Quan comença i quan s’acaba la menopausa?    

Des de fa uns anys, la menopausa ha sortit de l’armari. Les xarxes socials han ajudat molt. Ara es parla obertament, s’accepta amb naturalitat i s’anima a totes les dones a ser proactives. Com? Posant una mica més d’atenció en la seva salut i demanant suport als problemes associats que de vegades comporta. Però encara existeix una certa confusió sobre quan comença i quan s’acaba o quins símptomes es poden experimentar en cada fase.

Aquesta falta de precisió es deu al fet que no es pot determinar amb exactitud ni l’inici ni el final d’aquesta etapa en cada dona. És un recorregut que pot ser molt diferent d’una a l’altra. No obstant això, existeixen una sèrie de pautes i de símptomes que són fàcils de detectar i que poden oferir pistes, explica el Dr. Pascual García Alfaro, responsable de la Unitat de Menopausa de Dexeus Dona. Si tens dubtes sobre en quin moment vital estàs respecte a aquesta etapa, aquí trobaràs informació útil.

Menopausa
Al nostre país l’edat mitjana de la menopausa és 51 anys, encara que el rang d’edat estaria entre els 45 als 55 anys. Però és un viatge que en cada dona segueix el seu propi recorregut. En realitat, el concepte de menopausa en si mateix és un fet puntual. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el terme “menopausa” significa la pausa o cessament definitiu del període menstrual i és un fet que es valora de manera retrospectiva, és a dir: es pot dir que una dona ha entrat en la menopausa si porta 12 mesos sense menstruacions des que va tenir la seva última regla. Algunes dones tenen la menopausa abans dels 40 anys, un fet que no és habitual. En aquests casos es considera que tenen una insuficiència ovàrica primària. En el cas de càncers ginecològics, la malaltia i el seu tractament també poden provocar una menopausa precoç.

Perimenopausa
Però, què ocorre durant aquests 12 mesos que van des de l’última regla fins a “l’inici oficial” de la menopausa? Segons els experts aquest període temporal previ seria la perimenopausa. Es caracteritza per un conjunt de canvis endocrinològics, imprevisibles i variables que poden provocar diversos desajustaments, des d’alteracions de la son i fogots a canvis d’humor, per exemple. Però moltes dones comencen a notar els efectes dels canvis hormonals abans que es produeixi la seva última regla. Per això, alguns especialistes denominen també perimenopausia al període immediatament anterior a l’última regla.
Símptomes: poden aparèixer els primers fogots i suors nocturns. Els períodes menstruals es tornen més o menys freqüents, hi ha més o menys quantitat de sagnat, poden haver-hi mesos sense regla i, al final, té lloc l’últim període. També poden començar a aparèixer símptomes d’atròfia de la pell i les mucoses.

Premenopausa
Es tracta d’una fase prèvia a la perimenopausia. S’inicia des del moment en què la dona comença a perdre progressivament la seva funció ovàrica i, per tant, disminueix la producció de les hormones femenines, els estrògens i la progesterona. És un període que pot durar aproximadament uns 5 anys i que pot ser molt diferent en cada dona. En algunes pot començar entre els 40 i els 45 anys, i en altres al final de la dècada dels 40, encara que pot ser més curt i precoç en dones fumadores i subjectes a estrès, igual que en dones operades d’úter i ovaris.
Símptomes: pot agreujar-se la síndrome premenstrual (que pot provocar mastàlgia, cefalees, tensió mamària), encara no es produeixen símptomes vasomotors o són poc marcats (fogots o suors nocturns), els cicles menstruals són normals, ocasionalment poden ser més curts, encara que en la majoria es produeix en l’ovulació. Sí que es poden detectar problemes de fertilitat.

Postmenopausa
L’inici de la postmenopausa està una mica més clar: comença a partir de l’any de l’última menstruació. És una llarga etapa que arriba fins a la vellesa i que amb l’augment de l’esperança de vida en molts països representa ja més d’una tercera part dels anys de vida d’una dona. Per això és important promoure canvis positius en els hàbits i l’estil de vida, amb la finalitat que es puguin gaudir amb salut. Cal tenir en compte que als canvis que provoca el cessament de la funció ovàrica se sumen els de l’envelliment, que augmenten el risc de desenvolupar algunes malalties i trastorns de salut o patologies com el càncer. Per això és molt important que la dona continuï realitzant-se revisions ginecològiques almenys fins als 70 anys d’edat i exàmens físics, pelvians, colorectals, de mama i de pell de manera regular.
Símptomes: atròfia vaginal, sequedat de pell i mucoses i de la pell, dolor amb les relacions sexuals, tendència a guanyar pes, ansietat i depressió, augment del risc cardiovascular, pèrdua progressiva de força i massa muscular, disminució de la densitat òssia, problemes de son.