Encara que el seu nom sigui poc conegut, el citomegalovirus (CMV) és un virus molt comú. Pertany a la família de l’herpes virus i afecta persones de totes les edats, especialment als nens d’entre 1 i 3 anys, per això en les guarderies es transmet amb facilitat. Els símptomes són semblants als d’una grip o refredat comú: mal de coll, cansament, febre…

En els adults aquesta infecció sol passar desapercebuda, ja que no sempre presenta símptomes. Però precisament per això, has d’estar atenta si estàs embarassada, perquè contreure aquesta infecció durant el primer trimestre de gestació –abans de les 14 setmanes– pot tenir conseqüències greus per al nadó, com una pèrdua auditiva i problemes de desenvolupament. Per això, si tens un altre fill menor de 3 anys has d’extremar les precaucions i les mesures d’higiene, ja que el virus es transmet a través del contacte directe amb fluids corporals, com la sang, la saliva, les llàgrimes, l’orina, el semen i la llet materna. Aquestes són algunes mesures preventives que pots prendre:

• No et toquis la cara, la boca o el nas després d’estar en contacte amb secrecions o objectes que hagi tocat el teu fill/a.

• Renta’t bé les mans amb aigua i sabó abans i després de canviar-li els bolquers, netejar-li la boca, sonar-li el nas o recollir les seves joguines.

• Evita el contacte amb les llàgrimes o la saliva si li fas un petó.

• Evita compartir els aliments, beure en el mateix got o utilitzar els seus coberts.

• Si tens parella, has d’utilitzar el preservatiu per evitar que es contagiï.

Fa uns anys no es feia cap test, però ara es pot fer un cribratge en el primer trimestre per saber si existeix immunitat, és a dir si la mare té anticossos. Les guies internacionals no recomanen el cribratge de forma estandarditzada en totes les gestants. Per això, en general, el test només s’aplica quan la mare presenta símptomes, ha estat exposada a un contacte de risc identificat o es detecten marcadors o signes ecogràfics de sospita durant la gestació. “Però en el nostre centre ja l’hem aplicat com a cribratge en el primer trimestre per poder tractar la infecció a temps i disminuir el risc de desenvolupament de greus seqüeles, sobretot neurològiques”, explica la Dra. Anna Boguñà, ginecòloga del Servei d’Obstetrícia de Dexeus Dona. L’etapa de major risc és abans de les 14 setmanes de gestació.

Si et fan la prova i el resultat és positiu, existeix un tractament farmacològic que redueix significativament el risc que el virus tingui un efecte negatiu sobre el bebè. Consisteix a prendre un antiviral per via oral. “Més endavant (a partir de la setmana 17) comprovem si hi ha hagut infecció fetal mitjançant una amniocentesi, però en les embarassades que realitzen el tractament el risc és baix, només en un 11% dels casos es produeix la transmissió”, puntualitza la Dra. Boguñà.

Si l’amniocentesi confirma que el nadó s’ha infectat, és important realitzar controls ecogràfics per avaluar si ha afectat el bebè i en quin grau. En aquests casos i si és necessari, el tractament amb l’antiviral es pot mantenir fins al part. S’ha observat que mantenir el tractament farmacològic disminueix l’aparició de símptomes en el bebè en un 43%-82% dels casos. Si malgrat fer el tractament la infecció afecta de manera greu al fetus, es pot considerar dur a terme una interrupció legal de la gestació. De totes maneres, si la infecció materna es produeix després de les primeres 14 setmanes, el risc que el bebè desenvolupi seqüeles és molt baix.

Encara que en els controls ecogràfics no s’apreciï que el bebè estigui afectat, si existeix confirmació o sospita d’infecció fetal per CMV s’ha de fer un estudi en l’orina del nounat. Si és positiu, els pediatres faran un seguiment del bebè durant uns anys, ja que les seqüeles (per exemple, les auditives) poden aparèixer més tard. Per això, és molt important fer un bon seguiment gestacional i un estudi de la teva immunitat davant del CMV en el primer trimestre.

De totes maneres, si segueixes els controls mèdics pautats, el cribratge permet detectar la infecció a temps i també tractar-la. Si et preocupa especialment aquesta infecció o tens un fill menor de 3 anys i estàs pensant a quedar-te de nou embarassada, consulta al teu/teva ginecòleg/òloga perquè t’expliqui quin protocol se segueix, així estaràs més tranquil·la.