Si tens parella, la maternitat o paternitat hauria de ser un projecte compartit, encara que en la pràctica no sempre sigui així. A vegades ja costa posar-se d’acord en l’hora de decidir si “ha arribat el moment”, sobretot si hi ha una certa diferència d’edat o un dels dos ja té fills d’una relació anterior.


Igualment, és freqüent que en aquesta qüestió una o un “empenyi” més que l’altre. Però és fonamental que el desig sigui mutu perquè existeixi suport i complicitat durant tot el procés, i no sols pot compartir la il·lusió, sinó també els problemes, ja que sovint la infertilitat es presenta de forma inesperada.

Es tracta d’una situació difícil de gestionar a tots els nivells: mental, emocional, social i familiar. A més, la notícia impacta en els dos membres de la parella, encara que físicament afecti generalment més el membre femení. En aquests casos, i especialment quan l’origen del problema és només d’un, la relació de parella ha de cuidar-se especialment. Ser conscient d’això ja és un primer pas. I encara que creguis que això “no et passarà a tu”, cal estar preparat, perquè és possible que l’altra persona no pensi el mateix que tu o que els seus límits en aquest terreny, és dir el “fins a on està disposada o disposat a arribar”, siguin molt diferents dels teus.

Per això és vital mantenir una bona comunicació i això implica expressar amb sinceritat el que cadascun sent, escoltar-se mútuament, respectar els diferents punts de vista i tractar de prendre les decisions de manera conjunta.

“Moltes relacions es danyen perquè falta una bona comunicació”, explica la psicòloga Sandra García Lumbreras, responsable de la Unitat de Psicologia de Dexeus Dona. “A més, quan l’embaràs no arriba, sol ser la dona la que acut a la consulta i comença a fer-se totes les proves. I si es confirma que el problema és d’origen femení, és ella també la que més pateix a nivell físic el procés de realitzar un tractament de reproducció assistida”, afegeix Sandra. A més, el fet que aquest procés s’allargui suposa un important desgast físic i emocional, per no parlar de l’impacte econòmic i en l’àmbit professional, si no es té o s’ha aconseguit ja una certa estabilitat. Si a tot això se suma la falta de suport de la parella –o aquesta sensació– i/o la diversitat d’opinions, doncs és difícil evitar el malestar emocional.

De tota manera, cada cas és diferent i cada relació també, així que no es pot generalitzar. Encara que, per aquesta mateixa raó, tampoc hi ha una regla màgica que ajudi a mantenir la relació. Però si es comença amb bon peu i hi ha comprensió, respecte i desig de mantenir fora de perill la relació per damunt de tot, els problemes es poden gestionar molt millor.

A continuació, oferim alguns consells que poden ajudar:

  1. Si decidiu iniciar un tractament de reproducció, és fonamental que els dos aneu a les visites mèdiques en la mesura del possible i que, d’entrada, per a esbrinar l’origen del problema, tots dos us feu una revisió mèdica o test de fertilitat. En el cas de parelles heterosexuals, fer un test conjunt inicial sol sortir més a compte, i, a més, permet estudiar si hi ha algun problema de compatibilitat.
  2. Si es desitja ser pare o mare, cal cuidar-se físicament i mentalment i el canvi de rutines ha de fer-se de manera conjunta: que els dos facin l’esforç d’alimentar-se bé, fer esport de manera regular, i que eviten en la mesura del possible fumar o beure alcohol -l’ideal és deixar-ho per complet- encara que només un faci el tractament. Descansar bé i canviar alguns hàbits també ajuda. D’aquest mode, es crea un entorn saludable i sentireu que teniu un projecte en comú.
  3. Tenir clar des del principi quin és el pla, definir-ho i pactar-ho: què intentarem, quantes vegades, fins a on estem disposats/as a llegar i on estan els límits per a cadascun/una.
  4. No deixar de costat altres projectes i aficions o interessos personals. Mantenir-los per totes dues parts. Moltes vegades la relació es trenca perquè per a un dels dos, o de les dues, la maternitat o paternitat es converteix en el centre de tot. Alguna cosa que cal evitar costi el que costi. La vida segueix, cal mantenir la perspectiva, treballar les emocions negatives (falta d’autoestima, ràbia, frustració, tristesa…) continuar valorant i gaudint de la relació i mantenir la vida social. No aïllar-se.
  5. Buscar temps per a la parella més enllà de tot el que envolta en aquest tema. Parlar d’altres coses. Donar-se un marge si arriba a ser molt absorbent. En el tema sexual també: el sexe programat provoca desgast i acaba danyant la relació, sobretot si és perquè ‘toca’ però no ve de gust. És bo deixar espai a la improvisació.
  6. Buscar temps per a la parella més enllà de tot el que envolta en aquest tema. Parlar d’altres coses. Donar-se un marge si arriba a ser molt absorbent. En el tema sexual també: el sexe programat provoca desgast i acaba danyant la relació, sobretot si és perquè ‘toca’ però no ve de gust. És bo deixar espai a la improvisació.
  7. Si es pot, cal evitar el secretisme. Tenir problemes de fertilitat no és un estigma. Malgrat que socialment encara costi explicar-ho obertament.

En el nostre centre comptem amb una Unitat de Psicologia especialitzada a tractar aquests problemes, que en els últims anys han anat augmentant a causa del retard de la maternitat i la formació de noves parelles. El consell que dona la nostra psicòloga és que, si sents que tens un problema d’aquest tipus, no el deixis passar ni li llevis importància. És bàsic que demanis ajuda i consultes a un professional.