“9 mesos d’embaràs, 9 mesos de postpart”, explica la fisioterapeuta Marta Otero. Aquesta especialista forma part de la Unitat de Fisioteràpia de Dexeus Dona i també de l’equip d’expertes que ofereix formació en els cursos de la nostra escola de mares: “Mum’s cool”. Amb aquesta frase resumeix una idea essencial: el cos necessita un temps per recuperar-se després del part. “El postpart no és un esprint, és una marató”, afegeix.

Es tracta d’un procés natural que pot durar uns quants mesos, tot i que podem donar-li “una empenta” si posem de la nostra part. Com? Cuidant-nos i seguint els consells dels experts. Per això, si estàs pensant a ser mare, hauries de demanar una valoració del teu sòl pelvià abans de l’embaràs. I si ja ha nascut el teu nadó, demana cita per fer-te una altra postpart.

La raó és que aquests músculs exerceixen la funció de suport dels òrgans localitzats en l’àrea pelviana: la bufeta, el sistema reproductor i especialment l’úter i el recte. Un bon to d’aquesta musculatura afavoreix que tots aquests òrgans funcionin amb normalitat. Però si el sòl pelvià s’afebleix, algunes de les funcions que aquests òrgans realitzen poden veure’s alterades i donar lloc a l’aparició de problemes, com incontinència, laxitud i disfuncions sexuals.

En aquest post, Marta Otero explica com reforçar la prevenció i quina ajuda ofereix la fisioteràpia per recuperar la funcionalitat d’aquesta musculatura.

Com afecta el part i l’embaràs al sòl pelvià?
L’embaràs i el part poden ser un factor de risc per al sòl pelvià, provocant per exemple pèrdua de força o to muscular en la zona pelviana. Això és conseqüència de diversos factors: els canvis hormonals, que afavoreixen una major laxitud dels teixits, o factors mecànics, com la sobrecàrrega corporal que experimenta la futura mare, sobretot en el tercer trimestre. A més, els tipus de part que hagis tingut també pot influir: si hi ha hagut instrumentalització (fòrceps, ventosa), episiotomies, cesàries, laceracions perineals, etc. Per aquesta raó cal individualitzar el procés de prevenció i tractament.

Com es pot enfortir?
Recomanem realitzar sessions de prevenció de sòl pelvià per conèixer i entendre què és i com treballa i així guanyar en consciència i control motor, a més d’encoratjar el moviment durant l’embaràs.

Si el part va ser per cesària, l’impacte sempre és menor?
Pot ser igual, menor o major. Cal valorar cada cas. L’augment de pes, la distensió dels teixits i el canvi d’eix corporal poden tenir un impacte en el sòl pelvià independentment de si el part finalment és vaginal o cesària. La cesària és una incisió quirúrgica que suposa un tall transversal en la zona abdominal que travessa 8 capes de teixit fins a arribar a l’úter i que pot provocar adherències internes i afectar la mobilitat visceral. Per això, a més de tractar la cicatriu superficialment és important recuperar-se bé i fer una valoració posterior i controls de seguiment amb l’especialista de sòl pelvià.

Quan s’aconsella fer la revisió postpart del sòl pelvià?
A partir de la quarantena, quan el teu ginecòleg te la indiqui. És possible que et digui que estàs perfecta o que ni t’ho esmenti, però, així i tot, recomanem demanar una visita perquè et facin una valoració i prevenir l’aparició posterior de problemes associats, com la incontinència d’esforç, que és molt comuna. En el nostre centre aquesta visita de revisió forma part del circuit habitual del seguiment postpart. A més, la revisió és fonamental si notes algun d’aquests símptomes: sensació d’obertura vaginal, congestió pelviana, dolor, sensació de pes en la part baixa de l’abdomen o una protuberància en la vagina, així com falta de to o contracció de la musculatura.

En què consisteix la visita?
L’objectiu és reeducar el cos perquè recuperi la seva funcionalitat anterior. Fem una valoració i exploració física de la musculatura i també revisem la història clínica de la pacient (per si ha tingut altres intervencions quirúrgiques o ginecològiques, conèixer com va ser el seu part, si es tracta d’un primer o segon embaràs, etc.). Comprovem si hi ha contracció o laxitud i/o dolor. Ensenyem a prendre consciència d’aquesta zona i oferim recomanacions de bons hàbits posturals i exercicis que es poden practicar a casa, prèvia orientació i guia per part de l’especialista. També determinem si cal fer algun tractament.

Quin tipus de tractaments es poden aplicar?
Depèn de cada cas i de si són necessaris. Els més habituals són:
La bioretroalimentació un exercici interactiu que ensenya a la pacient a contreure i relaxar la musculatura per guanyar força mitjançant una sonda vaginal connectada a un monitor.
L’electroestimulació. Provoca contraccions en la musculatura del sòl pelvià de manera passiva, sense que la pacient faci cap esforç.
El treball abdominal: core, hipopressius… Sempre guiats pel fisioterapeuta.
Altres tècniques i tractaments que apliquem, especialment si hi ha dolor són: vibració, calor, teràpia manual, massatge perineal i tècniques de relaxació. És important destacar que el factor emocional és un aspecte que també cal tenir en compte.

Quin seguiment de control cal fer a posteriori?
Depèn de cada cas. Moltes vegades no és necessari fer un seguiment. El més important és que donin temps al seu cos perquè es recuperi i guanyi to i que siguin constants, segueixin les recomanacions i tinguin present aquesta musculatura en les seves activitats diàries, perquè els acompanyarà durant tota la seva vida. Que sàpiguen com exercitar-la, relaxar-la, no la forcin, que enforteixin altres estructures corporals com la zona de l’abdomen perquè faci de barrera en la gestió d’esforços, que mantinguin bons hàbits i una bona postura corporal, que evitin el sedentarisme… Tot això comportarà a més una millora en la qualitat de vida.

En el nostre centre, a més, disposem des de fa uns mesos d’una nova tècnica: la cadira d’estimulació electromagnètica, que pot ser útil com a ajuda complementària per tonificar la musculatura del sòl pelvià.