Des de fa uns anys ja no ens sorprenen -o ens sorprenen una mica menys- les notícies de dones que han donat a llum als seus fills després d’haver fet els 45 anys, o fins i tot més tard. Briggite Nielsen, Janet Jackson, Cameron Díaz, Naomi Campbell o Halle Berry són alguns exemples. A Espanya, la maternitat de famoses com Anne Igartiburu, Sofía Mazagatos o Anna Rosa Quintana ha estat notícia de portada a la premsa del cor.

Es tracta d’un fenomen cada vegada més freqüent, que no sols passa amb les celebrities. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a la UE i en els últims 20 anys el percentatge de les dones que són mares després dels 40 s’ha duplicat. I Espanya es troba entre els països europeus que registren una proporció més alta: en el 2022 ja representaven un 11% del total dels naixements.

Per tant, el retard de la maternitat s’ha convertit gairebé en una ‘normalitat’. I s’accepta com si ho fos. Encara que biològicament no ho sigui, ja que és evident, o almenys es pressuposa, que a partir dels 45 anys la majoria ho han aconseguit amb l’ajuda de les tècniques de reproducció assistida, ja que la capacitat reproductiva de la dona comença a disminuir de manera progressiva i accelerada a partir dels 35 anys.

Segons les estadístiques, als 40 anys la possibilitat d’aconseguir un embaràs de manera natural se situa per sota del 5%; als 42 és inferior a un 2% i més enllà no arriba ni a l’1%. A més, en el cas d’aconseguir-lo, hi ha un risc més alt d’avortament i que el nadó present anomalies cromosòmiques.

La raó és que es tracta d’una etapa vital de baix rendiment reproductiu. Els òvuls són de menys qualitat, hi ha menys quantitat i és més freqüent que es produeixin errors en els processos de divisió i multiplicació cel·lular durant el desenvolupament embrionari. De fet, a partir dels 39-40 anys més de la meitat dels embrions poden presentar alteracions cromosòmiques. Per això en aquests casos s’aconsella realitzar un estudi específic d’anomalies cromosòmiques.

No obstant això, actualment la majoria de les dones d’aquesta edat se senten “joves” físicament i mentalment i consideren que estan en un bon moment personal per afrontar la maternitat. Aquest fet, sumat a uns altres factors de tipus social, professional i econòmic ha afavorit que el nombre de dones que prenen la decisió de ser mares a una edat avançada hagi anat en augment i és probable que en els pròxims anys continuï creixent.

Aquesta realitat suposa un repte, sobretot si tenim en compte que moltes dones creuen, erròniament, que amb ajuda mèdica no tindran problemes per a ser mares als 40 o fins i tot uns quants anys més tard. Als 40 no sols és més difícil aconseguir un embaràs, encara que es compti amb el suport de la reproducció assistida, sinó que també augmenta el risc d’avortament i que es presentin complicacions durant la gestació i el part. Així que la pregunta és:  fins a quin punt és viable retardar la maternitat? I a partir de quina edat cal establir un límit?

A nivell mèdic, encara que no hi hagi cap normativa que imposi una edat, existeix un consens a escala internacional entre les diferents societats científiques en què el límit està en els 50 anys, tant pels riscos que comporta per a la mare com per al nadó.

No obstant això, el límit real més que l’edat de la mare és l’edat dels òvuls i, evidentment la seva qualitat. “La qualitat dels òvuls empitjora amb l’edat. Per això les dones que es queden embarassades en edats avançades ho aconsegueixen a través de tractaments d‘ovodonació (donació d’ovòcits), o bé gràcies a haver preservat prèviament els seus propis òvuls abans que perdin qualitat” explica la Dra. Pilar Prats, directora d’R+D + i d’Obstetrícia Clínica de Dexeus Dona.

En resum: el més important és que les dones estiguin ben informades sobre quin és l’edat idònia per tenir fills, quan comença a declinar la fertilitat femenina i quines són les seves possibilitats reals de ser mares. Per aquest motiu, és fonamental demanar al ginecòleg una valoració de la reserva ovàrica quan s’és jove (entre els 25 i els 30 anys). És una prova molt senzilla, que es pot fer durant la revisió de control anual.

També és important que si no aconsegueixen concebre de manera natural passats 10-12 mesos (si tenen menys de 35 anys) o 6 mesos (si en tenen més de 35) demanin cita amb un expert en reproducció assistida perquè faci una valoració. A partir d’aquesta edat, el temps és un altre factor clau.

Finalment, si han de posposar la maternitat, pels motius que siguin, que sàpiguen que cal preservar els òvuls abans dels 35 anys, per tal que tinguin major qualitat i amb un millor potencial reproductiu.