Des de fa uns anys, algunes famílies decideixen que en el moment del part s’extregui sang del cordó umbilical del nounat abans de rebutjar-lo per conservar-la. Aquesta pràctica es realitza perquè la sang del cordó és rica en cèl·lules mare, un tipus de cèl·lules que tenen la capacitat de multiplicar-se i poder transformar-se en qualsevol altre llinatge de teixits cel·lulars. Per això es consideren com una assegurança per curar algunes malalties que puguin aparèixer en el futur.
El procediment és molt senzill i segur, sense que suposi cap risc per a la salut de la mare o el nounat. Però conservar la sang del cordó és una pràctica que no tothom pot dur a terme, principalment per falta d’informació sobre els seus avantatges i possibles usos.
Si no has sentit parlar molt d’aquest tema, però estàs embarassada i t’interessa, pots consultar si l’Hospital o Maternitat en què naixerà el teu bebè estan acreditats per a realitzar l’extracció. En el nostre centre la preservació pot realitzar-se en un banc públic o en diferents bancs privats amb els quals col·laborem.
Existeixen bancs públics i privats de conservació de sang
La diferencia entre els uns i els altres és senzilla: si decideixes conservar-la en un banc privat, l’ús és exclusiu, és a dir: només podrà utilitzar aquesta mostra el teu fill o familiars pròxims i tindràs disponibilitat immediata. Encara que actualment hi ha molt poques malalties que es puguin tractar, existeixen múltiples assajos clínics destinats a buscar solucions per a altres patologies. Però és important destacar que les malalties que es podrien tractar amb un trasplantament autòleg (és a dir que el nadó sigui el donant i receptor de la seva pròpia sang) es limiten a aquelles que no tinguin un origen congènit, atès que no serien útils. Per exemple en cas de leucèmia o limfoma infantil no es podria utilitzar la sang pròpia preservada i requeriria utilitzar sang d’un altre donant.
En canvi, si decideixes optar per la seva conservació en un banc públic, l’ús no és exclusiu i queda a la disposició de qualsevol pacient que la necessiti. La donació és gratuïta i anònima i acaba sent un acte de generositat i altruisme, atès que pot contribuir a salvar vides, tant de nens com d’adults. Si decideixes optar per un banc privat, has de saber que això no t’exclou de poder acudir a un banc públic si ho necessites. Una altra diferència: en els casos de preservació mitjançant bancs privats s’ha d’abonar el cost de l’extracció i pagar una quota anual de conservació.
En què consisteix realitzar una preservació?
El procediment és molt senzill, consisteix a pinçar el cordó després del naixement del bebè i conservar sang del cordó residual. Aquest s’extreu a través d’una agulla de la part del cordó restant que queda unida a la placenta. Però l’extracció no sempre es pot dur a terme i, de vegades, pot passar que no reuneixi la qualitat o quantitat suficient. En aquests casos, el banc públic el pot destinar per a la recerca.
L’extracció exclou realitzar un pinçament tardà del cordó?
No. “Seguint les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en el nostre centre practiquem el pinçament tardà del cordó umbilical, que consisteix a deixar passar com a mínim un minut des del naixement del nadó. Donar aquest temps permet que el volum de sang placentari retorni de manera fisiològica al bebè i augmenti les seves reserves de ferro, entre altres avantatges”, explica la Dra. Nimet Caner, especialista en Medicina Maternofetal de Dexeus Dona. El que queda en el cordó i la placenta sol ser suficient per realitzar una preservació o donació de sang de cordó.
Tothom pot realitzar donació de sang de cordó?
No. L’extracció de sang del cordó no sempre es pot dur a terme. No és possible per exemple donar sang de cordó si la mare desenvolupa alguna infecció durant l’embaràs que estigui contraindicada o és portadora d’alguna malaltia que es pugui transmetre a través de la sang (VIH o hepatitis B o C) o bé ha mantingut en els últims 4 mesos relacions amb altres persones de les quals no coneix els seus antecedents familiars ni l’historial clínic. Tampoc es pot realitzar si el nadó neix de manera prematura -per una qüestió de maduresa del sistema immunològic, ha de tenir més de 34 setmanes- o quan l’embaràs s’ha dut a terme a través d’una donació de semen o d’ovòcits dels quals no es té tota la documentació necessària sobre l’historial clínic del donant o de la donant.
Catalunya i Espanya destaquen per la seva activitat en donacions i trasplantaments
Si et decantes per un banc públic has de saber que a Catalunya el Banc de Sang i Teixits lidera un Programa cooperatiu interterritorial denominat CONCÒRDIA per a la donació de sang de cordó umbilical, en el qual participa la Generalitat de Catalunya. Compta amb 45 maternitats adherides i actualment és un dels bancs d’Europa de cordó més importants pel nombre de trasplantaments en què participa. A Espanya existeix un Pla nacional de sang de cordó umbilical que va ser creat per l’Organització Nacional de Trasplantaments amb l’objectiu de coordinar els recursos existents i fomentar les donacions.
