La maternitat avui no té res a veure amb la que van viure la majoria de les nostres mares o àvies. A Espanya cada vegada tenim menys fills i més tard. I, en gran part per aquest retard, també ha augmentat el nombre de dones que tenen problemes de fertilitat –una realitat que ja afecta 1 de cada 6 persones a nivell mundial, segons l’OMS–.

D’altra banda, s’han diversificat els models familiars. Moltes dones que fa anys no haguessin pogut ser mares, han aconseguit aquest objectiu gràcies a l’ajuda de la reproducció assistida i a la donació d’òvuls, esperma i embrions.

També ha canviat la percepció social de la maternitat. La il·lusió és la mateixa, però ja no s’ “idealitza”. La ubiqüitat de les xarxes socials ha permès donar veu a múltiples experiències i destapar temes fins ara silenciats, com les seqüeles físiques que a vegades comporta l’embaràs i el part, les dificultats per a conciliar vida laboral i familiar, polítiques insuficients de suport a les famílies, els avortaments, la depressió postpart o el repartiment desigual de les tasques domèstiques i les responsabilitats familiars.

Però també s’han produït avenços positius: les dones estan més ben informades i ha augmentat l’empoderament. Moltes decideixen ser mares en solitari o preservar la seva fertilitat per no renunciar a la maternitat. També defensen el seu dret a decidir com volen viure el seu part i reclamen una participació més activa en aquest procés.

Així mateix, les noves generacions mostren una actitud més receptiva cap a la donació i l’ús de tècniques de reproducció assistida. Més de la meitat assegura que recorreria sense problemes a aquestes tècniques i a la donació de gàmetes per aconseguir un embaràs en el cas que no pugui aconseguir-lo de manera natural, xifra que arriba a gairebé el 60% en el cas dels millennials.

Més coses: l’ampliació del permís de paternitat ha facilitat un millor repartiment de la responsabilitat de la cura dels fills, si bé encara no és equitatiu, ja que les dones continuen portant la major part del pes.

Així mateix, la nova Llei de Famílies ha establert nous permisos retribuïts i drets, que han permès guanyar una mica de terreny en la conciliació i reconèixer jurídicament la diversitat de models familiars.

Com veiem, hi ha moltes coses que han canviat per a millor, però en unes altres encara queda camí per recórrer. En aquest post, recollim algunes xifres i dades significatives que mostren el nou escenari:

Cada vegada tenim menys fills

Espanya és un dels països d’Europa amb una taxa més baixa de fills per dona: 1,16. La mitjana europea se situa en 1,46, oscil·lant entre l’1,08 de Malta i l’1,79 de França. No obstant això, el nombre de fills que les dones afirmen que desitjarien tenir, continua sent aproximadament dues en la majoria dels països.

Les espanyoles, entre les mares més grans de la UE

L’edat mitjana en la qual les espanyoles tenen el seu primer fill és de 32,6 anys. Només la supera Irlanda, amb 32,7, i la segueix, molt de prop, Itàlia, amb 32,4.

Creix el nombre de dones que són mares als 40 o més tard

En 10 anys, el nombre de dones que s’ha estrenat en la maternitat complerta els 40 o fins i tot uns anys més tard ha augmentat un 27,9%.

Els bebès nascuts amb ajuda de la reproducció assistida, a l’alça

El nombre total de nens que a Espanya han nascut amb l’ajuda de les tècniques de reproducció assistida ja supera els 40.000.

Es dupliquen les llars monoparentals

Actualment, el nombre de llars monoparentals és més del doble que fa trenta anys. I gairebé aconsegueix els 2 milions. I més d’un 80% d’aquests, són dones amb fills a càrrec seu.

Augmenten els matrimonis entre dones

En els últims 15 anys, els matrimonis entre persones del mateix sexe han augmentat un 17,62%. A més, en 2006 el 69,56% d’aquests van ser entre homes, mentre que en 2021 el 56,51% van ser de dones.

Ens casem a partir dels 30

En 1983 era de 25,2 i 27,9 anys per a dones i homes respectivament. En 2021 les edats són 36,7 i 39,5 anys en cada cas.

Els joves triguen a emancipar-se

A Espanya, l’edat a la qual s’abandona la llar paterna és una de les més elevades de tota Europa: 29 anys; i un alt percentatge d’adults joves continuen vivint amb els seus pares. Mentre que a la UE, l’edat mitjana a la qual s’abandona la llar dels pares està per sota dels 25 anys a França i Alemanya, i per sota dels 20 a Suècia i Finlàndia.

Permisos per paternitat: un pas endavant

Entre 1996 i 2008, els permisos de maternitat van créixer de manera constant, i els percentatges de dones que es van acollir al mateix van estar sempre entorn del 98%. Des de 2009 i fins a 2018, la tendència va ser la contrària, probablement per la implementació del permís de paternitat en 2007. Així i tot, el percentatge de permisos de les dones també es va situar sobre el 98% en relació amb el dels homes.

Excedències per a cuidar als fills: més sol·licituds

Les excedències per cura de fills i/o filles han augmentat entre 2005 i 2022, han passat de 28.403 a 37.012. A més, s’han redistribuït les sol·licituds per sexe: en 2005, el 84,42% d’aquestes excedències van ser de dones i en 2022 van ser el 78,62% enfront del 21,38% dels homes.

Tenim menys fills dels que volem

Un 35% de les dones que han superat l’edat reproductiva òptima, desitjarien haver tingut més fills dels que tenen.

Què opinen les noves generacions? Com hem avançat, els joves mostren una actitud més receptiva cap a la donació i l’ús de tècniques de reproducció assistida. No obstant això, elles estan més disposades que ells a recórrer a la donació de gàmetes: 55% vs. 50%. Una altra dada positiva: les joves són conscients que és preferible tenir fills als 30 que als 40.