La diabetis gestacional (DG) és un tipus de diabetis que es diagnostica per primer cop durant l’embaràs. Com els altres tipus de diabetis és una alteració metabòlica que provoca un augment dels nivells de glucosa en sang. Per sort, és poc freqüent: es presenta només en un 5% dels embarassos, i sol desaparèixer després del part. A més, el seu tractament és més fàcil que en el cas de la diabetis pregestacional i moltes vegades es redueix a un canvi d’hàbits dietètic.

No obstant això, és important que estigui sota control i fer un seguiment mèdic tant durant l’embaràs com en el postpart. En aquest post la Dra. Anna Boguñá, ginecòloga de la Unitat d’Embaràs d’Alt Risc de Dexeus Dona, explica tot el que has de saber sobre aquesta patologia.

Per què pot sorgir? Hi ha algun factor de risc?

Les hormones que es produeixen en l’embaràs dificulten l’acció de la insulina, una hormona que produeix el pàncrees. Aquesta hormona s’ocupa de redistribuir la glucosa des de la sang fins a les cèl·lules, que la utilitzen per produir energia. Si la insulina no fa bé aquesta funció, la glucosa s’acumula en la sang provocant hiperglucèmia.

Els factors de risc són:

-Tenir més de 35 anys.
-Tenir sobrepès o un Índex de Massa Corporal (IMC) >30, obesitat.
-Antecedents de diabetis gestacional en anteriors embarassos.
-Trastorns en el metabolisme de la glucosa (com en la síndrome de l’ovari poliquístic).
-Sospita de diabetis gestacional prèvia no diagnosticada: pes fetal superior a 4 kg.
-Antecedents de Diabetis Mellitus en familiars de primer grau.
-Ètnia de risc (sud-est asiàtic, llatines, nord-africanes).

Hi ha alguna mesura que ajudi a prevenir-la?

Per reduir el risc de desenvolupar diabetis gestacional s’aconsella mantenir un pes adequat, seguir una bona alimentació i practicar algun tipus d’activitat física com a mínim un any abans de l’embaràs.

Com es detecta i quin tractament cal seguir?

En el protocol de seguiment mèdic de l’embaràs s’inclou una prova de cribratge que es realitza a totes les gestants en el segon trimestre -entre les 24 i 28 setmanes-. Es denomina el Test O’Sullivan. En pacients amb factors de risc, es fa un estudi previ en el primer trimestre.
El Test O’Sullivan consisteix en l’administració per via oral de 50 g de glucosa i la determinació de la glucèmia 1 h més tard. Si el Test O’Sullivan té un valor per sobre de 140, es considera patològic i cal fer un altre test de tolerància oral a la glucosa (TTOG). El TTOG consisteix en l’administració de 100 g de glucosa i la determinació de la glucèmia en 1 h, 2 h i 3 h més tard. Si el TTOG té un valor alterat caldrà repetir la prova a les 2-3 setmanes. Si hi ha 2 o més valors alterats es considera diagnòstic de DG.

El tractament de qualsevol tipus de diabetis consisteix a mantenir el nivell de sucre en sang fins a arribar als rangs normals. Per això, la gestant amb DG ha de fer control de glicèmies (en dejú i 1 h posterior a cada menjar principal). Es recomana seguir una dieta baixa en hidrats de carboni, fraccionar la dieta en sis menjars i fer exercici moderat diàriament. També es realitza un seguiment de l’estat de salut del bebè mitjançant un control del creixement amb ecografies i en l’índex de líquid amniòtic. En alguns casos és possible que aquest indicat injectar-se insulina, però tranquil·la, la insulina no perjudica el fetus ni a la mare.

Pot tenir algun impacte sobre el nadó?

La diabetis gestacional pot provocar complicacions obstètriques i tenir un impacte negatiu sobre el nadó si no es controla. La majoria dels bebès neixen sense cap problema de salut important, encara que si que acostumen a tenir més pes i són més propensos a presentar hipoglucèmia (baix nivell de sucre en sang) els primers dies.

Si no es detecta o no es tracta hi ha més risc que la mare pugui desenvolupar hipertensió i preeclàmpsia, o que el bebè presenti macrosomia o una grandària gran per a l’edat gestacional, amb els riscos que això comporta (com la distòcia d’espatlles en el part). També pot provocar un augment del líquid amniòtic, un major risc de mortalitat intrauterina, distress respiratori en el bebè i altres complicacions. Si la hiperglucèmia es produeix durant l’etapa del desenvolupament embrionari hi ha un major risc d’avortament i d’anomalies congènites.

Quines probabilitats hi ha que la diabetis es torni a repetir en un segon embaràs o es mantingui després del part?

Després del part els nivells de sucre solen tornar a la normalitat, encara que es recomanen controls de seguiment amb el metge. Per això, a partir de les 6-8 setmanes postpart (si no hi ha lactància materna), o bé una vegada finalitzada la lactància materna es farà una nova prova de tolerància a la glucosa.

Encara que la diabetis desaparegui, les gestants que l’han tingut tenen més risc de desenvolupar una diabetis mellitus tipus 2, síndrome metabòlica o malaltia cardiovascular. Per això és important que segueixin un estil de vida saludable i evitin l’augment de pes.

També augmenta la probabilitat de tornar a desenvolupar-la en futures gestacions (1-2 casos/3), per la qual cosa és important un control més estret per a poder fer un diagnòstic precoç.