nutrients, entre ells les proteïnes i el calci.

  • Fàrmacs: alguns tractaments farmacològics, que inclouen la presa de forma regular de corticoides, els antiepilèptics, els antidepressius i els inhibidors de l’aromatasa (tractament utilitzat en dones amb càncer de mama) produeixen osteoporosi a través de diversos mecanismes.

  • Dieta baixa en proteïnes: es recomana ingerir una quantitat suficient (1,0-1,2 g/kg/dia) en la dieta per a mantenir la funció del sistema múscul esquelètic a més de reduir les complicacions en cas de fractures.

En general, amb un estil de vida saludable i realitzant algunes revisions mèdiques de forma regular per valorar si no tens dèficit de calci o vitamina D, ni altres problemes de salut, pots mantenir en bon estat la teva salut òssia, i també pots consultar a un especialista en menopausa perquè pugui valorar-lo i et faci un seguiment.

 

Consells per a evitar possibles caigudes

Encara que sembli obvi, és important introduir mesures de prevenció:

  • Evitar els sòls lliscants, les catifes, cables elèctrics o petits objectes del sòl.
  • Evitar caminar per zones poc il·luminades, tant a casa com pel carrer.
  • Realizar revisiones visuales para corregir déficits.
  • Canviar la banyera per un plat de dutxa i col·locar barres per facilitar la subjecció.
  • Utilitzar bastons per caminar o millorar l’equilibri.