Pot ser que sí o pot ser que no sàpigues què contestar. Però, en qualsevol cas, és un tema que t’interessa. A tu i a totes les dones, ja que és una dada que aporta informació clau per a poder prendre decisions sobre la maternitat, si no descartes ser mare en un futur.
Esbrinar-ho és molt senzill, ja que n’hi ha prou amb fer una ecografia vaginal i una analítica de sang. De fet, pots demanar que la valorin en la teva revisió ginecològica de control anual. Però abans d’explicar-te com es mesura, és important conèixer alguns conceptes bàsics sobre aquest tema, que la Dra. Marta Devesa, ginecòloga del nostre centre, explica en aquest post.
La reserva ovàrica pot variar d’unes dones a unes altres, però per a totes és finita i està completa des del naixement. És a dir, naixem amb tots els òvuls que potencialment podrem utilitzar al llarg de la nostra vida. De fet, aconsegueix el seu màxim en la setmana 20 intra-úter (6-7 milions) i, a partir d’aquest moment, comença el descens. Però, no et preocupis, perquè al principi és molt progressiu. En el moment de néixer tenim entre 1 i 2 milions de fol·licles. En la pubertat, uns 400.000. Cada mes, durant el cicle menstrual, anem alliberant i perdent una quantitat variable, però limitada, fins a arribar a la menopausa, en la qual el nombre d’òvuls és inferior a 1.000.
El descens més significatiu comença a partir dels 35 anys, a partir d’aquí el ritme de pèrdua s’accelera d’any en any. Per això és recomanable tenir fills abans d’aquesta edat, amb la finalitat de tenir més probabilitats d’aconseguir un embaràs. També has de saber que el fet de ser jove o de tenir menstruacions regulars i abundants no significa que tinguis una bona reserva ovàrica. Per tant, és important que coneguis quina és la teva reserva ovàrica quan ets jove, encara que ni tan sols estiguis pensant en la maternitat.
És veritat que abans dels 30 anys poques dones es plantegen ser mares, i saber que tens una baixa reserva ovàrica als 25 o 30 anys pot causar un cert estrès o pressió afegida. Però, en realitat, és millor disposar d’aquesta informació quan ets jove per tenir una major capacitat de maniobra, que assabentar-te quan t’acostes als 40, una etapa en la qual la qualitat dels òvuls sol ser menor i és més difícil aconseguir un embaràs.
Què es mira?
A continuació, t’expliquem què es valora en estudiar la reserva ovàrica:
Recompte de fol·licles antrals: per fer-ho és necessari realitzar una ecografia transvaginal, com hem comentat abans. Els fol·licles antrals són com a “bossetes de líquid” en l’interior del qual hi ha un òvul en potència. Cada mes, entre tots els fol·licles antrals, la naturalesa selecciona un per ovular, i com a això succeeix, la resta es perden mitjançant un mecanisme que es coneix com a atrèsia.
El millor moment per fer aquest recompte és l’etapa compresa entre el tercer i el cinquè dia del cicle (sent el dia 1, el dia en què s’inicia el sagnat). Si es detecten més de 10 fol·licles antrals (sumant els 2 ovaris), significa que la reserva ovàrica és correcta, i si, per contra, n’hi ha menys de 7, la reserva serà baixa.
Les hormones que es mesuren en l’analítica de sang per a avaluar la teva reserva ovàrica són:
Hormona antimülleriana (AMH): aquesta hormona està produïda pels fol·licles dels quals parlàvem abans, els fol·licles antrals. Si és alta (per sobre de 3,1 ng/ml), significarà que la reserva ovàrica és elevada. Si, per contra, és baixa (menys d’1 ng/ml), indica que la reserva està disminuïda i la finestra reproductiva, és a dir, el temps de vida fèrtil, serà més curt, s’acabarà abans. És un magnífic marcador de reserva ovàrica i també és útil per conèixer quina pot ser la resposta a un tractament d’estimulació ovàrica. Però atenció: un valor baix no vol dir que en aquest moment puntual no et puguis embarassar, sobretot si ets jove; com ja hem comentat, el que indica és que la vida fèrtil s’acabarà abans. Aquest valor es pot mesurar en qualsevol moment del cicle menstrual.
FSH, LH i estradiol: l’hormona fol·licle estimulant (FSH) s’ocupa d’activar els fol·licles, de seleccionar-los perquè creixin, l’hormona luteinizante (LH) és la que indueix l’ovulació, i l’estradiol és l’hormona que fabriquen els fol·licles segons van madurant Totes aquestes hormones també aporten informació, però per obtenir valors vàlids cal fer l’analítica en els primers dies del cicle menstrual (entre el tercer i cinquè dia). En general, valors de FSH per sobre de 10 i/o estradiol basal major de 80 pg/ml indiquen una baixa reserva ovàrica, encara que poden fluctuar entre cicles (varien més de cicle a cicle que l’hormona antimülleriana).
El primer, no alarmar-te. En general, aquest fet no significa que no puguis aconseguir un embaràs de manera natural, o que no puguis utilitzar els teus propis òvuls per aconseguir-lo, tret que tinguis una edat avançada o altres problemes de fertilitat afegida. Però sí que cal acceptar que és probable que la teva ginecòloga et recomani que visitis un especialista en reproducció, perquè valori el teu cas, i no descartar que potser has de recórrer a l’ajuda d’alguna tècnica. Quan el problema es detecta en dones joves, que no desitgen ser mares a curt termini, es pot optar per fer un tractament de preservació de la fertilitat, que consisteix a estimular els ovaris i posteriorment extreure i vitrificar els ovòcits, la qual cosa et permet tenir en reserva un nombre determinat d’òvuls propis per si en el futur els necessites. La qualitat dels òvuls vitrificats dependrà sobretot de l’edat a la qual ho facis, però la seva competència real no es coneix fins que no s’usen. Encara que no podem garantir res, és una molt bona mesura de prevenció, però et recomanem que abans consultis sempre amb l’especialista, per a assegurar-te de si és recomanable fer-ho en el teu cas concret, considerant la teva edat i circumstàncies personals, o és millor optar per un altre tractament en el futur. Les causes d’una baixa reserva ovàrica poden ser moltes i no sempre estan associades a problemes de fertilitat. L’edat és determinant, ja que a partir dels 40 anys és un problema molt comú, però també pot estar relacionada amb una fallada ovàrica prematura. A més de les causes genètiques, altres causes possibles d’una baixa reserva ovàrica són: cirurgia ovàrica prèvia, quimioteràpia o radioteràpia prèvia, contaminació ambiental, hàbits de vida poc saludables i algunes patologies, com l’endometriosi o malalties autoimmunes.
Si tens dubtes sobre aquest tema, pots consultar amb els nostres especialistes. Però no et preocupis abans d’hora. Cada dona és distinta i és important estudiar cada cas de manera individualitzada per poder fer una valoració global i prendre la millor decisió. El més important és que estiguis ben informada.
