Els miomes són formacions de teixit muscular que es localitzen en la cavitat uterina. Afecten a 1 de cada 5 dones en edat fèrtil, així que són molt comunes. La seva mida és variable -n’hi ha de 5 mm fins a 20 cm-, encara que habitualment no superen els 4 o 5 cm. Poden créixer durant l’etapa fèrtil de la dona i desapareixen amb la menopausa. En general, no se sap ben bé quina és la seva causa, però s’associen a la producció d’estrògens, que afavoreixen el seu creixement. També poden influir factors genètics.

Sovint passen desapercebuts, ja que no sempre provoquen símptomes. Per això, és important realitzar les revisions de control ginecològic, sobretot si estàs pensant en ser mare. El motiu és que poden provocar problemes relacionats amb la fertilitat. En aquest post la Dra. Núria Barbany especialista en cirurgia ginecològica, miomes i endometriosi respon als dubtes més freqüents sobre aquest tema.

Quin impacte tenen sobre la fertilitat?
El seu impacte depèn d’on es localitzin i de la seva mida. En funció de la seva localització, es divideixen en tres grups:
Miomes submucosos: s’originen en la capa més interna de l’úter (endometri) i tenen un major impacte negatiu en la fertilitat. La seva presència pot incrementar el risc d’avortament durant el primer trimestre i provocar sagnats abundants durant la menstruació. Encara que siguin petits, els que es localitzen en aquesta àrea poden ocasionar més problemes que d’altres més grans localitzats en zones més externes. També són els que, amb major freqüència, poden dificultar la implantació de l’embrió.
Miomes intramurals: es troben en el miometri, que és la capa més gruixuda i que forma les parets de l’úter. Quan són grans també poden provocar sagnats abundants, avortaments de repetició i altres complicacions durant l’embaràs. Si són grans, afecten les trompes de Fal·lopi o deformen la cavitat endometrial poden produir més problemes.
Miomes subserosos: es localitzen en la capa més externa de l’úter. Tenen un menor impacte en la fertilitat i en el desenvolupament de complicacions durant l’embaràs. Però si són grans poden produir símptomes per la compressió d’òrgans veïns: ganes d’orinar amb major freqüència o provocar dolor.

Poden dificultar aconseguir un embaràs?
La majoria de les pacients amb miomes no tindrà problemes per quedar-se embarassada, però com més a prop de la cavitat endometrial (l’àrea on es desenvolupa el nadó) es trobin, més gran és el risc que generin problemes o avortament. A més d’incrementar la taxa d’avortament de primer trimestre, els miomes grans es relacionen amb una major taxa de complicacions durant l’embaràs com amenaça de part prematur, major risc de cesària, malposició fetal, sagnat, dolor…

És recomanable extirpar-los abans d’intentar concebre?, i quant temps cal esperar abans d’anar a buscar el bebè després de fer-lo?
El tractament es determina en funció de la localització, la mida i la simptomatologia que produeixin. Si la pacient desitja buscar embaràs existeixen diverses opcions:
Miomectomia histeroscòpica: consisteix a extirpar el mioma accedint per la cavitat endometrial mitjançant una càmera. Es tracta d’una tècnica mínimament invasiva i ambulatòria. Està indicat en miomes submucosos. Als 2-3 mesos cal fer un control abans d’autoritzar buscar l’embaràs.
Miomectomia abdominal: pot realitzar-se de manera mínimament invasiva (laparoscòpia) o oberta (com la cicatriu d’una cesària). Generalment, s’aconsella esperar entre 6 mesos i 1 any per buscar gestació.
Ablació per radiofreqüència: es tracta d’una tècnica no invasiva que permet tractar-los aplicant calor en el mioma per via vaginal. Tampoc requereix ingrés hospitalari i no deixa cicatrius en l’úter, oferint bons resultats a curt i llarg termini. Generalment, s’aconsella esperar entre 3-6 mesos abans de buscar embaràs.

Si la pacient ha de recórrer a una Fecundació in vitro (FIV), quins passos ha de seguir?
Com els miomes poden tenir un impacte negatiu en la fertilitat, les pacients que presentin miomes i problemes de fertilitat han de ser valorades conjuntament per un cirurgià ginecològic i per un especialista en reproducció assistida. Tenint en compte, també l’edat de la pacient i altres causes possibles d’esterilitat, el millor és que s’abordi el problema en coordinació amb el Servei de Reproducció per oferir a la pacient un tractament personalitzat.

Es poden experimentar canvis durant l’embaràs o després del part, com una reducció del seu tamany o la seva desaparició?
La majoria dels miomes no experimenten modificacions durant l’embaràs. Però un 20-30% d’ells poden créixer durant el primer trimestre de la gestació, a conseqüència dels canvis hormonals que es produeixen en aquest període. Posteriorment, la majoria d’ells recupera el seu tamany original.

És necessari realitzar controls ginecològics més freqüents durant l’embaràs o després del part per observar la seva evolució?
No. Amb les revisions de control habituals és suficient, i si no provoquen símptomes, s’aconsella un tractament conservador d’observació i seguiment. En el cas de pacients que presentin simptomatologia associada o creixement dels miomes, es farà un seguiment més estret durant un període de temps en funció de cada situació. Com hem comentat a l’inici, a partir dels 50 anys, habitualment desapareixen de manera natural.