D’entrada, és possible que el nom et sorprengui, però no es tracta de cap fong ni està relacionat amb la microbiota vaginal. El liquen vulvar és una afecció de la pell que sol afectar la zona dels genitals. Existeixen tres tipus diferents: el liquen simple, el liquen esclerós i el liquen pla. El primer és una dermatosi crònica que es produeix a causa del gratat o frec repetitiu de la pell. Els altres dos són dermatosis inflamatòries de causa desconeguda i poden afectar dones de qualsevol edat. Fins fa uns anys, era una patologia que no es coneixia molt bé, però actualment sí i és possible aconseguir un bon control dels símptomes si s’aplica el tractament adequat.

El problema és que, sovint, es triga a fer el diagnòstic perquè els símptomes són bastant inespecífics i no sempre es consulta. No obstant, és important diagnosticar-la com més aviat millor, ja que pot provocar un aprimament de la pell i afavorir l’aparició fissures, molèsties en la micció, pèrdua de sensibilitat en les relacions sexuals i fins i tot canvis anatòmics. La raó és que la pell dels llavis menors es torna cada vegada més fina, de manera que pot donar la sensació que aquests es fusionen o desapareixen i provocar canvis estructurals.

Per això és important fer-se revisions ginecològiques de control de manera regular i acudir al ginecòleg al menor símptoma. Però com es detecta? I hi ha algun símptoma que serveixi d’alerta?

La Dra. Nuria Li, ginecòloga del nostre centre i especialista en Patologia Cervical o del tracte genital inferior, respon a aquestes preguntes i a altres dubtes freqüents sobre aquest problema.

Què provoca l’aparició d’aquesta patologia?
En realitat, no es coneix la causa exacta. Es creu que pot tenir un origen multifactorial: genètic, immunològic, hormonal…. S’han descrit alguns casos que indiquen una predisposició familiar (mares-filles, germanes, etc.) i en algunes dones s’associa a d’altres malalties autoimmunes. Però l’origen no és infecciós, és una dermatosis inflamatòria.

Quins símptomes poden alertar-nos?
Els símptomes són bastant inespecífics, encara que el principal sol ser la picor vulvar, que pot anar acompanyada d’una sensació d’ardor, coïssor o irritació. Sovint es presenta cap al vespre (al final del dia) i si la picor és intensa pot arribar a interferir en la son. Si persisteixen els símptomes poden produir molèsties o dolor en les relacions sexuals i aparició de fissures. Amb el temps també es pot veure alterada la sensibilitat en la zona vulvar. Podem trobar canvis cutanis com a taques irregulars, pell més fina i pàl·lida, tornant-se més fràgil i més prima. El liquen esclerós també pot afectar la zona anal i a d’altres parts del cos, com l’esquena, les espatlles, la part superior dels braços i el pit.

És contagiosa?
No. La malaltia no es contagia pel contacte ni per mantenir relacions sexuals o compartir tovalloles.

Pots aparèixer a qualsevol edat?
Sí, encara que és més freqüent després de la menopausa. El liquen esclerós pot aparèixer en la prepubertat (abans de la primera regla) i en la transició cap a la menopausa. Aquest fet fa pensar que pot tenir alguna relació amb factors hormonals. El liquen pla, en canvi, afecta principalment a dones en la menopausa.

Com s’estableix el diagnòstic?, cal fer-se algun test o prova especial?
En general el diagnòstic és clínic mitjançant l’exploració física, però sempre és important acudir a un centre amb equip mèdic especialitzat en patologia vulvar. En alguns casos pot ser necessari realitzar una biòpsia.

Quines solucions hi ha?
El tractament de primera elecció és l’ús de corticoides d’aplicació tòpica (en forma de cremes o pomades) i hidratants vulvars en forma de gel, crema o oli. En algunes ocasions també pot ser necessari aplicar un tractament estrogènic local.Des de fa uns anys, existeixen tractaments alternatius enfocats a la regeneració del teixit, que poden servir de segona línia o que poden complementar als tractaments de primera línia. En el nostre centre comptem amb una Unitat especialitzada en Ginecologia regenerativa i Funcional on s’apliquen aquests tractaments i que ofereixen molt bons resultats, com poden ser la carboxiterapia, el làser o el Plasma Rico en Plaquetes (PRP) que es pot combinar amb àcid hialurònic.

Cal fer seguiment?
Sí, és necessari realitzar un control periòdic, ja que es tracta d’una dermatosis crònica i que pot tenir un curs fluctuant amb aparició de brots en el temps i que requereixin modificar la pauta de tractament. A més, un mal control pot constituir un factor de risc per a l’aparició de lesions precursores de càncer de vulva.

Té cura?
No té cura, però sí que és possible frenar la seva evolució i controlar els símptomes. En general, si es controla bé, es pot fer una vida completament normal.