Si has passat per un tractament de reproducció assistida -o estàs en el procés-, ja saps que obtenir diversos embrions augmenta les possibilitats d’aconseguir un embaràs. Per això comptar amb més d’un embrió disponible sol ser una bona notícia.
No obstant això, els resultats del tractament no sempre són predictibles: pots quedar-te embarassada en el primer intent, necessitar més d’un o, en alguns casos, no aconseguir l’objectiu desitjat.
Quan el procés acaba —ja sigui perquè has aconseguit el nombre de fills que desitjaves, has decidit no continuar amb el tractament o perquè les teves circumstàncies personals han canviat— és possible que quedin embrions congelats que no vagis a utilitzar. És llavors quan sorgeix una pregunta important: què puc fer amb els embrions que em queden?
Tres opcions legals
La llei estableix tres destins possibles per als embrions que no s’utilitzin en un procés de reproducció assistida:
–Donar-los a altres dones o parelles amb finalitats reproductives.
–Cedir-los per a la recerca científica, contribuint a l’avanç mèdic.
–Interrompre la seva conservació, cosa que implica descartar-los.
Una decisió difícil
Prendre aquesta decisió pot ser complicat, ja que sovint implica consideracions ètiques i emocionals. Segons Sandra García Lumbreras, responsable de la Unitat de Psicologia de Dexeus Dona. Aquest procés pot tenir un impacte psicològic significatiu: “És habitual sentir-se malament o no saber què fer. Moltes dones passen pel mateix. Per això jo els indico que es donin un temps per prendre la decisió”, afegeix.
El vincle emocional amb els embrions pot ser fort, i acomiadar-se d’ells, per a algunes dones, implica un dol. Aquest dol pot ser per “el futur fill que no arribarà” o “el futur germà que no naixerà”, si ja han estat mares. Encara que no és possible acomiadar-se físicament d’ells, el procés emocional d’acceptació pot requerir temps, reflexió i suport. A més, el procés pot generar conflicte entre el qual creiem que hauríem de fer i el que realment sentim, la qual cosa afegeix complexitat a la decisió.
Com afrontar el dol
Independentment de la decisió que prenguis, és natural sentir tristesa o incertesa. Algunes maneres de treballar aquest dol poden ser:
– Escriure una carta de comiat.
– Realitzar un petit ritual simbòlic.
– Buscar suport en la parella, la família o un professional.
“Pregunta’t: ‘què em faria sentir bé?’ i fes-ho. Expressar les teves emocions ajuda a evitar que el malestar o la culpa es quedin dins i facilita superar aquest moment.”, explica Sandra García Lumbreras.
Donar-se temps
Gràcies a les tècniques de vitrificació, els embrions poden romandre congelats durant molts anys. Això et dona un marge ampli per prendre una decisió amb calma i sense pressió.
És important mantenir el contacte amb el centre i confirmar, de manera periòdica, si desitges continuar conservant els embrions i assumir el cost corresponent. En cas que el contacte es perdi, i després de dues cartes certificades sense resposta per part dels progenitors o pacients de reproducció, els embrions passaran a la disposició del centre, sempre seguint les normatives legals vigents.
Un tema del qual es parla poc
Parlar d’aquest tema continua sent complicat per a moltes persones, igual que fa uns anys passava amb l’avortament. Encara que no siguin situacions comparables, ambdues poden generar sentiments de pèrdua, tristesa o culpa que han de respectar-se i tractar-se amb empatia.
Si estàs passant per aquest procés, informa’t bé, reflexiona amb calma i busca suport professional si ho necessites. Prendre decisions conscients i acompanyades farà que el record d’aquesta experiència sigui més positiu.