Si t’han diagnosticat algun problema ginecològic que requereixi cirurgia és normal que estiguis una mica inquieta o et sorgeixin mil dubtes. Ens passa a totes! Però actualment per dur a terme la majoria d’aquestes intervencions s’apliquen tècniques mínimament invasives. Això fa que el postoperatori acostumi a ser molt més ràpid i la recuperació també. A més, encara que ens sembli complexe, per als especialistes són processos bastant comuns, que realitzen de manera habitual totes les setmanes.

En el nostre centre, en estar especialitzats en salut de la dona, tractem i veiem moltes patologies ginecològiques que requereixen cirurgia. A més, hem elaborat uns vídeos explicatius que facilitem a les nostres pacients perquè tinguin més informació sobre el tipus d’intervenció que els han de fer, que inclouen consells pel pre i postoperatori, ja que en la consulta mèdica sovint costa assimilar en aquell moment tot el que el metge explica. De totes maneres, cada cas i cada persona és diferent. Per aquest motiu és important que abans de la intervenció consultis tot el que et preocupi al teu ginecòleg o ginecòloga.

En aquest post oferim informació sobre les cirurgies ginecològiques que es practiquen de forma més habitual. No obstant això, com hem comentat, “sempre cal estudiar cada patologia i tractar a cada pacient de manera individualitzada, tenint en compte el seu historial clínic, antecedents familiars, el pronòstic, etc. per decidir quin tipus d’intervenció és la més adequada i, també, si és necessària” explica la Dra. Núria Barbany, coordinadora de la secció Ginecològica quirúrgica de Dexeus Dona. Una dada important: no hem inclòs les intervencions quirúrgiques mamàries, ja que mereixen un apartat específic.


• Histeroscòpia: Es tracta d’una tècnica en la qual s’introdueix una càmera a través de la vagina i el coll de l’úter per accedir a l’endometri. Està indicada quan en altres exàmens se sospita que pugui existir alguna lesió en la capa més interna de l’úter. Permet detectar la presència de miomes, pòlips, malformacions uterines, restes abortives, lesions cancerígenes i fins i tot un creixement exagerat de l’endometri que pot afavorir que tinguis regles abundants o sagnats fora del període menstrual. Depenent del cas es pot realitzar en consulta sense anestèsia o en quiròfan amb una sedació. Es tracta d’un procediment senzill, en el qual, durant el postoperatori, no experimentaràs cap símptoma més enllà de les molèsties típiques de la regla.

• Histerectomia. És el procediment quirúrgic que requereix ingrés més freqüent. Es pot aplicar tant en patologies benignes com malignes. Consisteix a extirpar l’úter i/o el coll de l’úter, les trompes i, si és necessari, els ovaris. Està indicada en cas de miomes, endometriosi, prolapse uterí o sagnat uterí anormal, sever o prolongat, així com en tumors uterins, càncer de coll d’úter o cèrvix i càncer d’ovari. Pot practicar-se per via vaginal o a través de l’abdomen. En el cas que sigui abdominal, es pot aplicar una cirurgia oberta (necessària en dones amb úters molt grans o alguns casos de càncer) o per via laparoscòpica, una tècnica mínimament invasiva que permet realitzar la cirurgia només amb unes petites incisions.

• Miomectomia: Consisteix en l’extirpació d’un o diversos miomes. Es realitza només en cas que donin simptomatologia (sagnat, dolor amb les relacions sexuals, augment de la freqüència miccional, restrenyiment…), estiguin localitzats en llocs que puguin impedir o dificultar l’embaràs o en casos de creixement ràpid. La majoria dels miomes no requereixen cirurgia i poden controlar-se de manera rutinària. En funció de la grandària, número i localització es pot plantejar si és necessari extirpar-los. Es pot fer de diferents formes: per histeroscòpia, per laparoscòpia, per laparotomia (cirurgia oberta abdominal) o fins i tot per la vagina.

• Conització. És un procediment quirúrgic mínimament invasiu que es du a terme per tractar lesions del coll de l’úter produïdes per canvis cel·lulars anormals associades al virus del papil·loma humà, una de les infeccions de transmissió sexual més freqüents. L’objectiu és evitar que proliferin o acabin provocant un càncer invasiu. Per extreure el teixit s’aplica anestèsia local i la intervenció no sol durar més de 20-30 minuts. És important que realitzis la teva revisió ginecològica anual per prendre les mostres i detectar les lesions produïdes pel virus del papil·loma humà en estadis inicials de manera que puguem oferir-te un tractament conservador efectiu.

• Intervencions sobre els ovaris i les trompes. Es poden realitzar per diversos motius: quists que generen símptomes, quan són de gran grandària, quan hi ha sospita diagnòstica que pugui tractar-se d’una lesió maligna o en algunes pacients que tinguin augmentat el risc de càncer per alguna alteració genètica. De nou, en funció de la teva edat i de les característiques del quist se t’oferiran dues opcions:

– Quistectomia: consisteix a extreure quists dels ovaris. En la majoria dels casos, es duu a terme practicant una laparoscòpia.

– Annexectomia: és un procediment que permet extirpar els ovaris i les trompes de Fal·lopi. Un o els dos ovaris i una o les dues trompes de Fal·lopi. També es realitza mitjançant laparoscòpia en la majoria de les ocasions.