La durada dels tractaments de reproducció assistida és un tema que preocupa a totes les pacients, perquè quan s’allarguen més del que s’espera, augmenta el desgast físic i emocional i també el cost. Malgrat això, tothom sap que és possible no aconseguir un embaràs “a la primera” i, de vegades, tampoc a la segona o fins i tot a la tercera. A més -i aquesta puntualització és important- un embaràs no equival a “nadó a casa”, ja que pot ser que l’embaràs no progressi o que es produeixi un avortament espontani.

Els metges ho saben, i per això molts centres ofereixen la possibilitat de realitzar diversos cicles de fecundació in vitro a un preu tancat o amb descomptes (hi ha ofertes i promocions), ja que s’ha demostrat que com més òvuls s’obtinguin, més possibilitats haurà d’aconseguir embrions i que entre aquests n’hi ha alguns que siguin viables. Això sí, sempre que s’hagi estudiat cada cas d’infertilitat a fons prèviament, ja que les possibilitats d’aconseguir un embaràs poden ser molt diferents d’una dona a una altra i no sempre acumular més cicles comporta més èxit.

La clau, per tant, és conèixer quines són les possibilitats reals d’èxit per a cada pacient. En aquest sentit, és fonamental confiar en l’especialista i deixar-se guiar. Com més experiència tingui aquest i el centre que l’avala, i més confiança ens inspiri a nivell personal i professional, millor. De fet, als experts no els interessa allargar tractaments que d’entrada ofereixen molt poques possibilitats d’èxit. Cal ser realista.

Una altra dada clau: les taxes d’èxit que ofereix cada centre són el resultat de les seves pròpies estadístiques, i encara que demostrin que treballen de manera més o menys eficient, s’ha de saber interpretar-les, perquè són dades globals que no indiquen les possibilitats reals de cada pacient.

Quins aspectes, per tant, tenen en compte els experts per valorar les possibilitats d’èxit en cada cas? Quins factors poden provocar el fracàs d’un tractament? Quants cicles o intents es recomana dur a terme habitualment per incrementar les possibilitats d’èxit? En aquest post la Dra. Silvia Grau, coordinadora de l’Àrea de Reproducció de Dexeus Dona a Sabadell i Sant Cugat, ofereix algunes pistes:

Quins aspectes cal avaluar prèviament per valorar les possibilitats d’èxit?
La taxa d’èxit dels tractaments de fertilitat varia considerablement depenent d’una sèrie de factors: l’edat de la dona, la reserva ovàrica, el tipus de tractament, factors relacionats amb l’estat endometrial uterí, factors relacionats amb l’embrió, factors masculins, causes subjacents de la infertilitat i altres problemes de salut que puguin existir.

Què pot provocar el fracàs d’un tractament reproductiu?
Els més habituals són la falta d’òvuls, que no es produeixi la fecundació o no es disposi d’embrions de qualitat, fallades d’implantació o que l’embrió no aconsegueixi progressar, així com la falta de receptivitat endometrial, entre d’altres.

Quants intents o cicles es recomanen habitualment per augmentar les possibilitats d’èxit?
En línies generals podem afirmar que la taxa d’embaràs després d’un primer tractament de fertilitat és aproximadament d’un 25-35% després d’una primera transferència. La taxa d’embaràs acumulada després de diverses transferències pot arribar a 80-90%. El problema és que en un 10-20% de pacients, després de diversos intents no aconseguim un embaràs evolutiu.

Quins passos s’acostumen a seguir quan un tractament no funciona?
És important abordar la situació tant des del punt de vista mèdic com emocional, considerar proves addicionals, revisar i ajustar el pla de tractament. Prendre’s un descans també pot ser beneficiós per seguir endavant amb energia i ganes després de diversos tractaments fallits.

On s’ha de posar el límit?
L’avanç de les tècniques de reproducció assistida i el marc legal vigent a Espanya han permès multiplicar el ventall de possibilitats quant a tractaments per aconseguir un embaràs: es pot optar per la donació d’esperma, d’òvuls i d’embrions. Però, així i tot, hi ha persones que no ho aconsegueixen. Fins i tot després de molts intents. El fet que hi hagi tantes opcions a vegades confon. També sorgeixen consideracions ètiques, especialment pel que fa a la donació de gàmetes. En el nostre centre comptem amb una Unitat especialitzada de suport psicològic que ofereix algunes sessions de manera gratuïta als pacients de reproducció (en tractaments de FIV i ovodonació), si ho desitgen.

Algunes consideracions finals:
Finalment, és important recordar que no hi ha una resposta correcta per a tots els pacients, cada persona s’enfronta a una situació diferent i recorre el camí cap a l’embaràs de manera diferent. Un bon assessorament inicial, una comunicació fluida i oberta, el suport mutu i l’orientació professional constant són fonamentals perquè l’experiència resulti satisfactòria, tant si s’aconsegueix l’èxit com si sorgeixen complicacions o finalment cal prendre la decisió de renunciar a la maternitat.