Diu el refrany que el part «és l’única cita a cegues en la qual pots estar segura que coneixeràs a l’amor de la teva vida». Però no sempre és tan senzill. És cert que ser mare és una experiència única i intensa. Però el naixement del bebè no és l’inici de la felicitat eterna, sinó el principi d’una nova etapa vital, que comporta canvis importants i que, a més, requereix temps, dedicació, organització, suport logístic i, sobretot, sentir-se bé, físicament i emocionalment.

Així i tot, si tens poc temps per a cuidar-te i acabes menjant malament, dormint poc, tens poca ajuda per a atendre el bebè i amb prou feines surts de casa, és «normal» que et doni la fluixera i tinguis ganes de sortir corrent. I quan diem «normal», volem dir molt freqüent, o més del que es creu, encara que es parli poc d’això. A més, al cansament físic i psicològic s’uneix l’alteració hormonal i l’autoexigència que les mares ens imposem. Tot això genera un estrès emocional que, segons els estudis, afecta el 35-40% de les dones durant el postpart.

Socialment, és un tema poc acceptat, ja que, encara que s’assumeix que una mare pugui estar cansada i necessitar ajuda, costa entendre que no se senti feliç. Per això aquests sentiments produeixen sensació de culpa i s’oculten, fins i tot a les persones més pròximes, fent que molts d’aquests trastorns passin «desapercebuts» i no es tractin.

Per sort, les xarxes socials han destapat la realitat i han ajudat a donar visibilitat a aquestes situacions, la qual cosa ha generat una major conscienciació social. La prova és que en molts centres i hospitals s’han desenvolupat protocols per a detectar aquest tipus de trastorns ja durant l’embaràs, i s’han creat unitats especialitzades en atenció a la salut mental perinatal per a prevenir i tractar el malestar emocional durant el postpart.

De totes maneres, cal distingir entre el que es diu baby blues, una etapa passatgera, que pot incloure episodis de por a no ser una bona mare, ansietat, melancolia o dificultats per a dormir, i la depressió postpart, que afecta un 10% de les dones. Un percentatge que, probablement i segons els experts, és inferior al real, pels casos que no es diagnostiquen ni es tracten.

La clau per a poder distingir l’una de l’altra és el temps i la intensitat. L’etapa del baby blues sol durar de dos a quatre setmanes després del naixement del bebè i es caracteritza per l’aparició d’emocions i pensaments oscil·lants, és a dir, no constants. Però quan aquests sentiments i pensaments (tristesa, irritabilitat…) o les dificultats per a establir un vincle amb el bebè són constants i es prolonguen en el temps, és necessari demanar ajuda psicològica.

No fa molt en Instagram una mare comentava que a vegades havia sentit el desig de «tirar al seu fill per la finestra» o fer-li mal i s’horroritzava «Seria capaç?», «estaré boja?». Aquest sentiment es denomina «fòbia per impuls» i encara que és molt menys freqüent que la depressió postpart (afecta un 2,5-3% de les dones), pot ocórrer i hem de poder parlar d’això. Si és un fet puntual, no t’espantis, però si veus que es manté, has de demanar ajuda. La bona notícia és que, amb suport, l’estrès emocional, la depressió postpart i fins i tot la fòbia per impuls se superen. Qui ha passat per aquesta experiència ho confirma.

En el nostre centre comptem amb una unitat especialitzada que ofereix suport psicològic a les dones que ho necessitin. A més, enviem un qüestionari tipus test molt senzill a totes les dones que realitzen el seguiment de la seva primera revisió de postpart amb el nostre equip mèdic perquè elles mateixes puguin valorar si es troben en una situació que requereixi ajuda, amb la finalitat de prevenir que el problema pugui agreujar-se. En qualsevol cas, si tant durant l’embaràs com durant el postpart sents que no estàs bé emocionalment i que tens pensaments i/o emocions que et fan sentir malament, no t’atabalis ni et culpis. Consulta amb el teu metge i demana ajuda professional. Adonar-se’n ja és un gran pas. Veuràs com, a poc a poc, les coses canvien i et sents millor.