L’arc de Sant Martí té un significat simbòlic ancestral. En la mitologia nòrdica, per als budistes i en alguns països com el Japó es considera una espècie de pont entre el cel i la terra. Un senyal de pau i esperança després de la tempesta, que obre un nou camí. Aquest sentiment encaixa perfectament amb el concepte de “nadó arc de Sant Martí”, que s’atribueix als nens que neixen després de la pèrdua d’un fill anterior durant l’embaràs o després del part (pèrdua gestacional o perinatal).
Són nens molt estimats i desitjats. Però la seva arribada sovint genera sentiments ambivalents en els seus pares i mares, “perquè es barreja l’alegria amb la tristesa per l’experiència que han viscut”, explica Sandra García Lumbreras, responsable de la Unitat de Psicologia de Dexeus Dona.
Aquesta època de l’any és especialment emotiva. A més, són més freqüents les trobades familiars i reunions socials en què poden sorgir temes o comentaris que ens afectin. Per això tant si estàs embarassada com si ets mare d’un nadó arc de Sant Martí, en aquest post t’oferim algunes recomanacions que poden ser d’ajuda:
- Dona’t temps. És probable que el procés de dol es mantingui o es torni a reactivar durant la segona gestació. Moltes dones senten que socialment estan obligades a tancar el seu dol una vegada que es queden novament embarassades, però no ha de ser així. Cada persona i família necessita el seu propi temps.
- Què és normal i què no és normal sentir? L’ambivalència emocional, sobretot en els primers mesos de gestació, és completament normal. Pots sentir nostàlgia, alegria, tristesa, solitud, incomprensió (pel punt que hem comentat abans). També és habitual que no vulguis pensar a triar un nom o preparar l’habitació per a la seva arribada fins a l’últim moment. Això no significa que no estiguis feliç per aquest nou nen o nena en camí, però la por a tornar a viure una pèrdua és intensa.
- Com vèncer la por al fet que la situació es repeteixi. L’embaràs d’un nadó arc de Sant Martí se sol viure amb major ansietat i incertesa. Però cal evitar que la por o la tristesa s’imposin a l’alegria de l’arribada d’un nou fill o filla. Si veus que no estàs bé, demana ajuda, perquè l’ansietat pot provocar estrès i problemes d’insomni que t’impedeixin descansar i afrontar l’embaràs amb normalitat.
- Cal transformar el record en positiu. Després del naixement a alguns pares també els preocupa que l’arribada del nou fill o filla i la felicitat que comporta acabi esborrant o dissipant la memòria del nadó o fill anterior, la qual cosa pot generar sentiments de culpa, cosa que cal evitar. “És evident que el record del germà sempre quedarà, però és important que els pares transformin aquest record en una cosa bonica, un sentiment d’amor, per tancar correctament el dol” explica Sandra García. “Tancar el dol no implica oblidar el què ha passat, sinó recol·locar el record d’una forma que no faci mal tant”, afegeix”.
- Quan demanar ajuda. El dolor de la pèrdua no ha d’imposar-se ni afectar les relacions amb altres persones ni al nou projecte de família. Tenir emocions negatives constants, falta d’il·lusió o ansietat intensa són altres senyals d’alerta.
- Com ha de ser l’actitud respecte al nou fill/a que esperem. No cal fer res especial. Cal tractar-li com a qualsevol altre nen o nena, amb afecte i naturalitat. Ha de créixer sense sentir que és “el segon” o “la segona” (encara que quan pugui entendre-ho serà recomanable explicar-li que va tenir un germà o germana). Cada nen és únic i ha de sentir-se així. Sobretot és important no sobreprotegir-lo ni posar sobre ell o ella o el seu benestar el pes de la nostra felicitat.
- No estàs sola ni ets l’única. Hi ha moltes altres persones que han viscut una situació semblant. Potser no t’agrada parlar-ne o ni compartir-ho, però hi ha associacions que poden oferir-te informació, recursos (llibres, vídeos…) i suport emocional, si ho necessites, com Umamanita, A Contracor o Petits amb llum.
- És cert que són nens especials? En general, es diu que són nens i nenes especialment sensibles i intuïtius, amb una gran capacitat d’estimar, però també molt empàtics, cosa que a vegades pot fer-los patir. Però això tampoc significa que no puguem explicar-los les coses o que no puguin veure’ns tristos de tant en tant si hi ha alguna raó que puguin entendre (serà un aprenentatge per a ells).
- Cuida la relació de parella. És molt important per a l’equilibri emocional dels fills i per reforçar el projecte de família.
