Les cesàries fan possible que molts nens neixin sans i en determinats casos ajuden a evitar els riscos d’algunes complicacions greus que poden presentar-se durant l’embaràs o en el moment del part. No obstant i des de fa uns anys, algunes organitzacions han alertat que a Espanya el percentatge de parts que finalitzen amb aquesta pràctica és alt: gira entorn del 25%, segons les dades de l’INE. Encara que hi ha variacions significatives entre les diferents comunitats autònomes i entre uns hospitals i uns altres.

Algunes de les raons que expliquen el seu augment són: un major nombre de cesàries electives i programades, el retard progressiu i creixent de la maternitat (a major edat materna, més risc de complicacions), l’augment del nombre de dones que decideixen que no volen tenir un part vaginal i una percepció social escassa, en general, dels riscos que comporta, degut en gran part a l’alta qualitat de l’atenció mèdica al nostre país i l’augment de la seguretat d’aquest procés. Per això moltes persones la veuen ja com una “pràctica rutinària” en l’àmbit obstètric, tot i que des del punt de vista mèdic no deixa de ser una cirurgia major.

Paral·lelament, gràcies a les millores en l’atenció al procés de l’embaràs i el part, s’ha reduït en les últimes dècades la mortalitat perinatal i les complicacions derivades del part. Cada vegada la societat té menys consciència que en un part poden ocórrer complicacions, i sovint s’exigeix i es posa una pressió molt elevada sobre l’equip que atén parts perquè “no hi hagi cap risc”.

A Dexeus Dona, la taxa de cesàries és inferior en diversos punts a la mitjana que registra el conjunt dels centres privats a Catalunya, i des de fa uns anys tendeix a la baixa, malgrat que l’edat mitjana de les nostres pacients se situa per sobre de la mitjana espanyola i tenim un volum important de dones que decideixen ser mares a partir dels 40 anys (gairebé un 20% del total). “L’Hospital Universitari Dexeus és un dels centres privats de referència en parts de complexitat a Catalunya”, explica la Dra. Marta Claramonte”, ginecòloga especialitzada en embarassos d’alt risc obstètric.

D’altra banda, en general es creu que són parts “menys humanitzats” però no és així. “En aquells parts en els quals és necessari practicar una cesària o la mare sol·licita una cesària pels motius que sigui, es fomenta el contacte “pell amb pell” després del naixement, i seguim les directrius de l’Organització Mundial de la Salut, que recomana el pinçament tardà del cordó”, explica la Dra. Claramonte.

En aquest post, responem a dubtes freqüents i desmentim alguns mites i falses creences que encara persisteixen sobre aquesta intervenció:

Quines són les causes mèdiques per les quals pot estar indicada?
Hi ha moltes situacions en què s’aconsella la seva pràctica per evitar riscos per a la salut i el benestar de la mare i el seu nadó: presentació de natges o transversal, anomalies de la placenta, alguns parts de bessons, dues o més cesàries anteriors, retards de creixement intrauterí severs, desproporció pelvià-fetal, fetus de més de 5 kg… Així com complicacions que poden presentar-se en el moment del part com: sofriment fetal agut, despreniment de placenta, hemorràgia, prolapse de cordó, presentació de cara…

En quins casos preval la decisió mèdica?
En alguns casos la cesària es decideix des de la consulta i es planifica perquè ja se sap per endavant que el part vaginal no és segur (seria l’exemple d’una placenta prèvia oclusiva total). En altres ocasions, el part s’inicia de manera normal, però poden aparèixer complicacions que requereixin una cesària per solucionar-les com, per exemple, un sofriment fetal agut, una hemorràgia, un bebè que no passa pel canal del part malgrat estar moltes hores intentant-lo, etc. En aquests casos, es comenta la situació amb la mare i la seva persona de suport, s’exposen les alternatives, els riscos i beneficis i es pren una decisió conjunta. És el que es denomina cesària urgent intrapart.

Quines complicacions poden requerir una cesària d’urgència?
A vegades pot sobrevenir una situació d’extrema urgència que requereixi una cesària emergent per evitar una complicació greu en el fetus o la mare: com una bradicàrdia (baixa freqüència cardíaca) fetal mantinguda, un prolapse de cordó, una ruptura uterina, un despreniment de placenta… En aquests casos es tracta de complicacions obstètriques realment greus en què perquè el bebè neixi sa cal actuar en qüestió de minuts. “Els equips del nostre centre s’entrenen en emergències obstètriques mitjançant la simulació per resoldre aquestes situacions amb la màxima eficiència. Encara que sigui una situació urgent, s’informa els pares del que està passant perquè puguin donar el seu consentiment, encara que les explicacions detallades i l’anàlisi de l’ocorregut es fa a posteriori”, afegeix la Dra. Claramonte.

Quins riscos té aquesta intervenció, en general?
Els riscos d’una cesària són principalment materns: infecció, major sagnat (en un part se sagna aproximadament mig litre, en una cesària el doble), lesió d’òrgans pròxims com la bufeta, recuperació més lenta, riscos per a futurs embarassos… S’ha descrit un risc major per a la descendència nascuda per cesària de diabetis, asma i obesitat entre altres, encara que els percentatges són petits. El principal desavantatge per al fetus es dona principalment en cesàries electives, ja que el bebè no té “l’avís” natural que sortirà, per la qual cosa l’adaptació pulmonar després de la sortida pot ser pitjor. Per això les cesàries electives mai es realitzen abans de les 39 setmanes excepte excepcions.

Quins són els seus avantatges?
La cesària pot tenir avantatges sempre que estigui ben indicada, i per tant s’hagi fet per evitar complicacions que es preveuen més greus amb un part vaginal. El seu principal avantatge seria la millor preservació del sòl pelvià i si és electiva, el seu avantatge logístic quant a organització.

Als metges no els beneficia fer més cesàries
És una falsa creença molt estesa que és important desmentir. Als mèdics no els beneficia en res realitzar cesàries: no es cobra més de la mútua, no és més ràpid que un part vaginal i les mútues tampoc volen ingressos més llargs (al contrari, a vegades posen problemes de cobertura si aquests s’allarguen més de l’habitual). En el nostre centre, qui atén el part és l’equip de guàrdia, que és present a l’hospital 24 h al dia 365 dies a l’any. A causa d’aquest model organitzatiu, no hi ha necessitat de programar els parts perquè a cap metge li vagi bé, ni ha de ser entre setmana, ni hi ha presses per avançar el part de cap nadó perquè l’equip és present fins que finalitza el torn i seguidament s’incorpora el següent equip.

Per què hi ha diferències en el percentatge de cesàries d’un hospital a un altre?
Cada hospital pot tenir taxes de cesària diferent en funció de com sigui la seva població. Hi ha hospitals que atenen principalment parts de baix risc, llavors la seva taxa de cesàries hauria de ser baixa. En canvi, hi ha hospitals com el nostre que són d’alta complexitat i que per tant, poden tenir una taxa de cesàries més alta. També els centres que accepten cesàries per desig de la pacient, com el nostre, tenen una taxa de cesària més elevada.

És preferible una cesària a un part instrumentat?
No. És una altra creença errònia. Els instruments (fòrceps, espàtules, ventoses…) tenen mala fama perquè antigament es realitzaven en condicions que no eren a vegades les adequades. Avui dia hi ha unes indicacions molt més restrictives sobre el seu ús, i quan es recomana realitzar-lo és perquè és millor que una cesària. Un instrument pot ser la manera més ràpida de treure a un nadó que està patint, per exemple. També quan el cap del bebè està molt a baix, realitzar una cesària és tècnicament difícil i s’han d’aplicar maniobres d’extracció complexes per evitar possibles danys sobre la mare i el bebè. Els instruments obstètrics salven vides.

En el cas que el bebè es presenti en una posició de natges o transversal, és possible demanar que es faci alguna maniobra per a evitar la seva pràctica?
Sí, es pot fer una versió cefàlica externa, que és una maniobra per intentar donar-li la volta.

És possible sol·licitar lliurement una cesària dins del protocol actual del pla de part, si la pacient la prefereix?
Si, en el nostre centre es respecta aquesta opció, igual que es respecta qualsevol altre enfocament de part natural. Sempre s’assegura que la dona hagi pres una decisió perfectament informada, s’aclareixen dubtes, s’aborden possibles idees preconcebudes errònies, s’ofereixen alternatives… Però si així i tot la dona desitja un part per cesària, s’accepta.