Les infeccions vaginals són un problema habitual que afecta moltes dones en diferents etapes de la seva vida. Es calcula que uns 2/3 poden tenir una infecció d’aquest tipus almenys una vegada. A l’estiu, acostumen a ser més freqüents. La raó és que en aquesta època de l’any estan presents més factors de risc que poden alterar el pH de la flora vaginal. Entre ells estaria la calor i, per tant, la humitat que es genera moltes vegades pel contacte prolongat del biquini i la roba de bany mullada, les dutxes o banys més freqüents, l’excés d’higiene en la zona íntima, l’ús de sabons, cosmètics i gels que no siguin adequats, la depilació íntima…
També hi ha una major predisposició en unes etapes que comporten alguns canvis hormonals, com podria ser l’embaràs o la menopausa, per la disminució d’estrògens. Així mateix, els tractaments amb antibiòtics són un altre factor de risc que cal tenir en compte, ja que poden causar desequilibris en el pH i afavorir el desenvolupament d’una candidiasi post antibiòtic. Encara que els símptomes en alguns casos poden ser semblants, aquest tipus d’infeccions no s’han de confondre amb les infeccions urinàries, també freqüents. En aquests casos, les relacions sexuals, l’ús d’agents d’acció espermicida i els canvis hormonals de la menopausa són factors que augmenten la predisposició.
Aprofitant que ja falta poc per a l’estiu, la Dra. Elena Murillo, especialista en patologies de la zona vaginal de Dexeus Dona, ofereix alguns consells útils per prevenir-les i evitar que es tornin a repetir.
Els símptomes d’unes i d’altres, són els mateixos?
No sempre, però sí que es poden confondre. En el cas de les infeccions vaginals poden ocasionar picor, ardor en la vulva i/o augment o canvis de color/olor en el flux vaginal.
En el cas de les infeccions d’orina, els símptomes habituals serien dolor, sensació de coïssor i necessitat imperativa d’orinar. També de vegades es poden experimentar miccions freqüents amb poca orina, dolor en la part baixa de l’abdomen o fins i tot en infeccions més greus observar sang en l’orina. Si la infecció és de vies altes, com la pielonefritis, o es complica pot aparèixer dolor en la zona dels ronyons o altres símptomes generals com febre, mal de cap, calfreds, nàusees, vòmits i malestar general.
En el cas de presentar algun dels símptomes, el que cal fer és acudir al ginecòleg perquè pugui fer un diagnòstic precís i oferir el tractament correcte.
Per què a vegades triguen a curar-se o es repeteixen en poc temps?
Depèn de molts factors. Hi ha persones que tenen més predisposició que d’altres i també que prenen menys mesures preventives. El més important en tots dos casos és que et visiti un metge perquè pugui fer un diagnòstic al més aviat possible i, per part teva, seguir el tractament indicat rigorosament. Sovint, la causa que reapareguin o que es prolonguin en el temps és que no es curen bé.
Es poden prevenir?
En la població general, i per prevenir les infeccions urinàries, es recomana prendre mesures d’higiene urogenital: neteja perineal correcta, no contenir l’orina molt de temps i buidar totalment la bufeta si anem al bany, corregir el restrenyiment i evitar banys prolongats i amb excés de sabó. En dones embarasses, ha de fer-se un control regular d’infeccions d’orina durant tot l’embaràs, ja que si no es tracten poden afavorir parts prematurs i nounats de baix pes.
En el cas de les infeccions vaginals, s’aconsella evitar el contacte amb la roba de bany humida de manera prolongada, utilitzar sabons i gels de pH neutre i roba interior de cotó, no excedir-se amb la higiene íntima ni amb els banys en jacuzzis i piscines. Si tens la menstruació, canvia amb freqüència la compresa o el tampó, sobretot si et banyes. Si tens una infecció vaginal, evita si pots l’ús de tampons i utilitza compreses de cotó.
Com es tracten?
Les infeccions vaginals es poden tractar amb medicaments antifúngics o antibacterians. Es presenten en diferents formats (pastilles, òvuls vaginals, cremes…) A vegades n’hi ha prou amb una dosi única i d’altres no. L’elecció de l’un o l’altra depèn de cada cas i de la gravetat de la infecció. En el cas d’infeccions urinàries el tractament sempre és amb antibiòtic. Distingir-les és molt fàcil, perquè existeixen testos ràpids per descartar la infecció d’orina. Per a la infecció vaginal habitualment cal prendre una mostra cel·lular per determinar la causa i fer el diagnòstic, amb la finalitat de prescriure el medicament adequat.
Quines es curen més fàcilment?
En general, no tenen conseqüències si es tracten bé. La majoria es curen en qüestió d’uns 7-15 dies. En el cas de les infeccions vaginals és possible que alguns símptomes -com les alteracions en el flux- triguin una mica més a desaparèixer, perquè és necessari donar més de marge perquè la flora vaginal es recuperi. Per aquesta mateixa raó, és possible que et recomanin un tractament probiòtic en paral·lel per regenerar-la i enfortir-la. Encara que notis millora abans, recorda que cal seguir el tractament rigorosament fins a completar-lo.
Si estic de vacances i no tinc un centre mèdic pròxim, puc demanar algun tractament en la farmàcia?
És un mal hàbit, perquè per tractar-les adequadament cal determinar el tipus d’infecció, un fet que només pot diagnosticar el metge i que, com ja hem comentat, a vegades requereix l’anàlisi clínica d’una mostra de cèl·lules. Val la pena desplaçar-se i demanar cita en un centre d’atenció primària, i si és necessari, et derivaran a un especialista.
En aquests casos és convenient rentar la zona íntima de manera més o menys freqüent?
Si et dutxes una vegada al dia, preferiblement al matí és suficient. No convé excedir els banys. S’aconsella utilitzar un sabó de pH neutre adquirit en farmàcia, sense perfum i que no produeixi excés de sabó, però no és necessari fer servir productes específics d’higiene íntima tret que el teu ginecòleg o ginecòloga et recomani algun producte en concret.
Quant de temps cal esperar per tornar a mantenir relacions sexuals?
Has de consultar-ho al teu metge. En general, la infecció remet en qüestió de 7-10 o màxim 15 dies, però com hem comentat en el cas de les infeccions vaginals és possible que es mantinguin alguns símptomes, com els canvis en el flux vaginal. El millor és fer un seguiment mèdic de control fins que et donin l’alta i la teva flora vaginal es recuperi.