El vincle entre mare i fill: amor a primera vista?

Diuen que “el part és la primera cita a cegues en què pots estar segura que coneixeràs a l’amor de la teva vida”. Si has estat mare recentment, és probable que t’hagi passat. Però la idea de l’enamorament de cop entre mare i fill no sempre es compleix, així que tampoc has de sentir-te malament si no és així. De fet, “l’amor a primera vista” no existeix, encara que ens ho vulguin fer creure. Sí que podem sentir una atracció irresistible i espontània cap a una altra persona, pel seu aspecte físic o personalitat. Però per estimar realment a algú cal donar-se un temps per conèixer-se i, el més important, tenir la voluntat i el desig de crear un vincle.

“En el cas de mare i fill se n’ha parlat tant, que moltes mares se senten culpables per no sentir un amor incondicional cap al seu nadó des del primer moment. Però el vincle que es crea entre tots dos és una experiència personal i pot produir-se tant de manera immediata com desenvolupar-se progressivament” explica Sandra García Lumbreras, responsable de la Unitat de Psicologia de Dexeus Dona.

És veritat que, en el cas de la relació entre mares i fills, les hormones treballen a favor d’aquest sentiment, ja que des del punt de vista biològic el vincle mare-fill en la majoria dels mamífers és bàsic per garantir la continuïtat de l’espècie. Per això, des que neix un nadó, hi ha substàncies químiques i neurotransmissors que enforteixen el sentiment de vincle i el desenvolupament de l’instint de protecció de la mare cap a la seva descendència. Una d’aquestes substàncies químiques que s’alliberen de manera natural és l’oxitocina, una hormona que també té un paper destacat durant el part i la lactància. Però la seva producció no basta per crear un vincle d’amor cap al bebè. Hi ha altres emocions, experiències, influències culturals i socials que també estan implicades en el seu desenvolupament.

De fet, els estudis indiquen que l’instint maternal no és innat. “En realitat, és un desig, una emoció, un procés que posem en marxa sense haver-lo après, quan veiem altres dones amb els seus fills, les seves experiències”, explica Sandra. “Però també és un sentiment que es va desenvolupant i aprenent amb la mateixa experiència durant la criança, a mesura que millora el coneixement dels nostres fills i de les seves necessitats, la nostra capacitat d’anticipació a elles i el nostre desig de protegir-los”, afegeix.

Per això, la majoria dels experts afirma que per enfortir el vincle és important que el contacte entre mare i fill es produeixi al més aviat possible, en les primeres hores i dies de vida del nounat. No obstant això, hi ha situacions en què per complicacions en el moment del part o problemes de salut de la mare o el seu fill no és possible. En aquests casos el vincle entre mare i fill no es perd i es pot desenvolupar més tard, com s’ha demostrat. Així que, si és el teu cas no pateixis. Tan aviat sigui possible des del punt de vista mèdic, podràs estar amb el teu nadó i el vincle s’anirà establint de manera progressiva. Si tens parella, pot practicar el “pell amb pell” perquè el nadó rebi la sensació de seguretat i tranquil·litat que necessita.

Com reforçar el vincle
En general, per afavorir el desenvolupament del vincle entre mare i fill i és recomanable:

–El contacte directe pell amb pell, acariciar-lo, fer-li petons, fer-li massatges suaus, sentir la calor del seu cos a prop.
–Alletar al nadó. Durant la lactància, el teu cos segrega hormones que fomenten el vincle entre mare i fill.
–Si li dones el biberó, no et preocupis. Sentir el seu contacte i deixar que s’adormi als teus braços també reforça el vincle.
–La comunicació diària: parlar amb ell encara que no s’entengui, cantar-li cançons, mirar-lo als ulls, explicar-li coses, somriure-li.
–Agafar-lo, fer servir una motxilla per als desplaçaments que afavoreixi el contacte directe entre mare i fill, bressolar al nadó per adormir-lo…

Tot això, a més, fa que se senti estimat, segur i protegit.

En resum: independentment de quina sigui la teva experiència, dona’t un temps si al principi et costa crear un vincle. L’amor d’una mare cap al seu/s fill/s no és un enamorament sobtat. És una reacció emocional i intuïtiva de protecció que, amb el temps, va evolucionant, i es transforma en un vincle més intens, que cada família pot experimentar de manera diferent: per a uns la base d’aquesta relació és l’amor incondicional, per a uns altres, la llibertat, la confiança o el respecte. Cal deixar de costat els clixés. Ser mare és un aprenentatge continu. També influeixen el caràcter, les experiències prèvies de cada persona i la forma en la qual s’ha viscut l’embaràs i la maternitat.