Tothom sap que els cinquanta anys d’ara no tenen res a veure amb els de fa vint anys enrere. Sharon Stone, Christine Lagarde, Madonna, Hillary Clinton i Oprah Winfrey són dones que continuen estant en primera línia, malgrat haver-los depassat amb escreix. I Monica Belluci ha estat fins i tot una “noia Bond”.

Però no fa falta buscar icones. Si mirem al nostre voltant veurem que la majoria de les quals es troben en aquesta franja d’edat es mantenen joves físicament i mentalment, i porten una vida activa a nivell laboral i social. A més, es cuiden més, o almenys saben que és important fer-ho, perquè és una etapa que sol coincidir amb la menopausa, i són conscients que els canvis hormonals tenen conseqüències importants que, a la llarga, poden afectar la seva salut i qualitat de vida. La pèrdua de massa òssia, el major risc de malaltia cardiovascular, els temuts fogots o la disminució del desig sexual són algunes d’elles.

El problema és que la majoria assumeix la menopausa amb resignació. I l’únic tractament que, pel que sembla, ha demostrat eficàcia quant a prevenir els símptomes o disminuir els seus efectes és la teràpia hormonal substitutiva (THS) a la qual moltes dones mostren recels pels riscos que se li han atribuït.

Per a desmentir falsos mites i ampliar la informació sobre aquesta teràpia, hem demanat al Dr. Pascual García Alfaro, responsable de la Unitat de Menopausa i Envelliment Actiu i Saludable de Dexeus Dona i al professor Andrea Genazzani, president de la Societat Internacional d’Endocrinologia Ginecològica, que responguin a vuit preguntes clau:

  1. Podem dir que la THS aporta més beneficis que riscos per a tractar la menopausa? Sí, és un remei excel·lent per a prevenir i alleujar els símptomes que s’associen a aquesta etapa i millorar la qualitat de vida de les dones.

  2. Pot ser útil per a qualsevol dona o hi ha casos en els quals no és convenient? S’han fet estudis clínics de seguiment a dones sanes d’entre 50 i 79 anys d’edat durant més de 10 anys que confirmen que un 90% pot beneficiar-se d’aquest tractament, i que, a més, pot ajudar a reduir el risc de sofrir Alzheimer i fractures òssies en la vellesa. Només un 10% no responen bé o són casos en els quals no està indicat.

  3. Per què llavors no es recomana de manera sistemàtica? Perquè la menopausa es presenta i es manifesta de manera diferent en cada dona, i cal estudiar cada cas i conèixer molt bé quin és l’historial clínic, els antecedents familiars i les circumstàncies personals de les pacients per a decidir si pot ser útil, quan començar, quina dosi hormonal és la correcta a cada moment i quan és convenient modificar-la o abandonar la teràpia.

  4. Es diu que és més efectiva si s’aplica en els primers anys, és veritat? El moment en què ha d’iniciar-se depèn de cada cas. Però sempre ha de fer-se abans que hagin passat 10 anys des de l’última regla. El secret de l’èxit de la teràpia hormonal és oferir un tractament individualitzat i fer el seguiment per a anar adaptant-lo en funció de la resposta i l’evolució de cada dona durant aquesta etapa.

  5. És cert que pot augmentar el risc d’alguns tipus de càncer i altres problemes de salut? Existeixen estudis que van relacionar el seu seguiment amb un major risc d’alguns tipus de càncer i altres problemes de salut, la qual cosa va fer saltar l’alarma, però no van ser concloents. És més, s’ha comprovat que la seva administració de forma continuada podria reduir el risc de càncer de còlon i en les dones sense úter en les quals se’ls administra només estrògens podrien tenir una reducció del risc de càncer de mama.

  6. Per què, llavors, hi ha tan poques dones que la utilitzen? Perquè probablement falten especialistes i unitats específiques que ofereixin atenció especialitzada a les dones que travessen aquesta etapa, i més conscienciació i proactivitat per part dels metges de família i els ginecòlegs per a assessorar i acompanyar als seus pacients durant aquest procés. De fet, les estadístiques indiquen que entre un 60 – 80% de les ginecòlogues i les dones de ginecòlegs experts en menopausa utilitzen THS, enfront del 5% dels seus pacients.

  7. Quin tipus d’hormones s’administren? Actualment, i a través d’una simple anàlisi de sang, podem esbrinar quin és el nivell de les diferents hormones i la reserva ovàrica d’una dona i, a partir d’aquí, determinar la combinació i la dosi que pot ser més beneficiosa en cada cas. Habitualment la THS combina estrògens i progesterona o derivats. Encara que en alguns casos s’administren només estrògens (en dones sense úter).

  8. Quins reptes cal superar encara per a millorar el tractament? Existeixen moltes línies de recerca obertes que tracten d’esbrinar com influeix el descens hormonal en el metabolisme i quins són els seus efectes a llarg termini, perquè l’objectiu actual no és només reforçar la prevenció i alleujar els símptomes de la menopausa, sinó garantir una major qualitat de vida. Cal tenir en compte que les dones de 50 anys tenen encara al davant molts anys per viure. I el que compta no és continuar allargant la seva esperança de vida, com aconseguir que puguin gaudir-los en les millors condicions.