Quan falla un tractament reproductiu, les preguntes que ens fem són: què ha passat? i quan podré fer un altre intent?
Evidentment, davant d’un fracàs cal fer una valoració de les possibles causes que no han permès l’èxit. Però, moltes vegades, un resultat negatiu no suposa que s’hagi de fer un estudi específic per conèixer el motiu. No tots els embrions implantaran i el resultat negatiu no obliga a buscar la causa. La valoració per part de l’equip (ginecòlegs, andròlegs i embriòlegs…) permetrà saber si és necessari fer algunes proves complementàries específiques per ampliar el diagnòstic de la no implantació. Però, per desgràcia, de moment encara no tenim resposta per a tots els fracassos.
Si és el teu cas, és normal que et sentis una mica decebuda, però encara que els tractaments de reproducció tenen una taxa alta d’èxit, amb freqüència és necessari realitzar més d’un intent per aconseguir un embaràs. Els especialistes ho saben i de fet entra dins del que es considera “normal”, perquè la taxa d’embaràs no deixa de ser una dada estadística. Les circumstàncies de cada persona i de cada embrió són diferents en cada intent i en cada tractament.
Per això davant d’un fracàs reproductiu, els equips multidisciplinaris de reproducció sempre intentaran recaptar la màxima informació per tractar d’evitar que es repeteixi el problema en un nou intent. Això dona pas a l’altra pregunta clau: quant cal esperar per tornar-ho a intentar?
La resposta depèn de cada cas i hi ha molts factors que s’han de valorar:
• Si la pacient disposa de més embrions de qualitat o ha d’iniciar un nou tractament d’estimulació ovàrica hormonal
• Si s’ha aconseguit un embaràs, però s’ha produït un avortament de manera espontània
• Si hi ha antecedents previs d’avortaments de repetició
• Si el problema s’ha degut a una decisió implantació
• En el cas de pèrdua gestacional, la situació també serà diferent si aquesta s’ha produït abans o després de les primeres 20 setmanes de gestació
• D’altra banda, l’edat materna, l’historial clínic i l’estat d’ànim i emocional de la pacient també són factors importants que cal tenir en compte
L’opinió mèdica és molt important a l’hora de prendre la decisió, ja que els metges coneixen cada cas i la seva evolució. Però la decisió final de reiniciar el tractament o de quan realitzar un nou intent depèn de la pacient i de la seva parella, sempre, això sí, que no existeixin riscos o circumstàncies mèdiques que ho desaconsellin.
“En general, si considerem que no hem de fer cap estudi complementari i disposem d’embrions vitrificats de qualitat, podem organitzar una nova transferència de manera immediata. Una altra qüestió diferent és si s’ha produït un avortament després de tècnica de reproducció assistida, en aquest cas, als tres mesos podem reiniciar el tractament. Evidentment si s’ha de realitzar algun estudi complementari per conèixer la possible causa de l’avortament aquest període podria allargar-se”, explica el Dr. Buenaventura Coroleu, consultor senior del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona.
Si es tracta d’una inseminació artificial realitzada en el curs d’un cicle natural o amb estimulació suau, no cal esperar res. Es pot realitzar un nou intent en la següent ovulació.
En resum: un primer fracàs no significa que ens trobem davant d’una fallada d’implantació. Pel que podríem activar un nou procediment sense necessitat de fer nous estudis ni deixar passar un temps de descans. Però, evidentment, sempre cal valorar de forma personalitzada i tranquil·la el següent pas.
