Consells per a guanyar qualitat de vida i invertir en salut

En general, associem la idea d’envellir com a negativa, perquè es considera que comporta una deterioració progressiva de la nostra salut i de les nostres capacitats físiques i cognitives. No obstant això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix aquest concepte com “un procés en el qual podem optimitzar les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida”.

Des del punt de vista biològic, és veritat que comporta un conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que suposa una disminució de la capacitat d’adaptació en cadascun dels òrgans, aparells i sistemes, així com de la capacitat de resposta als agents lesius que incideixen en l’individu. Per això, l’envelliment dels organismes i particularment el nostre com a espècie humana ha estat motiu de recerca i preocupació des de fa anys.

Però hi ha sens dubte un altre concepte que va íntimament lligat a l’envelliment: l’esperança de vida, que ha augmentat considerablement en els últims anys, gràcies a les millores en l’alimentació i l’atenció a la salut. Així que estaria bé que poguéssim mantenir-nos sans!

Per què envellim? L’explicació fisiològica és que el nostre organisme funciona en equilibri entre els processos de degradació i la reparació d’aquests. Quan es produeix una ruptura en aquest equilibri dinàmic, envellim. En aquest procés intervenen elements molt variats, com les influències genètiques, els nostres hàbits de vida i factors ambientals (contaminació, radiacions…), que podrien incidir de manera positiva o negativa en cada costat de la balança.

Si tenim en compte tot l’anteriorment nomenat, ens trobem davant l’escenari perfecte per a recerques sobre com alentir aquest procés, o quin és el causant d’aquesta deterioració gradual. Podríem diferenciar entre l’envelliment fisiològic o normal i el patològic. Els radicals lliures són el producte resultant de la transformació dels nutrients en energia i són els responsables de la gradual deterioració. Quan hi ha un excedent d’aquests, què passa? Que s’ha excedit la seva capacitat de control sobre l’organisme. D’aquí la necessitat d’incorporar substàncies que siguin capaces de reparar danys.

No continuarem parlant de fisiologia ni de termes científics, però està bé fer-nos una idea del que ocorre en el nostre interior i quin és el procés pel qual tots hem de passar. I és precisament aquí on m’agradaria posar l’accent principalment. El secret per envellir de manera saludable no és una dieta miracle, ni menjar segons quins productes per les seves característiques, sinó una bona prevenció: evitar el sedentarisme, mantenir una vida activa i basar la nostra alimentació en productes naturals, de proximitat i temporada, una cosa tan senzilla com això, però vigilant les calories que consumim, ja que, com indica el Dr. Pascual García Alfaro, cap de la Unitat de Menopausa de Dexeus Dona, “amb els anys el nostre metabolisme s’alenteix i necessitem menjar menys quantitat i més qualitat en els aliments”.

No són poques les dietes que continuen apareixent com “el gran miracle antiedat” antioxidants, depuratives, antiinflamatòries… Però no ens deixem enganyar per falses promeses o falsos assoliments, siguem lògics i pràctics. No diem que tots aquests aliments dels quals ens venen unes grans propietats no les tinguin, per això hem d’incloure’ls en les nostres ingestes, ja que poden ser una bona opció en la nostra alimentació, però no únicament en l’edat adulta sinó durant tota la vida.

Els brots i els germinats, en batuts, triturats, fermentats i deshidratats són un excel·lent recurs nutricional per a complementar la nostra dieta. Els aliments d’origen vegetal (verdures i hortalisses) silvestres i ecològiques, i els cereals integrals són més nutritius i naturals, a més, contenen una bona quantitat d’antioxidants. Els llegums, els grans oblidats!, però no per això els menys importants dins de la nostra alimentació (no haurien de ser-ho), aporten proteïnes i fibra, així que en la planificació dels nostres menús setmanals haurien d’incloure’s entre 3 i 4 vegades a la setmana (preferiblement en el menjar i no en el sopar).

Assegurar-nos sempre d’incorporar proteïna en els menjars principals del dia, sigui d’origen animal (carns preferiblement blanques de pollastre, gall dindi o conill, i peix) o bé d’origen vegetal. Igual que la ingesta recomanada d’àcids grassos (omega-3-6 i 9), que trobem principalment en el peix blau, oli d’oliva verge extra, llavors, fruita seca i l’alvocat.

Però el fet de consumir productes frescos, té un inconvenient: són peribles amb major rapidesa, per això, hem de vigilar la seva conservació.

Cal no oblidar-se que el nostre organisme necessita hidratar-se, per això en una bona dieta no ha de faltar l’aigua, essencial per a la nostra vida, que suposa més del 60% del nostre pes corporal. Les necessitats varien en funció de la nostra edat, sexe, activitat, etapa vital i les èpoques de l’any. Encara que, en general, s’aconsella un consum d’entre 1,5 i 2 litres diaris.

En definitiva: fomentem la qualitat de vida, retirem al màxim els aliments processats, refinats o preparats; vigilem que la nostra dieta tingui productes rics en nutrients, especialment en antioxidants, i no ens oblidem d’estar actius: realitzar exercici almenys mitja hora diària és suficient, i si és una hora molt millor (l’ideal seria combinar rutines de força i resistència 2-3 vegades a la setmana), així com mantenir uns bons hàbits de somni per a descansar correctament.