Infertilitat masculina: un tema tabú o poc conegut?

De la infertilitat masculina es parla poc a nivell social. En part perquè encara és un tema una mica tabú, però també per desconeixement, tant sobre les seves causes com sobre el seu impacte, que és molt més alt del que es creu. De fet, quan una parella no aconsegueix l’embaràs de manera natural, sol ser la dona qui fa el primer pas per a fer-se proves. Però els problemes d’infertilitat afecten per igual a tots dos sexes.

A Dexeus Dona comptem amb una Unitat especialitzada en salut sexual i reproductiva masculina, i oferim a les parelles heterosexuals l’opció de realitzar un test de fertilitat conjunt, la qual cosa permet agilitzar el diagnòstic quan hi ha sospita d’algun problema d’infertilitat.

En el cas de l’home, la primera prova que es duu a terme per valorar la fertilitat és un seminograma. El seu objectiu és valorar la qualitat de l’esperma. A més, també es realitza una visita a l’andròleg per conèixer els antecedents familiars, l’historial clínic i altres aspectes sobre l’estil de vida del pacient i la seva salut.

Com més informació es disposi, millor, ja que l’origen de la infertilitat masculina pot ser multifactorial. Per això, encara que un seminograma mostri valors correctes no significa que no pugui existir un problema d’infertilitat, i a l’inrevés: un seminograma amb valors anormals no sempre implica que un home no pugui tenir descendència. En aquest post la biòloga Marta Ballester, responsable del Laboratori d’Andrologia de Dexeus Dona, explica com s’avalua la qualitat de l’esperma, així com quins aspectes es consideren clau i per què.

Com s’avalua la qualitat de l’esperma?
L’Organització Mundial de la Salut ha establert uns valors de referència quant a motilitat, concentració i morfologia espermàtica que han anat canviant amb els anys. Aquests valors sorgeixen d’estudis realitzats en grups amplis d’individus de diferents continents amb la finalitat que siguin els més representatius possibles del conjunt de la població mundial. Però són uns paràmetres de guia per estandarditzar els resultats dels processos d’anàlisis, no són determinants. Les tècniques poden variar d’uns laboratoris a uns altres i els paràmetres estudiats també, per la qual cosa la valoració final ha de fer-la sempre el professional.

El seminograma és l’estudi bàsic de l’home que ens ajuda a definir el seu potencial fèrtil. Aquesta prova diagnòstica consta d’un examen macroscòpic i microscòpic del semen.

Examen macroscòpic
En aquest examen s’analitza el temps de liqüefacció, la viscositat, l’aparença, el volum i el pH del semen.
Liqüefacció. Després de l’ejaculació, el semen presenta un estat coagulat i necessita liquar-se per a procedir al seu estudi.
Viscositat. Si la mostra presenta una viscositat elevada pot interferir en l’anàlisi d’altres paràmetres seminals o en les tècniques de selecció espermàtica.
Aparença. A vegades, canvis en el color o aparença de manera temporal poden no ser significatius. Però si persisteixen poden indicar l’existència d’alguna patologia.
Volum. L’anàlisi del volum de l’ejaculat ha de ser exacte, ja que és necessari per al càlcul del nombre total d’espermatozoides presents en la mostra seminal. Es considera un volum normal quan és igual o superior a 1.4 ml.
pH: el pH del semen és el reflex de l’equilibri entre els pH de les diferents secrecions (prostàtica àcida i vesícules seminals bàsica). Ha de ser igual o superior a 7.2.

Examen microscòpic
Aquest examen es pot realitzar sota el microscopi òptic o mitjançant sistemes automatitzats d’anàlisis. Els paràmetres espermàtics analitzats són:
Concentració: es considera que la concentració espermàtica és normal quan és igual o superior a 16 M/ml. Si és inferior es tracta d’una oligozoospermia i l’absència d’espermatozoides en l’ejaculat s’anomena azoospermia.
Mobilitat: els espermatozoides es classifiquen segons la seva mobilitat en 4 categories: tipus a (progressiva ràpida), tipus b (progressiva lenta), tipus c (no progressiva, no avancen) o tipus d (immòbil). Quan la concentració d’espermatozoides amb mobilitat progressiva (a+b) és inferior al 30% es tracta d’una astenozoospermia
Vitalitat: aquest paràmetre indica el percentatge d’espermatozoides vius que hi ha en l’ejaculat. Una dada important: que estiguin immòbils no significa que siguin cèl·lules mortes. Quan hi ha entre un 25-30% de formes vives i immòbils en l’ejaculat, la causa podria ser un problema genètic de flagel i la mobilitat en aquests casos no es podria millorar amb cap tractament. Mentre que un elevat percentatge d’espermatozoides immòbils i cèl·lules mortes podria indicar una patologia en l’epidídim o una reacció immunològica a causa d’una infecció. Si el percentatge de formes vives és inferior al 54% es tracta d’una necrozoospermia.
Presència de leucòcits: La majoria d’ejaculats contenen leucòcits. En general, un ejaculat normal pot presentar menys de 1M/ml de leucòcits. Si és major podria indicar la presència d’infecció en el tracte reproductor.
Morfologia. Consisteix a analitzar la grandària i la forma del cap, coll i cua dels espermatozoides. L’anàlisi d’aquest paràmetre dona un valor pronòstic tant de la possibilitat d’un embaràs espontani com dels resultats de les tècniques de reproducció assistida (TRA). També permet conèixer l’estat funcional dels òrgans reproductors, com els testicles i l’epidídim. Si el percentatge de formes normals és inferior al 4% es tracta d’una teratozoospermia. Aquest problema pot ser reversible (segons estil de vida, alguns fàrmacs o infeccions) o irreversible (alguns tractaments oncològics, alteracions genètiques o patologies dels testicles) segons la causa que l’ocasiona.