Tenir un avortament espontani és bastant freqüent. Es calcula que entre un 10-20% dels embarassos acaben en un avortament, i és possible que la xifra sigui més alta perquè moltes vegades ocorren fins i tot abans de saber que hi ha un embaràs.

En la majoria dels casos la causa és d’origen embrionari. L’embrió no es desenvolupa correctament o no és viable, per tant, l’embaràs no progressa i el cos finalitza el procés de manera natural. Per això els metges ho consideren un fet puntual i no li donen més importància. Però, què ocorre quan es produeix més d’una vegada?, hi ha altres causes que puguin provocar-ho? i quin protocol cal seguir en aquests casos?

Segons explica la Dra. Núria Murcia, especialista en Reproducció Assistida de Dexeus Dona a Manresa i Barcelona, “a partir de dos avortaments consecutius és aconsellable consultar a un expert, tant per l’impacte que suposa des del punt de vista emocional com per realitzar algunes proves que ajudin a trobar la causa o a descartar alguna patologia”, indica.

Les dones d’edat avançada presenten un major risc d’avortament, perquè amb el pas dels anys hi ha una pèrdua de la qualitat dels òvuls que condiciona una major taxa d’alteracions cromosòmiques en els embrions, una de les causes més freqüents d’avortament. Però hi ha dones joves que també experimenten avortaments de repetició, “així que cal estudiar cada cas de manera individual”, indica la Dra. Murcia.

Quina pot ser la causa?

“El que fem habitualment és realitzar algunes proves per a comprovar si hi ha algun problema concret que estigui impedint el desenvolupament embrionari i l’evolució de l’embaràs”, explica la Dra. Núria Murcia. És molt important valorar l’edat de la pacient, el seu historial clínic i el de la parella masculina (si en té), els antecedents familiars, etc., ja que les causes poden ser molt diferents:

–El més habitual és que es tracti d’un problema d’origen embrionari. Aquesta és la causa de més del 50% dels casos d’avortament.
–Alteracions cromosòmiques en els progenitors. Aquestes alteracions poden passar desapercebudes, però poden donar lloc a embrions amb alteracions que no siguin compatibles amb la vida.
–Malformacions uterines congènites. La causa pot ser un problema uterí no detectat a nivell estructural, que pot interferir en la correcta implantació i desenvolupament de l’embrió.
–Miomes. No tots els miomes comporten un risc d’avortament, dependrà de la seva localització, grandària i número.
–Problema endocrí. Una disfunció de la glàndula tiroide correctament tractada no suposa un factor de risc, però és important tenir un bon control, ja que si no pot condicionar una major probabilitat de tenir un avortament.
–Obesitat i baix pes: són altres factors que poden afavorir el risc d’avortament.
–Síndrome antifosfolípida. És un trastorn autoimmune que provoca coàguls de sang i trombosi. La presència d’aquests coàguls pot ocasionar problemes en el flux i la circulació de la sang. Aquest problema es pot tractar amb fàrmacs anticoagulants.


Com veus es tracta d’un tema una mica complex, en què no hi ha unes directrius clarament determinades, perquè és difícil establir una relació de causa-efecte. “El que jo aconsello a les pacients en aquests casos és que consultin i es deixin guiar per l’especialista. Tenir dos o fins i tot tres avortaments de repetició no significa que una parella no pugui tenir un embaràs que evolucioni favorablement, i fer-se més o menys proves tampoc permet sempre trobar una causa concreta. Per això l’experiència professional i l’estudi i valoració de cada cas és la millor guia per tractar de buscar solucions i reduir el risc d’un nou avortament”, conclou la Dra. Murcia.

Quines proves es recomanen?

Per esbrinar quina pot ser la causa, és possible que el teu ginecòleg o ginecòloga et recomani realitzar alguna de les següents proves:

–Estudi de la cavitat uterina a través d’una ecografia transvaginal en 3D, una histeroscòpia o ressonància magnètica. L’objectiu és descartar possibles problemes físics o estructurals.
–Cariotip. Es tracta d’una prova genètica que permet examinar el conjunt complet dels cromosomes d’una persona.
–Factor endocrí. Si es descarta un problema uterí i no es detecta cap anomalia a nivell cromosòmic, ja que pot ser que la causa sigui de tipus endocrí i que estigui relacionada amb una disfunció de la glàndula tiroide.
–Test endometrial. Existeixen tests específics per valorar la microbiota endometrial encara que no es recomana la seva posada en pràctica de manera sistemàtica, només en casos determinats.
–Estudi de trombofílies. És molt important la valoració de la síndrome antofosfolípida que hem esmentat abans. Es pot valorar ampliar l’estudi de la coagulació segons els antecedents personals o familiars de trombosi o tromboembòlies venoses.
–Seminograma. Si la teva parella és masculina, és possible que recomanin realitzar un estudi del semen o seminograma, que permet observar la morfologia i mobilitat de l’esperma i quantificar la seva concentració.
–FISH d’espermatozoides i test de fragmentació del DNA. La primera és una tècnica que permet analitzar el contingut cromosòmic dels espermatozoides. En cas que l’ADN de l’esperma tendeixi a fragmentar-se, podria ser el motiu dels avortaments de repetició.
–Diagnòstic genètic preimplantacional (DGP). S’aconsella en cas de recórrer a un tractament de reproducció. Aquesta tècnica permet realitzar un estudi de l’embrió per detectar si presenta alguna anomalia o alteració cromosòmica. La seva aplicació fa possible seleccionar aquells que estan lliures d’anomalies per transferir-los a l’úter, amb la finalitat de reduir el risc d’avortament.